Actualitzat 17/12/2020 17:37 CET

El Congrés aprova, sense el PP i Vox, la llei que regula l'eutanàsia

L'exministra de Sanitat y actual secretaria de Sanitat de la Comisió Executiva Federal del PSOE, María Luisa Carcedo, juntament amb  Ángel Hernández celebren, davant del Congrés dels Diputats, l'aprovació de la llei d'eutanàsia.
Eduardo Parra - Europa Press

MADRID, 17 des. (EUROPA PRESS) -

El ple del Congrés ha aprovat aquest dijous la Llei orgànica per a la regulació de l'eutanàsia amb els únics vots en contra dels diputats del PP i Vox. La iniciativa compleix així amb la primera fase de la seva tramitació, i passarà ara al Senat.

Abans de la votació el ministre de Sanitat, Salvador Illa, s'ha dirigit el Congrés per agrair l'aprovació d'una llei que, segons ell, és un avanç cap a "una societat més humana i més justa", i ha dit que aquesta mesura demostra que Espanya és "una democràcia moderna" i "prou madura" com per fer front a la qüestió.

A més, ha agraït la lluita que han fet les organitzacions de la societat civil durant aquests anys per obtenir la regulació, els quals han aportat esmenes a la norma i, especialment al PSOE, el grup que ha proposat la llei, i a la seva impulsora, l'exministra de Sanitat socialista María Luisa Carcedo "per la convicció amb la qual l'ha defensat".

En la seva intervenció, Carcedo ha defensat el contingut de la llei que, segons ha explicat, "pensa en la condició humana i regula les condicions i procediments pels quals es pot accedir a la petició d'ajuda a morir", com recomana el Tribunal d'Estrasburg, i també en "despenalitza" la pràctica i la inclou dins el Sistema Nacional de Salut.

Carcedo ha defensat l'"avanç" en la "llibertat" que suposa la mesura i ha retret que "la dreta sempre s'enredi" en batalles apocalíptiques" durant la tramitació i al cap d'un temps posi en pràctica els avanços.

ELS GRUPS

La portaveu d'Unides Podem en matèria de Sanitat, Rosa María Medel, també s'ha dirigit al PP i a Vox per retreure'ls que "neguin els que no tenen diners" o "no pensin com ells" el dret a l'ús de la seva "llibertat personal". De fet, Medel creu que a les dues formacions "no els importa la llibertat personal" i volen "imposar" a la resta d'espanyols "com han de morir".

El representant del PNB, Joseba Agirretxea, també ha optat per dirigir-se als partits que s'han mostrat contraris a aquesta norma, per recordar-los que, com a diputats, tenen l'obligació de "legislar més enllà del codi ètic de cadascun" i "donar cobertura legal" a qui no té els mateixos conceptes sobre "la sobre vida o mort" que ells.

De manera similar ho ha expressat el representant de Jxcat, Sergi Miquel, que ha recordat que durant la tramitació del text el PP i Vox han parlat molt de "moral i de fe", dues qüestions que, segons ell, no s'han d'"imposar" i, menys, "en una democràcia, en una societat avançada i en un estat aconfessional".

El portaveu de Més País-Equo, Iñigo Errejón, ha coincidit amb Carcedo perquè ha retret a la dreta el seu "cicle" en la tramitació de drets: primer "ho rebutgen", després "ho utilitzen" i finalment "ho acaben acceptant". Això és el que van fer també, ha explicat, amb "el sufragi universal, la jornada laboral de vuit hores, la llei del divorci o el matrimoni igualitari".

D'altra banda, la presidenta de Ciutadans, Inés Arrimadas, s'ha dirigit al PP i Vox per defensar una llei que, segons ella, ha estat una feina "responsable" i "assenyada" i ha indicat que es tracta d'un model garantista: "Avui ningú no perd drets i avancem una mica més en la nostra llibertat individual", ha declarat, abans de demanar a la dreta "respecte" per als que donen suport a la mesura.

Mentrestant, formacions com ERC, EH Bildu, BNG o la CUP, tot i que han mostrat el seu suport a la norma, han reconegut que és "insuficient" i, per això, han mantingut vives diverses esmenes que, finalment, no s'han aprovat. Aquestes formacions han parlat, per exemple, d'estendre el dret a menors de 16 anys, considerar les malalties mentals o el cansament vital per demanar el suïcidi assistit, la despenalització completa d'aquesta pràctica, o la simplificació dels mecanismes de verificació, entre d'altres.

CRÍTIQUES

El representant dels populars, Ignacio Echániz, ha acusat el PSOE d'aprovar aquesta norma "al final de l'últim dia, de l'últim ple ordinari" i a través del procediment de proposició de llei "sense informes tècnics ni jurídics, sense audiència pública o sense permetre les compareixences d'experts", entre d'altres, perquè consideren "injusta, inoportuna i incontitucional".

Al seu parer, el Govern espanyol ha aprovat aquesta llei "frívola" de manera "atropellada", en lloc d'optar per l'"alternativa" de les cures pal·liatives que, segons ha assenyalat, aproven la majoria dels espanyols, organismes i associacions internacionals, judicials i de l'àmbit sanitari. Echániz ha lamentat aquesta "derrota" i "fracàs" del "sistema sanitari" i de la "societat".

D'altra banda, la diputada de Vox, Lourdes Monasterio, ha lamentat que després d'aquesta "traïció despietada, inhumana i il·legítima" els partits a favor ho celebrin "alhora que signen sentències de mort als més febles". Considera que s'està "infringint el dret a la vida" i creu que l'Estat prefereix aquesta decisió perquè és "més fàcil, més còmode i econòmic".

En aquest sentit, ha acusat els qui han pujat a la tribuna del Congrés a "fer teatre de manera hipòcrita, utilitzant la llibertat i la compassió per legalitzar l'horror viscut en les residències" i "estalviar-se l'ingrés de les persones grans": "Recorrerem aquesta barbàrie al Tribunal Constitucional", ha advertit.

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2021 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés