BARCELONA, 27 des. (EUROPA PRESS) -
L'Hospital Clínic de Barcelona és el millor de Catalunya per cinqu any consecutiu, segons l'Índex d'Excellncia Hospitalria (IEH) 2019 de l'Instituto Coordenadas, i se situa a més com el segon millor d'Espanya.
Per elaborar l'IEH, s'ha enquestat 1.983 professionals de la salut d'arreu d'Espanya, que es van entrevistar telefnicament entre els mesos de setembre i novembre, i s'han puntuat els centres de 0 a 1, segons un comunicat de l'Institut.
A Catalunya, després del Clínic, que és líder, la segona posició és per a l'Hospital Vall d'Hebron (abans tercer), seguit del Centre Mdic Teknon (abans segon), i la quarta i la cinquena posició continuen sent per a l'Hospital Quirónsalud Barcelona i el Sant Pau, respectivament.
Entre els deu millors hospitals de tot Espanya n'hi ha quatre de catalans: el Clínic (segon, abans tercer, i que ja va ser segon els anys 2016 i 2017), el Vall d'Hebron (sis, abans set), el Centre Mdic Teknon (nov, abans des) i l'Hospital Quirónsalud Barcelona (des, abans vuit).
En aquest rnquing hi ha cinc hospitals de Madrid: Fundación Jiménez Díaz (primer per cinqu any consecutiu), La Paz (tercer, abans segon), Marañón (quart, abans sis), Quirónsalud Madrid (continua cinqu) i San Carlos (set, abans quart). L'altre hospital que apareix entre els deu millors del rnquing és l'Hospital Universitari i Politcnic La Fe, de Valncia (vuit, abans onz).
FER UN SISTEMA "COHESIONAT"
El vicepresident executiu de l'Instituto Coordenadas, Jesús Sánchez Lambás, ha destacat que Espanya té "un dels sistemes de més qualitat i més eficients del món" i és, a més, el tercer país del món amb l'esperana de vida més alta (83,3 anys) i una de les taxes més baixes de mortalitat per causes evitables i tractables.
També ha subratllat que la desigualtat social en sanitat és inferior que "en molts" altres pasos i que hi ha un sistema autonmic en qu cada comunitat té particularitats i necessitats concretes.
Per veu necessari un sistema "cohesionat que sigui capa de donar resposta, en qu prevalguin interessos sanitaris a intressos polítics i ideolgics", com les llistes d'espera, la sostenibilitat del sistema i l'accés en igualtat als avanos tecnolgics i les innovacions teraputiques.
