Guanya el Premi Pulitzer 2017 i el National Book Award amb la història que serà sèrie de televisió
BARCELONA, 18 oct. (EUROPA PRESS) -
L'escriptor nord-americà Colson Whitehead aporta una "altra visió" de l'esclavitud als EUA en la guardonada novel·la 'El ferrocarril subterráneo' (Literatura Random House/Periscopi), en què realitat i llegenda s'entremesclen per narrar una història universal sobre la lluita per escapar de la pròpia destinació.
Ho ha explicat l'autor guanyador del Premi Pulitzer 2017 i el National Book Award 2016 en una trobada amb els mitjans de comunicació a Barcelona, en què ha explicat que la seva intenció no era la d'escriure una novel·la històrica, sinó transformar en realitat una metàfora que va conèixer de petit a l'escola.
I és que el Ferrocarril Subterrani era una organització clandestina formada per membres de la comunitat lliure afroamericana i abolicionistes blancs dels EUA que, durant la primera meitat del segle XIX, ajudaven a escapar els esclaus cap al nord: "Els ajudaven a recórrer 100 quilòmetres, els donaven diners i els acollien a cases".
Whitehead (Nova York, 1969) va fantasiar amb la idea de transformar la metàfora en una realitat concreta 17 anys enrere, i recuperar "la idea de nen per transformar-la en una altra cosa", que pot ser equiparable a altres situacions d'opressió, com els camps de concentració nazi, que va narrar Primo Levi.
La protagonista de la història és Cora, una filla i néta d'esclaus, que viu en una plantació cotonera de l'Estat de Geòrgia al sud dels EUA, on creix sotmesa a l'esclavitud dels amos i marginada de la resta d'esclaus fins que un nouvingut li proposa fugir en e ferrocarril subterrani.
RACISME QUE PERDURA
Whitehead ha lamentat que el racisme perdura als EUA en l'actualitat, amb "casos de brutalitat policial", que se succeeixen periòdicament i que generen forts debats cada dos anys, per caure en l'oblit poc després.
"No pensava en els EUA contemporanis quan estava escrivint el llibre, però quan veig com actua la Policia en certes situacions ara, em remet al que passava al sud fa molts anys", ha observat l'autor.
Ha confessat que viu "encantat" amb l'èxit collit amb la seva novel·la, que suposa el vuitè llibre de la seva carrera literària, i amb el qual ha rebut una resposta inaudita fins ara amb bones crítiques de personalitats com l'expresident Barack Obama i la presentadora Oprah Winfrey.
"No sé si els llibres tenen ara impacte en la societat, però m'agrada que quan participo en xerrades amb el públic. No pretenc ensenyar història ni fer una lliçó sobre l'esclavitud", ha subratllat Whitehead, que ha dit que es conforma amb el fet que es reflexioni sobre l'eugenèsia i experiments mèdics.
Actualment, el director del film 'Moonlight', Barry Jenkins, s'enfronta a una adaptació de la novel·la en sèrie televisiva per Amazon, que probablement es començarà a rodar a l'estiu, després de finalitzar el guió.
DONALD TRUMP I LA "SUPREMACIA BLANCA"
Per contraposar el personatge de Cora, en la novel·la apareix Ridgeway, un amo d'esclaus que representa la "supremacia blanca", i amb qui Whitehead ha establert un paral·lelisme amb Donald Trump.
Sobre el president dels EUA, ha defensat que no ha inventat el racisme ni la discrimación, i l'única cosa que fa és deixar que s'expressin i es manifestin més aquestes tendències latents.
NOVA NOVEL·LA SOBRE RACISME
Acabat d'arribar de Lisboa, Whitehead es troba ara en una gira de presentació de la novel·la per Europa que el portarà després a Roma, Milà i diverses ciutats alemanyes, per tornar a la seva Nova York natal poc després i posar-se amb una altra novel·la sobre el racisme que ambienta en la Florida dels anys 60.
De les seves influències, ha ressaltat el realisme màgic de Gabriel García Márquez, del qual ha recullit el to a cavall entre la fantasia i la realitat, i ha agraït la inspiració als músics que ha escoltat durant el procés d'escriptura: David Bowie, Prince, Edith Piaf, Public Enemy i The Clash, entre d'altres.
La tarda d'aquest dimecres, el també autor de 'El coloso de Nueva York' protagonitzarà una conversa sobre la seva trajectòria literària amb la periodista Llúcia Ramis al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB)
