BARCELONA 21 nov. (EUROPA PRESS) -
El 95,2% dels residents a Catalunya comprèn el català, el 73,2% ho sap parlar, el 79,1% ho sap llegir i el 55,8% domina la seva escriptura, segons dades del 2011 recollides per l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) que suposen el "màxim històric" de les competències lingüístiques dels habitants del territori català.
La població estrangera és la que ha registrat els increments més elevats i declara entendre el català en un 82,1% dels casos, mentre que la xifra era del 61,1% el 2001, quan es va realitzar l'últim cens, ha informat aquest dijous el Idescat en un comunicat.
Malgrat que la migració estrangera ha significat prop del 80% del creixement demogràfic de Catalunya durant la primera dècada del segle XXI, en els deu anys que separen els dos censos s'ha registrat un augment d'1,1 milions de persones que entenen el català, 747.000 més que ho saben parlar, 1,1 milions més que ho saben llegir i 1 milió més que ho saben escriure.
Les dues habilitats lingüístiques més vinculades a l'alfabetització i l'escolarització de la població són les que han experimentat més creixement, tenint en compte que el 2001 la taxa de població que llegia i escrivia el català era del 74,3% i del 49,8%, respectivament, i el 2011, del 79,1% i del 55,8%.
La població que ho entén ha passat del 94,5% del 2001 al 95,2% del 2011, mentre que els que ho saben parlar han registrat un lleuger retrocés: han passat de representar el 74,5% de la població el 2001 al 73,2% el 2011.
MENORS DE 20 ANYS
L'efecte favorable de l'escolarització sobre el nivell de català és "molt evident" entre la població menor de 20 anys, segons l'Idescat; els nivells més elevats els protagonitzen els joves d'entre 10 i 14 anys --segment amb un 17% d'estrangers--, que entenen el català en un 99,4% dels casos, ho saben parlar en un 96%, ho llegeixen en un 97,3% i ho escriuen en un 93,3%.
En canvi, l'impacte de la immigració entre les persones d'entre 20 i 39 anys --amb un 26% d'estrangers-- ha repercutit negativament en les competències lingüístiques, per la qual cosa les habilitats són més baixes que en el grup d'edat anterior.
Entre la població de més de 40 anys, que correspon a generacions que no han estat majoritàriament escolaritzades en català, els nivells de coneixement són sistemàticament més baixos, en especial la competència d'escriptura.
La durada de la residència és un factor clau en la millora de les competències lingüístiques en català del conjunt d'immigrants, excepte per al col·lectiu de 65 anys o més, segment en el qual s'observen nivells més baixos d'habilitats lingüístiques en català.
Segons l'Idescat, això es deu al fet que aquest col·lectiu té una forta presència de població nascuda a la resta de l'Estat i arribada a Catalunya abans dels anys 80 del segle XX, sobretot en períodes en els quals el català no estava normalitzat.
PER TERRITORIS
Per territoris, els habitants de les comarques centrals de Catalunya són els que més coneixements tenen en totes les habilitats, mentre que la població de l'àmbit metropolità registra els nivells més baixos.
Els resultats més favorables procedeixen dels veïns de les comarques del Pla de l'Estany i el Berguedà, seguides del Pallars Sobirà, el Ripollès i el Priorat; els més desfavorables es registren a la Val d'Aran, el Baix Llobregat i el Barcelonès.
A més, la població que viuen a municipis petits tenen més competències lingüístiques en català, tenint en compte que el 99,1% de les persones que viuen en localitats de menys de 500 veïns entén el català, el 91% ho sap parlar, el 91,2% ho sap llegir i el 68,3% ho sap escriure.
