Publicat 20/02/2019 12:22

Creixen un 3,9% els estrangers residents a Catalunya, fins a 1,08 milions

Persones passejant
EUROPA PRESS - Archivo

Hondures, el Marroc, Itlia, Veneuela i Colmbia són les procedncies que més pugen

BARCELONA, 20 febr. (EUROPA PRESS) -

La població estrangera resident a Catalunya va arribar a 1 de gener del 2018 a les 1.082.099 persones, que representen el 14,2% del total de la població catalana i han crescut un 3,9% respecte a l'any anterior --40.737 persones més--, segons l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat).

Un ter de la població estrangera (32,9%) és d'origen europeu, la procedncia més nombrosa, seguida de l'africana (26,7%), l'americana (25,6%) i l'asitica (14,7%), ha explicat el centre en un comunicat aquest dimecres.

Entre les 167 nacionalitats presents, la comunitat marroquina és la més nombrosa en el conjunt de Catalunya, amb 211.192 persones que suposen el 19,5% de les estrangeres, mentre que en segon lloc est la població romanesa --89.177 persones que representen el 8,2%, i que són la primera nacionalitat en 11 comarques i Aran--.

Al Barcelons, la nacionalitat més nombrosa és la italiana, mentre que a la Cerdanya és la boliviana; a la Garrotxa, l'Índia; a l'Alt Urgell, la portuguesa, i al Moians, la maliana.

EL 50,8% A GUISSONA

La Segarra és la comarca amb un percentatge més elevat de població estrangera, amb el 26%, seguida de l'Alt Empord (23,9%), el Girons (19,5%) i el Baix Empord (19,2%), i en poblacions, la que més té és Guissona (50,8%), seguida de Castelló d'Empúries (43%) i Salt (37,9%).

Per altra banda, les proporcions més baixes de població migrada es troben al Bergued (7,5%), al Moians (7,6%) i a l'Anoia (7,8).

El 37,2% de la població estrangera que viu a Catalunya es concentra al Barcelons, i Barcelona concentra el 27,2% (293.787 persones), mentre que també destaca l'Hospitalet de Llobregat (amb 52.014), Badalona (27.758), Terrassa (26.199) i Lleida (25.001).

L'augment de la població estrangera s'ha donat amb diferncies al territori catal, i hi ha 16 comarques que superen la mitjana del 3,9%, entre les quals hi ha el Bergued (9,8%), Osona (8%), el Moians (7,5%) i la Cerdanya (7,3%); els descensos més grans de població estrangera es registren a l'Alta Ribagora (-4,2%) i al Pallars Juss (-2,6%).

INCREMENT DE LLATINOAMRICA

Per orígens, l'increment més elevat de població correspon a l'originria del continent americ, que augmenta en 19.085 persones amb un creixement interanual del 7,4%, sobretot per persones originries de Llatinoamrica (11.152).

La població amb nacionalitats europees ha augmentat un 3% (10.234 persones més), sobretot d'europeus comunitaris, mentre que els de procedncia asitica han augmentat en un 4,3% l'últim any (+6.554), i els originaris d'frica han crescut un 1,7%, majoritriament d'frica del Nord (+4.096).

Per nacionalitat, destaquen els increments de la població d'Hondures (5.821), el Marroc (4.110), Itlia (4.062), Veneuela (3.951) i Colmbia (3.448).

CREIXEN UN 8,6% ELS MÉS GRANS DE 65 ANYS

La població estrangera és més jove que l'espanyola, amb una mitjana d'edat de 34 anys davant de l'espanyola de 44,1, mentre que est més masculinitzada, amb 105 homes per cada 100 dones.

Per edats, el 80,6% dels estrangers tenen entre 15 i 64 anys; els menors de 15 anys són el 15,5% i els més grans de 65 anys són el 3,9%, que han registrat un alt increment, del 8,6%.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés