BARCELONA, 13 juny (EUROPA PRESS) -
La Fundació Vicente Ferrer ha assenyalat que el dimecres es commemorar el des aniversari de la defunció de Vicente Ferrer, el cooperant catal que va dedicar la seva vida a millorar les condicions de vida de milers de persones a l'Índia amb una "revolució silenciosa", ha informat aquest dimarts en un comunicat.
Aquest any es compleix també el 50 aniversari de la creació de la seva fundació a l'Índia, un projecte que continua avanant cap a nous territoris empobrits, i que és liderat actualment per la seva parella i presidenta de l'entitat, Anna Ferrer, i el seu fill Moncho Ferrer, director de Programes de l'organització.
Vicente Ferrer (Barcelona, 1920 - Anantapur, 2009) va viatjar per primera vegada a l'Índia el 1952 com a jesuta i es va establir a Manmad, a l'estat de Maharastra, on va treballar al costat dels camperols ajudant a excavar pous i creant escoles i dispensaris mdics, a més d'encapalar un moviment en favor dels drets dels agricultors sota la consigna de la no violncia.
En un inici, el seu treball va ser considerat revolucionari i disruptiu per part de la classe dominant, que va forar la seva expulsió del país el 1968, i després de passar un breu període a Espanya, la llavors primera ministra de l'Índia, Indira Gandhi, va revocar l'ordre d'expulsió i el va permetre tornar.
ELS "INTOCABLES"
El 1969 es va installar a Anantapur, a Andhra Pradesh, al costat d'Anna Ferrer, i tots dos van crear Rural Development Trust (RDT) --la matriu de la seva fundació a l'Índia--, un consorci que buscava promoure el desenvolupament de les comunitats empobrides de les zones rurals per donar suport especialment a les castes dalits, popularment anomenades "intocables".
El 1996, va viatjar a Espanya per buscar més suport i donar viabilitat econmica als projectes necessaris per erradicar la pobresa extrema al sud de l'Índia, i va impulsar una sensibilització que va permetre a l'entitat passar dels 300 llogarets a tenir-ne més de 3.600 actuals, grcies al suport de més de 130.000 collaboradors i collaboradores a Espanya.
La seva trajectria al costat dels pobres li va valer nombrosos reconeixements, entre ells el Príncep d'Astúries de la Concrdia (1998), la Creu de Sant Jordi de la Generalitat (2000), la Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona (2000) i la Creu del Mrit Civil (2009), i a més va ser nominat en diferents ocasions al Premi Nobel de la Pau.
Vicente Ferrer va morir el 19 de juny del 2009, va deixar darrera seu un testimoniatge de bonhomia i dedicació al prosme, i un llegat que va transformar la vida de milers de persones, va millorar les oportunitats de futur d'una nova generació "i, la cosa més important: va cimentar l'esperana en un territori sumit per la pobresa i la resignació", i les seves restes descansen a Anatapur, lloc que considerava la seva casa.
