MADRID 17 nov. (EUROPA PRESS) -
El CNI va contactar "seguint els protocols" amb Abdelbaki es-Satty, imam de Ripoll (Girona) considerat 'cervell' de l'atemptat a l'agost a la Rambla de Barcelona i Cambrils, quan complia el 2014 una condemna a la presó de Castelló per tràfic de drogues, segons han confirmat a Europa Press fonts dels serveis d'intel·ligència.
Abdelbaki es-Satty està considerat 'cervell' de cèl·lula terrorista investigada per l'Audiència Nacional.
Va morir en l'explosió de la casa d'Alcanar durant la nit del dimecres 16 d'agost hores abans que els gihadistes atemptessin a la Rambla i al passeig marítim de Cambrils, fa tres mesos aquest divendres.
Fonts del CNI han explicat que els serveis d'intel·ligència van contactar amb Es-Satty encara que en cap cas va ser un confident: el contacte es va produir el 2014, quan complia condemna a la presó de Castelló, "seguint els protocols i com fan totes les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat".
El seu nom apareixia en sumaris judicials per la seva presumpta relació amb terroristes gihadistes.
El diari 'El País' va assegurar el 20 d'agost que l'imam de Ripoll va conèixer en el seu pas per la presó Rachid Aglif, àlies 'El Conill', un dels dels membres de la cèl·lula responsable de l'atemptat de l'11-M.
Es-Satty va ser condemnat a quatre anys de presó el 2010 per tràfic d'haixix i va complir condemna el 2014, data en la qual va ser posat en llibertat.
El sospitós d'estar darrere dels últims atacs terroristes a Catalunya va ser sorprès el 2010 en un ferri entre Ceuta i Algesires amb un carregament d'haixix, que va finalitzar amb la seva condemna per tràfic de drogues.
El jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu va exposar en una interlocutòria que dos dels detinguts per la seva relació amb la cèl·lula del 17-A van assenyalar a Es-Satty, de 44 anys, com el 'cervell' de la cèl·lula. Va morir en l'explosió d'Alcanar, on els investigadors van trobar diversos bitllets d'avió al seu nom amb destinació a Brussel·les.
A la casa d'Alcanar va aparèixer també la seva cartera amb la documentació i un llibre de color verd amb el seu nom a la primera pàgina i on es guardava una fulla manuscrita amb el text: "Breu carta dels soldats de l'Estat Islàmic en terra d'Al-Andalus".
Segons el jutge Andreu, els gihadistes de Barcelona i Cambrils havien acumulat centenars de quilos de material per fabricar explosius per cometre "una acció terrorista de gran envergadura", la qual cosa es va frustrar en esclatar la mescla que preparaven per arribar a fabricar una important quantitat de TATP.
Fonts jurídiques han assenyalat a Europa Press que, almenys ara com ara, el jutge Andreu no ha obert cap peça separada sobre l'imam de Ripoll i que, com amb la resta d'integrants de la cèl·lula, s'està analitzant tota la seva trajectòria fins a la seva mort accidental en l'explosió de la casa d'Alcanar utilitzada pels terroristes com a laboratori per fabricar explosius.
En la investigació hi participen els Mossos d'Esquadra, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil.
UNA ALTRA CONDEMNA MÉS PER LESIONS
L'imam de Ripoll comptava en els seus antecedents amb una altra condemna, a més de la de tràfic de drogues. El 2006, el presumpte inspirador de la cèl·lula terrorista va ser condemnat per dos delictes de lesions i un altre contra l'administració de justícia que hauria comès al País Basc dos anys abans.
Així consta en la sentència dictada el març del 2015, a la qual va tenir accés Europa Press, i en què el jutge del contenciós-administratiu número 2 de Castelló va anul·lar l'expulsió d'Es-Satty que havia acordat la Subdelegació del Govern de Castelló en relació amb la condemna per drogues.
Es dona la circumstància que la sentència per lesions no apareix reflectida en l'acord d'expulsió.
En aquest acord se cita únicament una sentència ferma dictada per tràfic de drogues pel Jutjat penal número 2 de Ceuta de febrer de 2012 per la qual fava estat penat amb 4 anys i 1 mes de presó el 2011.
D'altra banda, segons informacions del diari 'El País', l'imam de Ripoll va tenir contacte amb alguns dels terroristes detinguts després de l'atemptat als trens d'Atocha l'11M de 2004.
