La cineasta macedònia Teona Strugar Mitevska: "Hem d'aturar el patriarcat"

Publicat 21/11/2019 16:10:21CET
La directora de cinema macedònia,Teona Strugar Mitewska, en una entrevista amb Europa Press després de quedar finalista dels Premis LUX del Parlament Europeu, a Barcelona (Espanya), 21 de novembre del 2019.
David Zorrakino - Europa Press

Assisteix a Barcelona a la projecció de la seva pel·lícula finalista del Premi LUX del Parlament Europeu

BARCELONA, 21 nov. (EUROPA PRESS) -

La cineasta macedònia Teona Strugar Mitevska ha reivindicat aquest dijous que el feminisme no és un intent de diferenciar l'home i la dona, sinó d'aconseguir la igualtat i la justícia per a tothom: "Hem d'aturar el patriarcat", ha dit en una entrevista d'Europa Press.

Com a finalista del Premi LUX del Parlament Europeu per la seva pel·lícula 'God Exists, Her Name is Petrunya', la directora assistirà aquest dijous a la nit a Barcelona en el debat i projecció gratuïta del film a la Filmoteca de Catalunya; i aquest matí també ha debatut sobre la cinta a l'Escola de Cinema de Barcelona (ECIB).

Durant l'entrevista, ha assegurat que la recepció de la seva pel·lícula 'God Exists, Her Name is Petrunya' ha estat molt semblant a països tan allunyats com Alemanya, la Xina i el Brasil, per la qual cosa constata una "lluita per la justícia" igual arreu del món.

Sobre el cas concret de Macedònia, ha dit: "Vinc d'una part del món on la història i la tradició ens empresona", i ha considerat necessari alliberar-se com ho fa la seva protagonista, Petrunya, a força d'esquivar els obstacles que troba durant el camí i de trobar la força per revertir la situació.

La directora es va basar en fets del 2014: en un concurs tradicional, cada gener un sacerdot ortodox llança una creu al riu perquè l'home que la trobi tingui bona sort tot l'any; però una dona desafia la tradició, es llança al riu i la troba primer.

"TRISTA HISTÒRIA"

Ha explicat que aquella dona simplement va nedar més de pressa, i va desencadenar un mediàtic cas sobre els drets de les dones al seu país i va donar lloc a una "trista història", perquè la veritable protagonista va haver de mudar-se al Regne Unit per les pressions que va rebre.

"Hem d'alliberar-nos d'allò que la societat ens imposa", ha defensat la directora, i ha afegit que Macedònia, com a país balcànic, és multicultural, i és molt difícil per als joves acabar amb els rols establerts, com el de mascle.

Per il·lustrar aquest clima, el personatge de Petrunya és una antiheroïna que s'aixeca contra el sistema, i la cineasta considera que tot el debat gira al voltant d'"on resideix el poder".

Ha criticat que és més fàcil conformar-se que rebel·lar-se, però ha recordat que cadascú té en si mateix el poder i la capacitat per canviar les coses: per exemple explica que, si al principi els veïns no volien reviure la polèmica a la localitat amb la presència de l'equip de la pel·lícula, el rodatge va continuar endavant i la cinta va guanyar el Premi del Jurat Ecumènic de la Berlinale: "Aquest any, una jove ha tornat a llançar-se a l'aigua, i ha guanyat la creu", amb el vistiplau del sacerdot.

INFLUÈNCIA ARTÍSTICA

Amb formació en pintura, la directora ha dit: "Per mi, cada 'frame' és com un quadre", i ha dit que conceptualitzar una pel·lícula és com crear una catedral, com ho va fer Antoni Gaudí amb la Sagrada Família, on cada detall contribueix a la música del tot.

"El cinema és una forma d'art molt potent. Podem intercanviar idees, avançar i tocar qüestions incòmodes, tot i que el més essencial és l'educació", ha afegit.

PRÒXIMA PEL·LÍCULA, SARAJEVO

La seva pròxima pel·lícula viatjarà al Sarajevo (Bòsnia i Hercegovina) actual i abordarà com és la vida amb estrès posttraumàtic després de "les terribles vivències durant la guerra".

La directora ha reivindicat que a Europa es fa un cinema molt interessant i que el principal objectiu és treballar en com es fa la distribució per poder sobreviure a la competència de la indústria americana: "Les pel·lícules europees estan en un gran desavantatge", ha lamentat.

L'Eurocambra concedeix el guardó des del 2007 a films les històries dels quals afavoreixen el debat públic europeu i aborden qüestions com la solidaritat, la crisi econòmica, la immigració, la justícia, les llibertats públiques i els drets fundalmentals.

Contador