MADRID, 22 oct. (EUROPA PRESS) -
El coronel cap de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil, Manuel Sánchez Corbí, es congratula per haver deixat ja fa temps de prestar atenció al que digui ETA, ni tan sols quan es compleixen, el 20 d'octubre, sis anys del seu cessament definitiu de la violència. "Es va acabar amb el terrorisme d'ETA, però ha de preocupar-nos que alguns puguin recórrer a la violència de carrer i que ressorgeixi en altres llocs com Catalunya", explica en una entrevista amb Europa Press.
L'entrevista es duu a terme dies després de presentar oficialment 'Sangre, sudor y paz'(Editorial Península). En el llibre narra al costat de Lorenzo Silva i Gonzalo Araluce la història de com la Guàrdia Civil va acabar amb ETA, una organització terrorista que, segons ell, "no seria just rebaixar a una banda de delinqüents comuns". "Eren tècnicament molt bons, ens van enganyar moltes vegades i ens van copejar també molt", reconeix.
Aquest llibre (ja en la seva segona edició) és una mena de resum d'una obra magna, un doble volum titulat 'Historia de un desafío'. Fill i nét de guàrdia civil, la de Manuel Sánchez Corbí és la història d'un compromís des que va ingressar als 80 al Servei d'Informació de Biscaia. "Allò era com el fort del 'far west', vivies en una caserna que automàticament es convertia en l'objectiu dels terroristes perquè eres de les poques institucions de l'Estat en un territori hostil", explica.
La seva visió, per tant, és d'algú autoritzat pel seu acompliment professional per parlar sobre la violència. "El terrorisme d'ETA es va acabar, ja no existeix, no és res; ara bé", diu amb pesar quan se li pregunta per l'actualitat, "algú pot recórrer a la violència a pesar que l'experiència diu que això mai ha estat útil, ni amb ETA, ni amb el GRAPO ni amb el FRAP, ningú n'ha tret cap rèdit".
La reflexió porta a la situació que es viu a Catalunya amb el procés soberanista. El coronel cap de la UCO vigila molt a l'hora de traçar paral·lelismes entre el que va viure enfront d'ETA i la situació de tensió política que marca l'actualitat a causa del pla secessionista de la Generalitat i d'organitzacions socials. El seu pronòstic: "No podem excloure que algú pensi que igual amb la violència aconsegueix una mica més".
"És una cosa sobre la que cal preocupar-se. Que avui dia a Catalunya algú comenci a fer 'kale borroka' no està molt lluny perquè aquí sempre hi ha hagut violència antisistema. Que això ara ho focalitzin cap a la independència pot passar, hi ha molt brou de cultiu previ". El coronel insisteix que la clau és que l'Estat no renunciï a un principi bàsic, aplicat abans per a l'entorn d'ETA: "Dins de la llei, democràticament es pot defensar el que vulguis".
QUATRE ANYS RECOPILANT TESTIMONIATGES
En la conversa cita personatges que recorren les pàgines de 'Sangre, sudor y paz' com Jon Idigoras, Iñigo Iruin o Arnaldo Otegi. També aquells etarres, com Joseba Urrusolo Sistiaga, "als quals es va poder mitificar sense voler quan no quedava més remei que imprimir cartells amb la seva cara demanant col·laboració ciutadana". Sánchez Corbí recorda cada detall, cada nom, cada operació: "Han estat quatre anys recopilant informació per escriure el llibre".
'La Tigresa', Bolinaga, 'Txapote', De Juana Chaos, 'Pakito', 'Txeroki' o 'Thierry' són altres dels etarres, "alguns d'ells mediocres fora del món terrorista", a qui es va enfrontar al llarg de la seva llarga carrera en els serveis antiterroristes, abans de passar a la UCO. "Encara avui algú es pregunta on està Josu Ternera", diu a manera d'exemple abans de sostenir que s'han dedicat moltes línies a aquest i altres etarres sense saber molt bé el paper que han jugat.
"Ara ja no, però et molesta sobretot quan omplien el País Basc de pintades amb cares com la d'Urrusolo: 'txakurras, seguiu buscant", comenta. "No saber quin paper va tenir gent com a Ternera significa que igual no va tenir rellevància dins d'ETA", explica a continuació, per afegir de forma taxativa: "Josu Ternera només ha tingut nom, de 1989 fins avui no ha sigut res".
EL RECORD D'IRENE I ALTRES VÍCTIMES
En l'entrevista rememora algunes situacions personals que, encara avui, emocionen al comandament policial. És el cas d'Irene Fernández, l'única agent de la Guàrdia Civil (el llibre dedica un capítol a la importància de les dones en la batalla contra ETA) que mor en un atemptat. En la seva sinistra història, ETA ha acabat amb la vida de més de 800 persones, dos-cents d'elles guàrdies civils, el col·lectiu amb més cost en vides humanes.
'Sangre, sudor i paz' i els dos volums d''Historia de un desafío' és un homenatge a Irene Fernández i cada un dels agents que va lluitar contra ETA des de "l'ombra de Franco" fins a aconseguir el que qualifica com "un final just". No s'esquiven errors propis en la lluita contra ETA ni tampoc cau en el llenguatge políticament correcte: es critica l'etapa en la qual el PNB "se'n va amb ETA" i la del silenci gairebé generalitzat al País Basc, i a vegades directament complicitat amb el terrorisme.
La batalla en tots els fronts contra ETA, el polític, mediàtic i jurídic, la dispersió de presos, la 'kale borroka' i, sobretot, el que qualifica com a "instint de supervivència en saber que era o ells o nosaltres" són etapes que va repassant en la conversa fins a arribar a moments claus, fins que la Guàrdia Civil "aconsegueix saber gairebé tot d'ETA".
L'operació Santuari amb el canvi de segle marca un abans i un després: "veiem que el final està molt proper, encara que va ser al 1992, quan es deté a la cúpula a Bidart, quan veiem que se la pot derrotar". Una altra clau: "Va ser molt intel·ligent no fer-los cas, ignorar-los quan suplicaven aquests últims anys una negociació, un gest".
"La derrota ens hagués agradat que s'hagués escenificat com en la Segona Guerra Mundial en un portavions, però això ells no ho anaven a fer mai, tampoc la societat, el PNB o Batasuna els deixava", sosté Sánchez Corbí, que cita episodis recents com el suposat desarmament a Bayona per defensar: "Han estat covards fins i tot per ser derrotats, han desaparegut sense reconèixer que han perdut". "Està després el seu orgull de la supremacia basca de no reconèixer que els guàrdies civils espanyols els han derrotat", afegeix.
El coronel creu que els últims comunicats d'ETA o les trucades al debat intern dels presos etarres per conjuminar esforços "aprofitant els vents que vénen de Catalunya a favor del dret a dir" respon, segons Sánchez Corbí, al seu intent de no perdre certa tutel·la sobre els seus. "Però saben que el que diu ETA, ara que no tenen pistoles, té el mateix valor que el que té el GRAPO", subratlla. "Cap".
