Llana el disc homenatge a la seva guitarra 'Uña y carne' amb nous pals flamencs
BARCELONA, 16 febr. (EUROPA PRESS) -
El guitarrista de Cornell de Llobregat Juan Gómez 'Chicuelo' ha llanat després d'11 anys el seu tercer disc en solitari 'Uña y carne' (Accords Croisés), i en una entrevista d'Europa Press ha afirmat: "El flamenc sempre ha estat de minories i sempre ho ser".
"És una música molt complicada i, precisament per aix, és de minories", ha sostingut l'artista, que considera que res en la cultura que sigui extremadament complicat és per a la majoria.
En el terreny del flamenc contemporani ha evocat a Israel Galván, i ha dit que grcies a aquest ha donat "un pas grandíssim" en la seva manera de concebre l'art, si bé el flamenc de Chicuelo és clssic amb fusions no drstiques, sense trencar esquemes.
De fet, el seu disc inclou els pals clssics: buleríes, tangos i rumbes, per també nous pals que no havia interpretat mai: la 'rondeña', el 'tanguillo', la sevillana i la guajira: "Són pals molt nous per a mi i per als afeccionats".
Sobre la sonoritat del seu disc, ha descrit que "sona a glria i pau", i que en aquest els afeccionats al flamenc veuran un pas endavant.
En les seves notes hi ha "alegria, pena, dolor i amor", amb sentiments humans com a dolor, rbia, pena, coratge, odi, i on la guitarra té molt a dir.
"'Uña y carne' és el que som la guitarra i jo", ha dit el músic, que sempre dedica al seu instrument els títols dels seus lbums, ja que aquesta és el seu cmplice i encara que no parla, sí que canta i sona, ha destacat.
"Representa una bona part de la meva vida. Des de nen sempre estic amb ella a coll, gaudint i patint amb ella", ha explicat, la qual cosa li ha regalat una relació d'amor-odi, més d'amor que d'odi amb aquest instrument.
COLLABORACIONS
Chicuelo ha encarregat el disseny de la seva portada a Frederic Amat: "Volia fer-li un volt de rosca", i musicalment ha comptat amb la participació del trompetista Carlos Sarduy, el baixista Carles Benavent i el violoncellista Martín Meléndez.
L'any 2000 va llanar el seu primer disc com a solista i de repertori propi, 'Cmplices' (Harmonia Mundi); el 2007 va presentar 'Diapasión' (Flamenc Records), com a guitarrista ha acompanyat a 'cantaores' com Enrique Morente, Miguel Poveda, Duquende, Mayte Martín, Rancapino, Chano Lobato, José Mercé i El Cigala, i també ha treballat amb
músics de jazz com Chano Domínguez, Carles Benavent, Jorge Pardo, Jordi Bonell, Raynald Colom i Maria Joo Pires.
En cinema, ha composat part de la música de l'última pellícula d'Orson Welles, 'El Quijote' (1992), i 'Blancanieves', de Pablo Berger (2012); de fet, la seva canó central de la pellícula 'No te puedo encontrar' va guanyar el Premi Goya 2013 a la millor canó original.
