Actualitzat 03/12/2018 12:22

Creen un banc d'imatges infermeres per trencar amb els estereotips de gènere

À.García, A.Creus, A.Tort, N.Cuxart i G.Quintana
EUROPA PRESS

Les infermeres de Barcelona critiquen el "sexisme i androcentrisme" que veuen en l'organització sanitària

BARCELONA, 3 des. (EUROPA PRESS) -

El Col·legi d'Infermeres de Barcelona (Coib) ha creat el primer banc d'imatges d'accés lliure que reflecteix la "feina real" de les infermeres i les mostra en el seu rol autònom com professionals clau en el sistema de salut, amb l'objectiu de trencar amb els estereotips masclistes i els relacionats amb la professió, molt lesius, ha explicat el president del col·legi, Albert Tort.

El Banc d'Imatges Infermeres (BII) s'estrena amb prop de 700 fotografies documentals dels fotoperiodistes Ariadna Creus i Àngel García que mostren la tasca d'aquesta professió en l'atenció primària i comunitària, hospitalària, sociosanitària i els serveis d'urgències i emergències, i preveuen augmentar-ho fins a arribar a 3.200 imatges el 2020, ha detallat en roda de premsa aquest dilluns.

La directora de programes del Coib, Núria Cuxart, ha alertat que constantment es troben amb situacions de "sexisme, androcentrisme i actituds misògines" que impacten d'una manera especial en un col·lectiu amb el 87% de dones, i les ha vinculat també a una representativitat més baixa en la priorització dels objectius en salut que es fa des de l'administració i la gestió.

"Ens dediquem a tot allò tan poc lluït però que més preocupa quan la malaltia no mata", la qual cosa es desenvolupa en la intimitat i no sol explicar-se tant, i ha alertat que l'actual sistema de salut no inclou el cuidar entre els seus objectius, ni acaba de concretar en què consisteix, i es produeixen sovint concepcions estereotipades.

Ha deplorat situacions perverses com que no es posen per escrit tasques que les infermeres fan de facto, per exemple amb la prescripció infermera, i que sovint els responen que ja se sobreentén: "Això és un frau i cal solucionar-ho".

"Cada vegada tenim aquella resposta patriarcal, discriminadora, que consisteix a dir: No fa falta que ho diguis, ja ho diré per tu", ha lamentat, i ha reivindicat que cuidar és una autentica revolució, perquè capacita les persones i qüestiona les prioritats actuals.

El cap de màrqueting del col·legi, Galo Quintana, ha subratllat que van decidir fer aquest banc perquè en els fons d'imatges trobaven el problema constant d'una desubicació geogràfica, cosificació i anacronisme --per exemple representant les infermeres amb una còfia o desenvolupant un rol supeditat--, per la qual cosa van decidir respondre de manera proactiva.

García ha reflexionat sobre la necessitat de visibilizar el món infermer, que han vist com l''alma mater' dels centres de salut, atès que sovint es té una visió en segon pla, i Creus ha destacat que en explicar l'objectiu de les fotografies, el 90% dels pacients van accedir a aparèixer, malgrat trobar-se en situacions delicades.

Col·laboren amb el projecte l'Institut Català de la Salut (ICS), l'Hospital Clínic, el Vall d'Hebron, el de Sant Pau de Barcelona, el de Mollet, El de Sabadell-Parc Taulí, el Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM), el centre d'atenció primària (CAP) CIS Cotxeres i el Consorci Castelldefels Agents de Salut (Casap), i preveuen ampliar les institucions que hi participen.

HOME METGE, DONA INFERMERA

A preguntes dels periodistes, Cuxart ha reconegut que sovint el cinema, la televisió, l'oci i els entorns de l'entreteniment ofereixen una imatge sexista i estereotipada de les infermeres, però també es donen en els diccionaris, les institucions, els mitjans de comunicació i la publicitat, on es reprodueix les infermeres en situació de submissió, objectivació o absència.

També es reprodueixen en les persones, i per exemple s'identifica les dones com infermeres i als homes com metges, la qual cosa obliga infermers homes i metges dona a haver de postil·lar la seva professió, però ha reflexionat que, en aquest sentit, el col·lectiu infermer ha tingut "molta sort" i des de fa 50 anys s'identifiquen amb el femení.

"Els homes han estat els primers activistes d'aquestes estratègies, molts s'identifiquen com infermeres en femení", i ha afegit que no els agrada que els cridin 'Infermeria', perquè entenen que se'ls objectiva, i en ser un col·lectiu tan fortament estereotipat han de lluitar contra aquesta objectivació.

EL SISTEMA NO RETÉ A les INFERMERES

Sobre la situació actual de la professió, després que la mateixa Generalitat reconegués una actual falta d'infermeres, Cuxart ha assenyalat que "retenir infermeres és un problema a tot el món" i que preveuen una situació dura a curt termini per jubilacions, i ha afegit que per fer atractiu el treball és necessari reconèixer la importància de les cures i d'aquesta professió.

Ha afegit que no només se'n van a altres països les que acaben la carrera, sinó que el 70% de les quals acaben una especialitat se'n van "perquè actualment el reconeixement que hi ha de les especialitats és nul" amb excepció de les llevadores davant d'una obligació europea.

Tort ha reconegut que hi ha "un problema greu" en aquest sentit, i que actualment treballen en el diàleg que es dona en la Taula de les professions convocada per la Conselleria de Salut: "Pretenem i volem partir d'un diagnòstic honest per trobar solucions a mig termini" i és molt important que les dades i el diagnòstic que surtin siguin els necessaris.

Contingut patrocinat