BARCELONA, 10 jul. (EUROPA PRESS) -
L'avantprojecte de llei del servei públic de l'Agència de Notícies de Catalunya (ACN) preveu que tingui un consell d'administració format per 6 vocals independents elegits pel Parlament, a banda de 2 vocals més en representació de la Generalitat i un conseller delegat.
Ho ha explicat en una trobada amb la premsa el secretari de Mitjans i Difusió de la Generalitat i president de l'ACN, Carles Escolà, en la qual també han intervingut la directora de l'ACN, Eva Arderius; el director general de Mitjans de Comunicació, Marc Melillas, i el degà del Col·legi de Periodistes, Joan Maria Morros.
Escolà ha afirmat que aquest avantprojecte de llei crea un paraigua jurídic que reforça el caràcter públic de l'agència, dona independència informativa, transparència i estabilitat financera i busca la desgovernamentalització: "No és normal que el secretari de Comunicació del Govern sigui el president de l'ACN".
NOU MODEL DE GOVERNANÇA
El document de l'avantprojecte, consultat per Europa Press, explica que la futura llei defineix un marc legal específic per regular aquest servei públic, definir-ne la missió d'interès general, reforçar les garanties d'independència i establir un nou model de governança "adaptat als reptes actuals del sector de la comunicació".
9 mesos després de començar la tramitació de la norma, el Govern ha aprovat la memòria preliminar, que ha superat la consulta pública, i ara passa a l'audiència d'entitats sectorials: fins a la primera quinzena de setembre es podran fer aportacions sobre l'articulat de la futura llei i el text estarà disponible al portal de Transparència de la Generalitat i s'hi podran fer observacions.
El text recorda que la Generalitat presta el servei d'agència de notícies de Catalunya sota la denominació comercial d'Agència Catalana de Notícies, a través de la societat de capital públic Intracatalònia SA, constituïda el 1999.
TRANSFORMACIÓ DELS MITJANS
Assenyala que, amb els canvis tecnològics, canvien els mitjans i això obliga a actualitzar objectius i funcionament, també davant "nous riscos que afecten directament el dret a la informació i a rebre dels mitjans de comunicació informació veraç, com la desinformació, la manca de contrast, la fragmentació de públics i la difusió de continguts sense garanties de responsabilitat editorial".
En aquest sentit, s'insisteix a "consolidar" el servei públic d'agència de notícies, per protegir la missió i els objectius de l'ACN del risc d'ingerència política en la línia editorial i la governança de la societat que el presta.
Recorda que diverses resolucions del Parlament incideixen a "desvincular el servei públic d'agència de notícies de l'estructura de l'administració" de la Generalitat, com la 812/XIV (per posar fi a la dependència d'aquest servei del Govern i tenir una agència professional i independent) i la 7/XV (demana al Govern desgovernamentalitzar l'ACN i reforçar el Parlament en el seu seguiment i control).
Joan Maria Morros (Col·legi de Periodistes) ha insistit a desgovernamentalitzar l'ACN, celebra aquest avantprojecte i valora el contracte programa perquè l'agència pugui planificar la seva feina més enllà d'un any vista: "Tot això ha de garantir el servei públic de l'ACN".
VOCALS INDEPENDENTS
Quant al consell d'administració, el Parlament elegirà 6 vocals independents entre persones "de mèrit, capacitat i competència professional reconeguda, garantint la idoneïtat, el pluralisme i la independència dels designats", i el seu mandat serà de 5 anys, renovable una sola vegada per un període de la mateixa durada.
Els elegirà el ple per una majoria de dos terços en una primera votació i, si no s'aconsegueix, hi haurà una segona votació per majoria absoluta dels membres de la cambra.
Marc Melillas ha explicat que la presidència del consell recaurà en un dels vocals designats pel Parlament i serà "rotatòria", i els membres del consell que no exerceixin funcions executives tindran dret a percebre una compensació econòmica d'una tercera part del salari mínim interprofessional.
PARLAMENT, "ACTOR CENTRAL"
Amb aquesta fórmula el Parlament esdevé, segons el text, "actor central" de la supervisió institucional del servei i assegura la neutralitat, imparcialitat i respecte al pluralisme polític i social.
Escolà ha detallat que el consell d'administració també comptarà amb 2 vocals en representació de la Generalitat, que seran "algú del Departament de Política Lingüística i de la part de Mitjans", però afegeix que està per definir.
CONSELLER DELEGAT
L'altre membre del consell serà el conseller delegat, encarregat de la direcció executiva ordinària: se seleccionarà mitjançant una convocatòria pública, d'acord amb els principis de mèrit, capacitat i idoneïtat professional, i haurà de comparèixer davant la comissió parlamentària competent per exposar el seu programa d'actuació.
El text preveu que la persona que exerceixi la direcció general de la societat prestadora en entrar en vigor la llei (en aquest cas Eva Arderius) "continuï exercint les funcions que tingui atribuïdes fins que es produeixi el nomenament del conseller delegat".
A més, per al primer nomenament del conseller delegat, el consell pot designar la nova persona que exerceixi la direcció general "sense necessitat de tramitar una nova convocatòria pública", i aquesta habilitació té caràcter excepcional i només és aplicable al primer nomenament de conseller delegat.
Carles Escolà ha explicat que el mandat d'Eva Arderius continua i que quan s'hagi de renovar d'aquí a 3 anys se sotmetrà a un concurs de mèrits.
A més, afirma que haurà d'anar al Parlament "com a mínim una vegada a l'any per retre comptes" i que es farà en comissió, però no serà una comissió específica com la de la CCMA, sinó que podria ser una compareixença a la Comissió d'Afers Institucionals (CAI).
CONTRACTE PROGRAMA I RENDICIÓ DE COMPTES
L'avantprojecte preveu que la relació entre la Generalitat i la societat prestadora del servei s'articuli mitjançant un contracte programa de caràcter plurianual, "que definirà les obligacions de servei públic, els objectius, els recursos econòmics i els mecanismes de seguiment i avaluació".
Escolà ha explicat que amb aquest contracte programa es reforça el finançament de l'ACN (que actualment té un pressupost d'entre 4,5 i 4,7 milions d'euros anuals) per garantir que pugui disposar dels diners que necessiti.
A la pregunta de si se superaran els 4,7 milions de finançament, Eva Arderius ha respost: "Intentarem que sí".
La directora també ha valorat que l'ACN té 75 treballadors, dels quals 65 són periodistes, i que en tenen 30 a Barcelona i 35 a la resta de Catalunya, 3 a Madrid i 2 a Brussel·les, i ha apostat per reforçar efectius i també "millorar la verificació".
La norma també reforça els mecanismes de transparència i rendició de comptes davant el Parlament: la societat prestadora haurà de fer una memòria anual d'activitats que es presentarà a la cambra, i tant la presidència del consell com el conseller delegat podran ser requerits per informar del "compliment de la missió de servei públic".
