BARCELONA, 22 abr. (EUROPA PRESS) -
Diferències molt petites en la forma en què un pacient jeu tombat durant el tractament de radioteràpia del càncer de pulmó o d'esòfag poden tenir un impacte en les seves probabilitats de sobreviure, segons una investigació, que suggereix que la supervivència podria millorar-se establint millor les guies per assegurar la precisió en la col·locació del pacient.
L'estudi, realitzat pel Centre d'Investigació del Càncer de Manchester (el Regne Unit), s'ha presentat al congrés d'oncologia radioteràpica ESTRO 37, considerat el més gran d'Europa en aquest àmbit, i que se celebra a Barcelona fins dimarts.
Aquestes diferències, amb prou feines d'uns quants mil·límetres, poden implicar que el tractament de radiació dirigit als tumors s'aproximi lleugerament al cor, on pot causar un dany inintencionat i reduir les oportunitats de supervivència.
"Prenent imatges dels pacients amb més freqüència i reduint el marge en la precisió de la seva ubicació, podem contribuir a rebaixar la dosi de radiació que incideix en el cor, i evitar així un dany innecessari", ha explicat la investigadora Corinne Johnson.
La radioteràpia exerceix una funció important en els tumors difícils de tractar, però pot causar efectes secundaris, i investigacions anteriors han demostrat que la radioteràpia aplicada al pit pot implicar efectes negatius a llarg termini en el cor, com augmentar el risc de malaltia coronària, per la qual cosa és molt important la posició exacta del pacient en rebre-la perquè afecti solament al tumor.
780 PACIENTS
Johnson va estudiar un grup de 780 pacients amb càncer de pulmó que havien estat tractats amb radioteràpia, i per a cada tractament, es va situar als pacients en la màquina de radioteràpia i se'ls va prendre una imatge per confirmar que jeien amb un marge de 5 mil·límetres de la seva posició original.
Els investigadors van usar les dades d'aquestes imatges per calibrar amb quina precisió s'havia subministrat la dosi de radiació en el trascurs del tractament, i si s'havia mogut lleugerament més a prop o més lluny del cor del pacient.
Quan es van comparar les dades amb les probabilitats de supervivència, es van adonar que els pacients amb radiació lleugerament desplaçada cap al cor eren un 30% més proclius a morir que aquells en els quals la radiació s'havia desplaçat a una distància similar, però allunyant-se del cor.
En repetir la investigació amb un grup de 177 pacients de càncer d'esòfag, van trobar diferències fins i tot majors, entorn del 50%, i en tots dos grups aquest patró de supervivència es va mantenir fins i tot quan els investigadors tenien en compte altres factors, com l'edat dels pacients.
CÀNCER DE MAMA
Un altre estudi, presentat en aquest congrés i publicat a 'The Lancet Oncology', ha conclòs que la qualitat de vida de les pacients de càncer de mama tractades amb un tipus de radioteràpia més dirigida --radiació parcial accelerada de mama-- és tan bona com les que es tracten amb radioteràpia estàndard.
Aquest tractament utilitza petits tubs per subministrar una dosi més alta de radioteràpia, directament sobre la posició del tumor, i en un període de temps més curt i requereix una setmana, en lloc d'entre tres i sis setmanes, com el tractament tradicional, segons ha conclòs l'Hospital de Wurzburgo, a Alemanya.
