BARCELONA, 23 gen. (EUROPA PRESS) -
El seguiment a distncia del colesterol dolent --lipoprotena de baixa densitat (LDL)-- en pacients que han patit un infart augmenta un 40% el control d'aquests nivells, ha descobert l'Hospital del Mar en aplicar un nou protocol en el seu Servei de Cardiologia.
"El problema de patir un infart és que multiplica les possibilitats de patir-ne un altre, perqu existeix una malaltia cardíaca establerta", segons la metgessa Snia Ruiz, ha explicat l'hospital en un comunicat aquest dimecres.
El control del colesterol després d'un infart redueix el risc d'un segon episodi cardíac, per només el 30% dels pacients ho aconsegueixen --segons dades de l'enquesta Euroaspire, feta en una vintena de pasos europeus--: "Es fa un gran esfor en el moment de l'infart, que no serveix de res si no es fa un control d'aquests factors de risc cardiovascular", ha destacat Ruiz.
Els resultats després d'aplicar aquest nou protocol en demostren la utilitat, que ha portat el compliment dels nivells de lípids --nivell de colesterol dolent en la sang de 70 mg/DL o inferior-- fins al 75%, un increment del 40%.
Amb aquest procediment, quan els pacients reben l'alta hospitalria ja tenen programada una analítica de seguiment sis setmanes després de l'infart, i en cas que els resultats no siguin satisfactoris, reben una trucada i s'ajusta el tractament, sense necessitat que es desplacin a l'hospital.
El protocol es va comenar a aplicar al novembre del 2017 i s'ha analitzat l'evolució de 125 pacients: el 75% presentaven tres mesos després uns nivells de colesterol dins dels objectius recomanats.
L'anlisi a l'any mostra un lleuger descens d'aquesta xifra, fins al 64%, que est per sobre de la mitjana en aquests casos per Ruiz veu necessari "intentar millorar en el futur" per augmentar aquest percentatge.
REHABILITACIÓ CARDÍACA
Els pacients tractats a l'Hospital del Mar per un infart entren de manera automtica dins d'un programa de rehabilitació cardíaca que preveu el control dels factors de risc --hbits de vida, alimentaris i exercici físic--, al qual s'afegeix el protocol de seguiment.
En el programa intervenen cardilegs, personal d'infermeria, metges rehabilitadors i fisioterapeutes, amb l'objectiu d'allunyar el risc d'un segon episodi cardíac, i que inclou orientació sobre medicació, activitat física i signes d'alarma, així com educació sanitria amb sessions informatives i un programa d'entrenament.
Els protocols de rehabilitació milloren el control d'aquests pacients, davant el fet que aproximadament una tercera part abandonen el tractament: "Hi ha un problema preocupant per obtenir les xifres-objectiu de control dels factors de risc", segons Ruiz, que veu necessari que els professionals de la sanitat optimitzin el tractament i s'estableixin protocols.
