La fibrosi pulmonar és la conseqüncia d'una reparació anormal del pulmó
BARCELONA, 3 juny (EUROPA PRESS) -
L'Hospital Universitari de Bellvitge i l'Institut d'Investigació Biomdica de Bellvitge (Idibell) lideren l'assaig clínic fase II, Fibro-Covid, que avaluar la capacitat teraputica de la pirfenidona per tractar pacients que presentin signes clínic-radiolgics inicials de fibrosi pulmonar després d'haver superat una pneumnia severa provocada pel Covid-19.
Segons un comunicat d'aquest dimecres, es tracta del primer assaig clínic que s'engegar a l'Estat per avaluar un tractament antifibrtic per a les seqüeles pulmonars del coronavirus.
S'ha observat que un percentatge d'adults que han patit una pneumnia severa, amb síndrome de tempesta de citoquina (CSS) i distrés respiratori de l'adult (SDRA), presenta signes de fibrosi pulmonar després de dos mesos de l'episodi agut.
Aquest fet ja s'havia reportat en altres epidmies de coronavirus prvies com SARS i MERS; la fibrosi pulmonar induda per un agent extern o associada al SDRA pot mantenir-se estable o progressar, per les conseqüncies clíniques són variables, incloent empitjorament de la qualitat de vida --ofec en fer activitats físiques, tos invalidant-- o requeriment d'oxigenoterapia per fer esforos.
NO TÉ CURA
Una vegada la fibrosi pulmonar s'estableix i progressa, la malaltia no té cura i només el trasplantament pulmonar pot evitar la mort: la fibrosi pulmonar és la conseqüncia d'una reparació anormal del pulmó després d'alguna agressió, que va formant un teixit cicatricial pulmonar que no funciona per a l'intercanvi d'oxigen.
La pirfenidona és un frmac antifibrtic que frena la progressió de la malaltia en la fibrosi pulmonar idiopática (FPI), en la qual també redueix la mortalitat, i en les formes progressives d'altres tipus de fibrosi pulmonar (estudi RELIEF).
Ara, a l'assaig clínic es determinar si la seva administració és també efica per prevenir l'establiment de fibrosi pulmonar progressiva en pacients que presenten imatges seculars radiolgiques després de superar la fase aguda d'una pneumnia greu Covid-19.
Tal com subratlla la responsable de la Unitat Funcional d'Interstici Pulmonar del Servei de Pneumologia de l'Hospital de Bellvitge, María Molina, l'objectiu és avaluar si aquest tractament inhibeix la progressió i el desenvolupament de la fibrosi, "que de vegades deixa el trasplantament com a única opció vital".
L'assaig tindr una durada aproximada de 14 mesos i els possibles efectes positius de l'administració del principi actiu es valoraran després de 6 mesos de tractament.
L'assaig s'inicia aquest mes de juny amb el procés de reclutament dels participants per part de tots els centres implicats, a Catalunya els hospitals de Bellvitge, Santa Creu i Sant Pau, Hospital del Mar, Clínic (Barcelona) i el Germans Trias i Pujol de Badalona (Barcelona), i a Madrid l'Hospital Puerta de Hierro, La Princesa i el Ramón y Cajal.
Mentre no es compti amb una vacuna per a la infecció del SARS-CoV2, les persones amb seqüeles pulmonars que poden ser incapacitants creix a tot el món, la qual cosa fa essencial avanar en la consecució d'una aproximació teraputica que aconsegueixi evitar la seva progressió: "A Europa ens trobem amb una població més envellida que en altres continents, la qual cosa la fa més propensa a desenvolupar fibrosi en cas d'agressions o lesions pulmonars", avisa Molina.
