BARCELONA, 12 març (EUROPA PRESS) -
Científics del Centre de Regulació Genòmica (CRG) i de l'institut Català de Ciències Fotòniques (Icfo) han aconseguit visualitzar i comptar les unitats més petites que formen el genoma humà, gràcies a l'ús de microscopis 'de súper resolució', una tècnica d'òptica d'última generació que va rebre el premi Nobel de Química el 2014.
La descoberta, publicada a la revista 'Cell', ha permès definir l'arquitectura del genoma a escala nanomètrica, descobrir que no està empaquetat de manera regular i relacionar aquest fenomen amb la capacitat de les cèl·lules d'actuar com cèl·lules mare, han informat el CRG i el Icfo en un comunicat aquest dijous.
El 1953 es va descobrir que l'ADN té una estructura de doble hèlix, i després, tècniques com el microscopi electrònic van permetre identificar els nucleosomes, que són el nivell més bàsic de l'organització dels cromosomes.
Fins ara, se sabia que l'ADN s'empaqueta gràcies a la repetició periòdica dels nucleosomes al llarg del genoma, donant lloc a la cromatina, però la falta de tècniques i instruments adequats no permetia visualitzar l'organització de la cromatina dins del nucli de les cèl·lules.
Ara, els científics del CRG i el Icfo han aconseguit visualitzar i comptar les unitats més petites: gràcies a això han trobat que els nucleosomes estan organitzats en grups irregulars al llarg de la cromatina i que hi ha regions d'ADN lliures de nucleosomes que separen aquests grups.
Aquesta investigació contribueix a la comprensió d'una nova característica de les cèl·lules mare i de l'estructura del seu ADN, cosa que és important per al manteniment de l'estat de pluripotència induïda i la reprogramació de cèl·lules.
El treball s'ha portat a terme per les científiques del CRG María Aurelia Ricci i Pia Cosma, i de l'Icfo Carlo Manzo, María García-Parajo, i Melike Lakadamyali.
