'El peso de la nieve' aprofundeix en els vincles complexos que forgen les relacions humanes
BARCELONA, 15 des. (EUROPA PRESS) -
L'escriptor canadenc Christian Guay-Poliquin aborda en la seva segona novella, 'El peso de la nieve' (Seix Barral), un relat de "supervivncia existencial" que mostra com de petit és l'ésser hum davant el poder de la naturalesa i els vincles que forgen les relacions humanes.
Mitjanant l'ús de detalls que "evoquen grans coses", l'autor construeix una ficció que beu del 'thriller' i del misticisme amb picades d'ullet a la mitologia grega, que inverteix clixés i convida al lector a submergir-se en una relació entre dos homes empresonats en la neu, ha explicat en una entrevista d'Europa Press.
El llibre exposa la histria d'un jove que, després de patir un accident de cotxe, és acollit per un home gran que accepta fer-se crrec d'ell fins que cessi la fúria d'un hivern que els obligar a cooperar entre "la necessitat i la desconfiana".
"Va més enll de la supervivncia del cos, són dos presoners de la neu que han de sobreviure moralment, en all que els fa humans", ha explicat Guay-Poliquin que ha aconseguit una desena de premis literaris al Canad i ha estat tradut a 13 llengües.
EL TERCER PROTAGONISTA, LA NEU
La neu permet als personatges ser éssers humans, una estratgia narrativa per empresonar-los i aconseguir un escenari de fred i hivern que és, segons l'autor, "el millor pretext per intimar" i desenvolupar un vincle entre ells.
La descripció de l'estat de la neu en l'exterior de la cabanya és contínua i Guay-Poliquin assegura que no és gratuta: cada detall de l'exterior exposa all que succeeix entre els protagonistes "com un mirall deformat de fora cap a dins", se serveix de la neu per mostrar l'estat de la seva relació.
UNA NOVELLA REPLETA DE REFERNCIES
L'autor ha comentat que cal tenir humilitat amb els grans clssics de la literatura i ha confessat que a ell, com a lector, li agraden les obres que l'obliguen a treballar perqu "escriure és aprendre a no explicar tota la histria".
De fet, es considera un amant dels mites grecs i en el seu 'thriller' els refereix perqu, encara que fa segles que estan escrits, Guay-Poliquin considera que prevaldran amb el pas del temps: "És la literatura que ens succeir".
La novella est influenciada per Dédalo i, malgrat reescriure-ho amb un final diferent, "és un mite tan fort que el seu sentit no canvia", ha assegurat l'autor, que també ha teixit una xarxa de referncies bíbliques per reforar el llegat histric d'un dels personatges.
Ha assegurat que li apassionen les ficcions postapocalíptiques de la fi del món i la novella també est inspirada en obres que l'han commogut com 'La carretera', de l'escriptor americ Cormac McCarthy, i 'Quatre soldats', del francs Hubert Mingarelli.
Guay-Poliquin ha decretat que les novelles han de ser vaixells de sentits: "Una histria ha de ser forta i que ens faci viatjar, és per aquest motiu que som lectors".
