MONTORNÈS DEL VALLÈS (BARCELONA), 12 juny (EUROPA PRESS) -
Un grup internacional de científics dels Estats Units, Alemanya i Luxemburg, entre d'altres, han experimentat, al llarg d'aquesta setmana a l'Urban River Lab --l'estació pionera de depuradora d'aigües residuals de Montornès del Vallès--, per estudiar la depuració d'aigües en rius urbans i el paper que juguen les plantes i microorganismes.
Els professionals, mitjançant la simulació de lleres de rius a través de 18 canals de 12 metres de longitud i 60cm d'amplada cadascun, han pogut analitzar l'aigua, la seva qualitat i variables com l'oxigen i els nivells d'amoni, entre d'altres, segons ha informat aquest divendres el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) de Catalunya.
L'experta del Departament d'Ecologia Continental del Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB) del CSIC, Eugènia Martí, ha destacat que s'ha pogut veure que "en els canals amb lliri groc, l'amoni es reduïa de manera important, passant de 0,8 mil·ligrams per litre a 0,3", també l'acció dels microorganismes en obrir i remoure orificis en el sediment contribueixen a la seva oxigenació, ha explicat.
D'altra banda, el director tècnic de Naturalesa Conservació, Albert Sorolla, ha apuntat que volen "crear ecosistemes, perquè aquests es mantenen sols, les restauracions fluvials forçades requereixen manteniment, els ecosistemes no".
També s'ha observat la capacitat d'autodepuració dels rius urbans, en aquest cas s'ha fet de manera experimental amb el Besòs perquè la seva aigua, de depuradora, s'acosti a l'aigua que es troba en els cursos d'aigua naturals, una cosa que milloraria la biodiversitat dels primers.
L'estudi ha comptat amb professionals del Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB) del CSIC, de la Universitat de Barcelona i de l'empresa Naturalesa Conservació, impulsors del laboratori Urban River Lab, amb el suport del Consorci per a la Defensa de la Conca del Besòs.
El projecte en el qual han treballat està dirigit per la Universitat de Birmingham, sota la coordinació del doctor Stefan Krause, i té finançament de la Fundació Leverhulme del Regne Unit i el programa Marie Curie de la Unió Europea.
