Actualitzat 10/09/2014 19:17

Científics espanyols participen en la seqüenciació del genoma del gibó

Mono, primate, gibón
MATTHIAS TRAUTSCH/WIKIMEDIA COMMONS

BARCELONA, 10 set. (EUROPA PRESS) -

Investigadors de l'Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF) i del Centre Nacional d'Anàlisi Genòmica (CNAG) han participat en la seqüenciació i anotació del genoma del gibó, l'únic simi l'ADN del qual quedava per ser seqüenciat i que habita als boscos tropicals del sud-est asiàtic.

L'estudi, que es publica aquest dijous a 'Nature' i està dirigit per l'Oregon Health & Science University, proporciona als científics una nova visió de l'evolució del genoma del gibó i la seva extraordinària sèrie de reordenacions cromosòmiques, canvis estructurals a l'ADN que solen ser problemàtics en altres espècies, però que sembla haver ocorregut en els gibons en una freqüència molt alta.

El treball de seqüenciació del genoma també ofereix nous detalls sobre l'arbre de la família i la història evolutiva del llinatge del gibó, que ha estat font de debat durant molts anys.

Els investigadors han descobert algunes pistes genètiques sobre com les diferents espècies de gibó han desenvolupat, al llarg dels anys, braços més llargs i potents tendons en espatlles i braços, importants per a l'espècie ja que el seu principal mètode de desplaçament és penjar-se d'un arbre a un altre.

Alhora, el treball dóna una nova visió del genoma humà tenint en compte la similitud genètica entre simis i humans, ja que desxifrar el genoma de primats és de vital importància i els investigadors intenten entendre els factors genètics vinculats a la salut humana i a les malalties que els afecten.

ÚLTIM SIMI EN SER SEQÜENCIAT

"Aquest és l'últim simi en ser seqüenciat i el final d'una era genòmica humana comparada", ha afirmat l'investigador Tomàs Marquès-Bonet, del CSIC-UPF.

Dins del projecte, el CNAG ha dut a terme la seqüenciació de diversos punts de diferents espècies de gibó utilitzant la seqüenciació d'última generació.

Mentre que en la majoria dels casos és possible determinar l'ordre en què les diferents espècies es van separar una de l'altra, no és el cas dels gibons; els investigadors han descobert que els gèneres dels quatre gibons van divergir gairebé instantàniament fa uns quatre milions d'anys, cosa que impedeix determinar l'ordre.

L'anàlisi del genoma del gibó ha revelat un element per a una nova seqüència d'ADN repetitiu que apareix exclusivament en el seu genoma i que ha estat anomenat 'Lava': "És una novetat evolutiva que només és present a l'ADN de les espècies del gibó", ha explicat la primera autora del treball, Lucía Carbone.

Diversos elements 'Lava' s'han inserit en un grup de gens que són importants per garantir la correcta separació dels cromosomes quan les cèl·lules es divideixen, i molts dels gens afectats per l'element 'Lava' en gibons estan mutats en alguns tipus de tumors en éssers humans.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés