David Zorrakino - Europa Press
BARCELONA, 21 nov. (EUROPA PRESS) -
La cineasta macednia Teona Strugar Mitevska ha reivindicat aquest dijous que el feminisme no és un intent de diferenciar l'home i la dona, sinó d'aconseguir la igualtat i la justícia per a tothom: "Hem d'aturar el patriarcat", ha dit en una entrevista d'Europa Press.
Com a finalista del Premi LUX del Parlament Europeu per la seva pellícula 'God Exists, Her Name is Petrunya', la directora assistir aquest dijous a la nit a Barcelona en el debat i projecció gratuta del film a la Filmoteca de Catalunya; i aquest matí també ha debatut sobre la cinta a l'Escola de Cinema de Barcelona (ECIB).
Durant l'entrevista, ha assegurat que la recepció de la seva pellícula 'God Exists, Her Name is Petrunya' ha estat molt semblant a pasos tan allunyats com Alemanya, la Xina i el Brasil, per la qual cosa constata una "lluita per la justícia" igual arreu del món.
Sobre el cas concret de Macednia, ha dit: "Vinc d'una part del món on la histria i la tradició ens empresona", i ha considerat necessari alliberar-se com ho fa la seva protagonista, Petrunya, a fora d'esquivar els obstacles que troba durant el camí i de trobar la fora per revertir la situació.
La directora es va basar en fets del 2014: en un concurs tradicional, cada gener un sacerdot ortodox llana una creu al riu perqu l'home que la trobi tingui bona sort tot l'any; per una dona desafia la tradició, es llana al riu i la troba primer.
"TRISTA HISTRIA"
Ha explicat que aquella dona simplement va nedar més de pressa, i va desencadenar un meditic cas sobre els drets de les dones al seu país i va donar lloc a una "trista histria", perqu la veritable protagonista va haver de mudar-se al Regne Unit per les pressions que va rebre.
"Hem d'alliberar-nos d'all que la societat ens imposa", ha defensat la directora, i ha afegit que Macednia, com a país balcnic, és multicultural, i és molt difícil per als joves acabar amb els rols establerts, com el de mascle.
Per illustrar aquest clima, el personatge de Petrunya és una antiherona que s'aixeca contra el sistema, i la cineasta considera que tot el debat gira al voltant d'"on resideix el poder".
Ha criticat que és més fcil conformar-se que rebellar-se, per ha recordat que cadascú té en si mateix el poder i la capacitat per canviar les coses: per exemple explica que, si al principi els vens no volien reviure la polmica a la localitat amb la presncia de l'equip de la pellícula, el rodatge va continuar endavant i la cinta va guanyar el Premi del Jurat Ecumnic de la Berlinale: "Aquest any, una jove ha tornat a llanar-se a l'aigua, i ha guanyat la creu", amb el vistiplau del sacerdot.
INFLUNCIA ARTÍSTICA
Amb formació en pintura, la directora ha dit: "Per mi, cada 'frame' és com un quadre", i ha dit que conceptualitzar una pellícula és com crear una catedral, com ho va fer Antoni Gaudí amb la Sagrada Família, on cada detall contribueix a la música del tot.
"El cinema és una forma d'art molt potent. Podem intercanviar idees, avanar i tocar qüestions incmodes, tot i que el més essencial és l'educació", ha afegit.
PRXIMA PELLÍCULA, SARAJEVO
La seva prxima pellícula viatjar al Sarajevo (Bsnia i Hercegovina) actual i abordar com és la vida amb estrs posttraumtic després de "les terribles vivncies durant la guerra".
La directora ha reivindicat que a Europa es fa un cinema molt interessant i que el principal objectiu és treballar en com es fa la distribució per poder sobreviure a la competncia de la indústria americana: "Les pellícules europees estan en un gran desavantatge", ha lamentat.
L'Eurocambra concedeix el guardó des del 2007 a films les histries dels quals afavoreixen el debat públic europeu i aborden qüestions com la solidaritat, la crisi econmica, la immigració, la justícia, les llibertats públiques i els drets fundalmentals.
