BARCELONA, 5 abr. (EUROPA PRESS) -
El cineasta italià Paolo Taviani ha assegurat aquest dijous que mirar globalment a la seva carrera li sona a obituari, i ha reivindicat que no és el seu cas, bromejant: "Tinc 87 anys i un futur llarguíssim davant meu. Espero tenir temps de fer moltíssimes pel·lícules".
En la presentació del cicle 'Germans Taviani. La utopia com a motor' en la Filmoteca de Catalunya --que també projectarà la seva nova cinta 'Una questione privata'--, el director ha dit que cada època en la seva carrera ha estat espremuda amb el seu germà Vittorio al màxim, "sempre amb entusiasme, frescor i força".
"Aquesta pulsió que sentim sempre l'hem intentat expressar quan ens ha tocat amb tota la força", ha dit el cineasta, que ha reivindicat estar inventant sempre alguna cosa nou i fer la seva pròpia cinematografia.
El director ha resumit que amb el seu germà, que no ha pogut viatjar a Barcelona després de ser atropellat per un cotxe i no haver-se recuperat, sempre han fet la mateixa pel·lícula però que aquesta s'ha dividit en diferents capítols.
PASSEJOS DE GERMANS
Ha explicat que tots dos germans viuen a Roma, al costat d'un parc a la zona alta, on passegen als seus gossos faci fred o calor, tant pel fet de passejar als gossos com per fer passejar els seus cervells: "Caminem i parlem de tot".
Ha detallat que parlen del que els envolta, el que passa, les seves últimes lectures, les pel·lícules vistes, i també parlaven de dones en el passat, i ha posat com a exemple d'aquestes converses la lectura d'un article sobre un jove pastor analfabet de Sardenya que va fer el servei militar i va acabar graduant-se en lingüística: "Vam dir que era una història interessant i hi treballem".
Ha dit que també parlaven sobre les dificultats de tirar endavant dels directors debutants: "Expressàvem la nostra fúria davant els quals ens bloquejaven".
RODATGES MÀ A MÀ
Sobre com és la direcció cinematogràfica a quatre mans, Taviani ha recordat converses al Festival de Cannes amb els germans Coen i els Dardenne: "Els sis concloem que és una casualitat feliç que això (rodar pel·lícules junts) es pugui fer".
Ha desvetllat que en rodar un guió escrit per tots dos, es posen dues hores abans a veure els enquadraments i reparteixen les tasques: "Cada dia toca a un començar".
"Els qui treballen amb nosaltres saben que quan dirigeix un, tots s'han de dirigir solament al que dirigeix, no a l'altre", ha resumit, detallant que això l'hi expliquen als actors, com Marcello Mastroianni, que el primer dia del rodatge es va presentar dient 'Paolo Vittorio, què faig?, sabent que un dels dos respondria.
Sobre la retrospectiva ha dit: "Estem molt contents d'aquesta retrospectiva on es projecta tota la nostra filmografia, cosa que no succeeix habitualment", i ha descrit que el cinema italià ha aconseguit créixer no gràcies al Govern italià, sinó malgrat ell.
Ha reivindicat que els governs europeus haurien de donar-se compte de la importància del cinema, especialment del seu valor a l'hora d'exportar la imatge d'un país.
"Veig el cinema italià com un arbre que enfonsa les seves arrels en el Neorealisme", ha dit el cineasta, que ha considerat que la cultura italiana té tres fites: el Renaixement, el Melodrama i el Neorealisme com tres grans pilars.
Ha descrit que aquest arbre cultural va créixer durant molts anys, i després van arribar vents huracanats trencant totes les branques: "Ara a l'arbre hi ha brots nous i tinc tota la confiança que aquests brots creixeran i es convertiran en fulles tendres i donaran molt bons fruits".
