BARCELONA 26 oct. (EUROPA PRESS) -
Un grup d'investigadors de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) de Barcelona, al costat del King's College de Londres, ha desenvolupat un nou mètode per identificar i quantificar de forma semiautomàtica els buits d'ablació a través de la quantificació emprant mètodes matemàtics de teoria de grafs.
L'aïllament o ablació de les venes pulmonars és un procediment habitual en el tractament de la fibril·lació ventricular, l'arítmia més freqüent causada per un problema a la conductivitat elèctrica del cor que, sovint, es desencadena inicialment a la proximitat de les venes pulmonars, ha informat aquest divendres la UPF en un comunicat.
Aquest procediment quirúrgic produeix una lesió o cicatriu que afecta les venes dificultant la propagació de la senyal elèctrica del cor, que sovint és incompleta i es converteix en una combinació de lesions i buits de teixit sa.
Aquestes llacunes poden fer fracassar el tractament, atès que són causes potencials de recurrència de la fibril·lació auricular.
La ressonància magnètica cardíaca és una tècnica no invasiva utilitzada per detectar aquests buits, però és un procés que requereix molt temps i que és difícil d'estandarditzar perquè la inspecció visual depèn de la variabilitat entre els observadors.
El treball, publicat a la revista 'Medical Image Analysis', proposa una mesura per estimar el percentatge de buits o llacunes al voltant d'una vena que ha estat sotmesa a ablació.
El mètode s'ha avaluat sobre dades sintètiques i clíniques procedents de 50 pacients amb diagnòstic de fibril·lació auricular que van ser intervinguts d'aïllament de venes pulmonars amb ablació per radiofreqüència.
Sobre les dades processades, els investigadors han pogut concloure que la vena pulmonar superior esquerra és la més propensa als buits de lesions, mentre que la vena pulmonar inferior esquerra és la menys propensa, la qual cosa podria ser útil per a l'optimització o avaluació objectiva de les intervencions d'aïllament.
