Creix un 13% l'oferta de graus a les universitats espanyoles en una dcada segons un estudi

Publicat 19/3/2019 17:38:51CET
Impartición de una clase en la UPO
UNIVERSIDAD PABLO DE OLAVIDE

BARCELONA, 19 mar� (EUROPA PRESS) -

L'oferta de graus ha crescut un 13% a les universitats espanyoles en una dcada, fins a situar-se en els 2.854 títols en el curs 2017-2018, segons l'estudi 'Grados univesitarios: ¿Cuántos y cuáles?' de l'Observatori del Sistema Universitari (OSU) que ha estat presentat aquest dimarts.

El número d'estudis, amb la reforma que va fer passar dels estudis de cicle curt i llarg --diplomatures, llicenciatures i enginyeries-- al sistema actual de graus, va augmentar significativament a les comunitats autnomes de La Rioja (48%), Madrid (47%), Catalunya (30,2%), Navarra (28%) i Cantbria (26%), mentre que en altres set va disminuir com Galícia (-13%), Astúries (-12%), Castella-la Manxa (-11%) i Balears (-10%).

El coautor de l'estudi Albert Corominas ha explicat que el número d'estudis ha augmentat un 2% a les públiques i un 66% a les privades, per que en el cas de Catalunya la proporció és del 31% a les públiques i del 29% a les privades.

En aquesta dcada, les universitats que més van augmentar estudis van ser la Rey Juan Carlos, que va multiplicar per 3,24, i la San Jorge, i les que més van disminuir han estat la Pontificia de Salamanca i la de Las Palmas de Gran Canria.

En el cas de les universitats catalanes, segons l'estudi, la Pompeu Fabra ha duplicat els seus estudis --encara que la UPF ha assegurat que en la primera xifra no es compten els títols de centres adscrits i en la segona sí--, mentre que l'Oberta de Catalunya ha crescut un 67%, la de Vic un 57%, l'Abat Oliba CEU un 50%, la Politcnica de Catalunya un 46% i l'Autnoma de Barcelona un 37%.

IMPLANTACIÓ DE BOLONYA

L'oferta de graus ha crescut un 19% a les universitats espanyoles en sis anys, des que es va completar la implantació del Pla Bolonya en el curs 2011-2012, que va passar de 2.403 a 2.854 graus en el 2017-2018.

Les universitats privades ofereixen menys graus que les públiques i concentren la seva oferta en les branques de Cincies de la Salut i Cincies Socials i Jurídics, mentre que gairebé no ofereixen de Cincies.

El 2017, el Registre d'universitats, centres i títols tenia 560 noms diferents de graus, dels quals 345 s'ofereixen en una única universitat, i els graus múltiples han crescut un 19% a les públiques i un 44% a les privades des del 2011-2012.

Corominas ha assegurat que l'oferta actual de graus "no és suficientment intelligible, comprensible ni comparable" i heterognia en la temtica, abast del coneixement i vigncia temporal de l'objecte d'estudi, i ha advocat per planificar més que per competir entre centres.

RECOMANACIONS

Davant d'aquesta situació, Corominas ha explicat que l'OSU recomana que l'oferta de graus de les universitats espanyoles hauria de ser "revisada críticament" per universitats i administracions, i que la collaboració entre totes dues permetria implantar les reformes pertinents sense grans canvis legislatius.

Ha recomanat també revisar que els graus compleixin els objectius de formació generalista, capacitació per a l'exercici professional a llarg termini que estipula la normativa; reduir el nombre de graus mitjanant la planificació i cooperació de les universitats; suprimir els denominats graus propis; aclarir la relació entre la formació universitria i la formació professional, i repensar críticament l'oferta de graus múltiples.

La rectora de l'Autnoma de Barcelona, Margarita Arboix, que ha presentat l'acte, ha advocat per que les universitats siguin capaces de reflexionar sobre les titulacions, ser flexibles i decidir quins estudis volen oferir i "jugar un rol" en la formació dual amb les empreses per insertar els joves al mercat laboral.

el més llegit

  1. 1

    L'Església va recaptar 284,4 milions el 2019 amb el 0,7% de l'IRPF, el seu màxim històric

  2. 2

    Sánchez i Torra pacten celebrar la primera reunió entre governs el 26 de febrer

  3. 3

    Un grup d'independentistes d'esquerres impulsa un manifest de suport a Puigdemont

  4. 4

    Puigneró veu improvisació en la taxa Google i apunta a "pressions" de Podem

  5. 5

    Terrassa (Barcelona) farà un diagnòstic dels polígons industrials per definir una estratègia