Publicat 17/12/2020 17:09

El Congrés aprova, sense el PP i Vox, la llei que regula l'eutanàsia

L'exministra de Sanitat y actual secretaria de Sanitat de la Comisió Executiva Federal del PSOE, María Luisa Carcedo, juntament amb  Ángel Hernández celebren, davant del Congrés dels Diputats, l'aprovació de la llei d'eutansia.
Eduardo Parra - Europa Press

Els populars consideren que és un "fracs" del sistema sanitari i Vox que s'est "infringint el dret a la vida"

MADRID, 17 des. (EUROPA PRESS) -

El ple del Congrés ha aprovat aquest dijous la Llei orgnica per a la regulació de l'eutansia amb els únics vots en contra dels diputats del PP i Vox. La iniciativa compleix així amb la primera fase de la seva tramitació, i passar ara al Senat.

Abans de la votació el ministre de Sanitat, Salvador Illa, s'ha dirigit el Congrés per agrair l'aprovació d'una llei que, segons ell, és un avan cap a "una societat més humana i més justa", i ha dit que aquesta mesura demostra que Espanya és "una democrcia moderna" i "prou madura" com per fer front a la qüestió.

A més, ha agrat la lluita que han fet les organitzacions de la societat civil durant aquests anys per obtenir la regulació, els quals han aportat esmenes a la norma i, especialment al PSOE, el grup que ha proposat la llei, i a la seva impulsora, l'exministra de Sanitat socialista María Luis Carcedo "per la convicció amb la qual l'ha defensat".

En la seva intervenció, Carcedo ha defensat el contingut de la llei que, segons ha explicat, "pensa en la condició humana i regula les condicions i procediments pels quals es pot accedir a la petició d'ajuda a morir", com recomana el Tribunal d'Estrasburg, i també en "despenalitza" la prctica i la inclou dins el Sistema Nacional de Salut.

LEGISLAR "MÉS ENLL DEL CODI TIC" PERSONAL

Carcedo ha defensat l'"avan" en la "llibertat" que suposa la mesura i ha retret que "la dreta sempre s'enredi" en batalles apocalíptiques" durant la tramitació i al cap d'un temps posi en prctica els avanos.

La portaveu d'Unides Podem en matria de Sanitat, Rosa María Medel, també s'ha dirigit al PP i a Vox per retreure'ls que "neguin els que no tenen diners" o "no pensin com ells" el dret a l'ús de la seva "llibertat personal". De fet, Medel creu que a les dues formacions "no els importa la llibertat personal" i volen "imposar" a la resta d'espanyols "com han de morir".

El representant del PNB, Joseba Agirretxea, també ha optat per dirigir-se als partits que s'han mostrat contraris a aquesta norma, per recordar-los que, com a diputats, tenen l'obligació de "legislar més enll del codi tic de cadascun" i "donar cobertura legal" a qui no té els mateixos conceptes sobre "la sobre vida o mort" que ells.

De manera similar ho ha expressat el representant de Jxcat, Sergi Miquel, que ha recordat que durant la tramitació del text el PP i Vox han parlat molt de "moral i de fe", dues qüestions que, segons ell, no s'han d'"imposar" i, menys, "en una democrcia, en una societat avanada i en un estat aconfessional".

SUPORT, PER UN TEXT INSUFICIENT

El portaveu de Més País-Equo, Iñigo Errejón, ha coincidit amb Carcedo perqu ha retret a la dreta el seu "cicle" en la tramitació de drets: primer "ho rebutgen", després "ho utilitzen" i finalment "ho acaben acceptant". Aix és el que van fer també, ha explicat, amb "el sufragi universal, la jornada laboral de vuit hores, la llei del divorci o el matrimoni igualitari".

D'altra banda, la presidenta de Ciutadans, Inés Arrimadas, s'ha dirigit al PP i Vox per defensar una llei que, segons ella, ha estat una feina "responsable" i "assenyada" i ha indicat que es tracta d'un model garantista: "Avui ningú no perd drets i avancem una mica més en la nostra llibertat individual", ha declarat, abans de demanar a la dreta "respecte" per als que donen suport a la mesura.

Mentrestant, formacions com ERC, EH Bildu, BNG o la CUP, tot i que han mostrat el seu suport a la norma, han reconegut que és "insuficient" i, per aix, han mantingut vives diverses esmenes que, finalment, no s'han aprovat. Aquestes formacions han parlat, per exemple, d'estendre el dret a menors de 16 anys, considerar les malalties mentals o el cansament vital per demanar el sucidi assistit, la despenalització completa d'aquesta prctica, o la simplificació dels mecanismes de verificació, entre d'altres.

CRÍTIQUES DEL PP I VOX

El representant dels populars, Ignacio Echániz, ha acusat el PSOE d'aprovar aquesta norma "al final de l'últim dia, de l'últim ple ordinari" i a través del procediment de proposició de llei "sense informes tcnics ni jurídics, sense audincia pública o sense permetre les compareixences d'experts", entre d'altres, perqu consideren "injusta, inoportuna i incontitucional".

Al seu parer, el Govern espanyol ha aprovat aquesta llei "frívola" de manera "atropellada", en lloc d'optar per l'"alternativa" de les cures palliatives que, segons ha assenyalat, aproven la majoria dels espanyols, organismes i associacions internacionals, judicials i de l'mbit sanitari. Echániz ha lamentat aquesta "derrota" i "fracs" del "sistema sanitari" i de la "societat".

D'altra banda, la diputada de Vox, Lourdes Monestir, ha lamentat que després d'aquesta "tració despietada, inhumana i illegítima" els partits a favor ho celebrin "alhora que signen sentncies de mort als més febles". Considera que s'est "infringint el dret a la vida" i creu que l'Estat prefereix aquesta decisió perqu és "més fcil, més cmode i econmic".

En aquest sentit, ha acusat els qui han pujat a la tribuna del Congrés a "fer teatre de manera hipcrita, utilitzant la llibertat i la compassió per legalitzar l'horror viscut en les residncies" i "estalviar-se l'ingrés de les persones grans": "Recorrerem aquesta barbrie al Tribunal Constitucional", ha advertit.