MADRID, 20 nov. (EUROPA PRESS) -
Investigadors del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), del CIBER de Bioenginyeria, Biomaterials i Nanomedicina (CIBER-BBN) de la Universitat Autnoma de Barcelona (UAB) i del Vall d'Hebron Institut d'Investigació (VHIR) han creat una nova estratgia d'alliberament de frmacs antitumorals contra el cncer de mama.
Concretament, els experts han desenvolupat estructures de cllules d''Escherichia coli' per produir amiloides bacterians no txics.
Els cossos d'inclusió o amiloides són protenes nanoestructurades produdes a l'interior d'una cllula, freqüents en determinats bacteris, i amb interessants aplicacions biomdiques, tals com l'alliberament de frmacs proteics, com és el cas.
En aquest sentit, aquestes estructures proteques actuen com a grnuls de secreció dels frmacs antitumorals, i en administrar-se localment mostren un efecte teraputic sostingut en el temps.
Si bé aquesta investigació, publicada a la revista 'Advanced Science', es troba en les primeres fases de desenvolupament, el principi transversal descrit a l'estudi obre un "ampli camp d'experimentació" per a la generació de nous biomaterials teraputics produts en bacteris, per a la medicina de precisió de cncer de mama i en altres neoplsies d'elevada incidncia.
"Tot i que aquesta tecnologia encara té per davant un llarg recorregut fins a l'aplicació clínica, els resultats obtinguts en aquest estudi, que ha durat més de tres anys, obren les portes a una nova tecnologia teraputica basada en productes bacterians fins ara no explorats en clínica", ha explicat la coordinadora de l'estudi i investigadora del CIBER-BBN de la UAB, Esther Vázquez.
L'estudi, finanat per la fundació La Marató de Tv3, es basa en l'entrega dirigida a cllules tumorals CD44+, en models animals de cncer de mama, de dues protenes antitumorals, Omomyc i p31, en forma de materials nanoestructurados.
L'administració local del material promou l'alliberament sostingut dels frmacs i la necrosi del teixit tumoral en un marge de temps relativament curt.
Un dels principals avantatges en l'ús d'aquests tipus de materials és l'alliberament sostingut del frmac proteic, la qual cosa, segons el parer dels científics, disminuiria la freqüncia d'administració en relació amb les pautes actuals dels frmacs convencionals.
