MADRID, 12 Ago. (EUROPA PRESS)
Pocs animals poden presumir de ser tan durs com el mosquit de l'Antàrtic, les larves dels quals es desenvolupen durant dos hiverns antàrtics, perdent gairebé la meitat de la seva massa corporal cada vegada.
Sobreviu a forts vents, la sal i la radiació ultraviolada intensa i quan es fa adult, s'apanya sense ales i viu només una setmana o més abans de començar un altre cop el seu cicle de vida, tot això amb el genoma de l'insecte més petit seqüenciat fins ara, com descriu un equip d'investigadors en 'Nature Communications'.
"És petit -afirma Joanna Kelley, professora assistent de la Universitat de l'Estat de Washington, als Estats Units, que fa poc va seqüenciar i analitzar el genoma amb col·legues dels Estats Units--. Ha estat una gran sorpresa. Em vaig quedar molt impressionada". Kelley i els seus col·legues detallen que el genoma d'aquest mosquit té només 99 milions de parells de bases, components bàsics del seu ADN, front, per exemple, els 3.200 milions de parells de bases del genoma humà.
"Sospitem que és, d'alguna manera, una adaptació a l'ambient extrem", afirma Kelley. "I s'obren una gran quantitat d'interessants hipòtesis per provar en la seqüenciació d'organismes antàrtics addicionals o organismes subantàrtics perquè hi ha altres mosques o dípters en algunes illes subantàrtiques. Estem molt interessats a veure si tenen o no genomes similars", afegeix aquesta experta.
Habitant d'afloraments de roca a la Península Antàrtica, és l'únic animal de l'espècie dels insectes i completament terrestre endèmic del continent. A l'analitzar els seus gens i comparar-los amb funcions conegudes en altres animals, Kelley i els seus col·legues van trobar una gran quantitat de gens orientats a processos de regulació i desenvolupament. D'altra banda, té pocs receptors d'olor, cosa que podria deure's al fet que rares vegades se'n va lluny al no tenir ales i no necessita detectar molt més enllà d'on arriba caminant.
En comparació d'altres insectes, com els mosquits i altres mosques, aquest animal té un genoma extremadament econòmic, amb molt poques seqüències genètiques repetides i trams més curts d'ADN, anomenats introns, que separen les regions codificants del genoma. "És una mosca molt emocionant", afirma Kelley.
En general, el seu genoma, segons aquesta investigadora, obre una pila de preguntes sobre l'evolució del genoma, per la qual cosa l'equip de científics implicats en el seu seqüenciació està analitzant altres organismes relacionats per intentar aconseguir respostes. Què permet o inhibeix un genoma de ser molt gran o petit? i quines són les conseqüències d'això? són algunes de les qüestions a les quals volen respondre.
