MÚRCIA, 24 de desembre (EUROPA PRESS)
El dia de Nadal es compleix 150 anys de l'impacte del meteorit més gran caigut a tot Espanya, i que va tenir lloc en la matinada del Nadal de 1858 al municipi murcià de Molina de Segura, segons fonts del Servei d'Informació i Notícies Científiques (SINC) del Ministeri de Ciència i Innovació, consultades per Europa Press.
Segons recull en un informe encarregat pel veí de Molina de Segura, Rafael Martínez Fortún, a la hisenda del qual va caure l'objecte celeste, "les persones que estaven als carrers, als camins i als camps van veure aparèixer un magnífic globus de foc d'una brillantor extraordinària i enlluernadora, que ostentant els colors de l'arc iris, va enfosquir la llum de la lluna i va baixar majestuosament des de les regions aèries".
El relat de Martínez Fortún es recull en un recent estudi publicat a la revista 'Astronomy and Geophysics' pel geòleg planetari del Centre d'Astrobiologia (INTA/CSIC), Jesús Martínez Frías, i de la catedràtica de Cristal·lografia i Mineralogia de la Universitat Complutense de Madrid, Rosario Lunar.
Martínez Fredes ha explicat a SINC que la massa del meteorit de Molina de Segura "rondaria els 144 quilos després de caure, però es va dividir en diversos fragments, i el més gran, de 112,5 quilos, és el que actualment es mostra al Museu Nacional de Ciències Naturals (MNCN), a Madrid".
Els autors han precisat que es tracta d'una condrita ordinària, "un meteorit rocallós molt primitiu format per petites partícules esfèriques, anomenades còndrules, que procedeixen de la solidificació de pols i gas de la nebulosa solar primigènia, aquella que va donar origen al Sistema Solar i al nostre propi planeta".
Les condrites, que constitueixen més del 85% de tots els meteorits coneguts, es classifiquen en diverses classes depenent de la seva mineralogia, textures i geoquímica. El de Molina de Segura "és del tipus H5, pel seu alt (high, en anglès) contingut en ferro, i per pertànyer al tipus petrològic '5' (número indicatiu del grau d'alteració sofert a l'asteroide pare')".
A més de les característiques mineralògiques i geoquímiques del meteorit, l'estudi recull gran part de l'informe encarregat per Martínez Fortún, el propietari del bancal d'ordi on va caure la roca, i es va preocupar d'elaborar i registrar legalment el "testimoni literal de la informació 'ad perpetuam' amb l'objectiu d'acreditar els fenòmens físics que es van observar en baixar un aeròlit a la matinada del dia 24 de desembre de 1858".
A l'informe un dels testimonis va declarar que, als "tres quarts de tres del matí", va observar que de sobte es va il·luminar l'atmosfera per "un gran estel d'una resplendor que eclipsava la lluna, i que caminava del migdia al nord". Un altre va comentar que va veure baixar "un globus de foc brillantíssim i de bonics colors, que no semblava sinó que baixava a la Terra una de les estrelles del cel".
"Va passar per sobre d'aquesta ciutat a tan poca distància de la torre de la catedral, que van creure que anava a tocar en la llanterna de l'esmentada torre, però no va passar així, sinó que va recórrer unes tres llegües més, salvant aquesta ciutat i el seu terme", apareix en el document encarregat per Martínez Fortún.
L'impacte sobre el terreny va produir tal sacsejada que "va aixecar del llit als veïns de Molina de Segura", municipi de la vega murciana que actualment té uns 65.000 habitants, i van despertar "moltes persones que es trobaven dormint, i totes, excepte les que van observar el fenomen a l'aire lliure, van creure que era una d'aquestes tempestes tan freqüents en aquesta població, omplint-los de terror", va continuar el relat.
Diversos dels declarants van coincidir a assenyalar que es va sentir un gran soroll "com el d'una canonada", acompanyat d'un terratrèmol "semblant al que ocasiona un terratrèmol", i alguns curiosos s'hi van acostar uns dies després, "i van quedar tots confusos sense saber qui podria haver produït allò", com van remoure una mica la terra i no van trobar res, "van oblidar completament" el succés.
