MADRID, 22 (EUROPA PRESS) -
El cometa Lovejoy segueix el camí cap al periheli de la seva òrbita, el màxim acostament al Sol, que es produirà el pròxim 30 de gener. Tot i que ara mateix s'està allunyant de la Terra (la seva màxima aproximació o perigeu es va produir 7 de gener), segueix sent un objecte visible a simple vista --la seva magnitud es manté al voltant de 4-- a causa de la seva alta activitat.
Des del punt de vista astronòmic, aquests dies estem vivint els moments més espectaculars que pot oferir-nos un cometa, i Lovejoy és ple de 'vida', explica Miqel Serra Ricart, de l'Institut d'Astrofísica de les Canàries (IAC).
Ha passat d'una profunda hibernació -a causa de a les baixes temperatures- en el Núvol d'Oort a una frenètica activitat conseqüència de l'increment de la radiació solar i, per tant, a l'un augment de la temperatura en la seva superfície. L'activitat cometària es manifesta tant en la coma com la cua.
L'augment de radiació solar provoca el desglaç (sublimació) de la superfície de Lovejoy, composta principalment per gel d'aigua. El gas i les partícules de pols arrossegades per aquest forma una "atmosfera cometària", anomenada coma. A l'interior de la coma i amb origen en el nucli del cometa, es formen rajos de gas i pols a manera de gegantins guèisers. A causa de a la combinació de la rotació de l'objecte, l'angle de visió i l'eix de rotació del cometa, els rajos poden adoptar diferents formes que van des de ventalls fins a espirals.
Tot i que a primera vista la cua del cometa pot semblar una estructura estable, res més lluny de la realitat. La influència solar -del vent i la radiació solar- forma la cua (en el cas de Lovejoy la seva longitud supera els 25 milions de quilòmetres, formada per compostos volàtils i pols de la coma cometària.
