Actualitzat 28/05/2015 13:22

Charpentier i Doudna, Premi Princesa d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica 2015

Emmanuelle Charpentier y Jennifer Doudna, Premio Princesa de Asturias
Foto: GETTY

OVIEDO, 28 Maig (EUROPA PRESS) -

Les bioquímiques Emmanuelle Charpentier (França) i Jennifer Doudna (EUA) han estat guardonades aquest dimecres amb el Premi Princesa d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica 2015. Es tracta del quart dels vuit guardons internacionals que convoca aquest any la Fundació Princesa d'Astúries, i que compleixen la seva XXXV edició.

   Aquesta candidatura ha estat proposta per Jerónimo López Martínez, president del Comitè Científic per a la Investigació a l'Antàrtida (SCAR), Premi Príncep d'Astúries de Cooperació Internacional 2002.

   Les investigacions d'Emmanuelle Charpentier i Jennifer Doudna suposen una revolució biotecnològica, en haver desenvolupat una tecnologia d'edició genòmica que permet reescriure el genoma i corregir gens defectuosos amb un nivell de precisió sense precedents i de manera molt econòmica.

   El seu treball, inspirat en la defensa immunitària dels bacteris davant dels virus, obre així una gran esperança a la teràpia gènica i al tractament de malalties, com el càncer, la fibrosi quística i la Síndrome d'Immunodeficiència Severa Combinada (la malaltia dels coneguts com a nens bombolla), entre d'altres.

   Charpentier i Doudna han aconseguit el reconeixement internacional per la seva feina conjunta sobre una tècnica d'edició del genoma, basada en les seqüències anomenades CRISPR (repeticions palindròmiques curtes agrupades i regularment espaiades, per les seves sigles en anglès). El sistema CRISPR-Cas és un mecanisme de defensa davant dels virus, en arquees i bacteris, que es basen en matrius de repetició d'ADN (els elements CRISPR) que funcionen en associació amb les nucleases Cas.

   Els equips liderats per Charpentier -a Suècia- i Doudna -als Estats Units- havien estat investigant per separat aquestes proteïnes Cas, associades a les seqüències CRISPR. El 2012 van publicar un article conjunt a Science -Premi Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats 2007-, en què van demostrar que l'enzim Cas 9 de l'estreptococs piògenes és capaç de fer talls a la cadena doble de l'ADN i en llocs específics amb enorme precisió utilitzant una seqüència de l'ARN que conté una combinació de repetidors i espaiadors i que serveix de guia a la proteïna Cas.

   Aquesta tecnologia d'edició genòmica, que ha estat ampliada i millorada, ha causat una revolució al camp de la biologia molecular, en què nombrosos investigadors apliquen aquest mètode per introduir subtils modificacions al genoma tipus loci específicament elegit d'una àmplia varietat de cèl·lules i tipus cel·lulars. En definitiva, permet inactivar o modificar els gens amb una precisió i facilitat mai aconseguida anteriorment, fet que ha obert una àmplia gamma de possibilitats en els camps de la biologia i la medicina.

   Aquesta tècnica ja ha estat aplicada en laboratoris a cèl·lules humanes i s'ha demostrat en ratolins que pot utilitzar-se per solucionar defectes genètics. El potencial d'utilitzar aquest mètode com a eina en teràpia gènica en éssers humans és immediat.

   Per les seves tasques, Emmanuelle Charpentier i Jennifer Doudna han rebut, entre altres reconeixements, el 'Paul Janssen Award for Biomedical Research' (EUA, 2014), el 'Breakthrough Prize in Life Sciences' (EUA, 2015) i l''International Society for Transgenic Technologies Prize' que els serà lliurat el mes de març del 2016 a Praga (República Txeca). La revista Time les va incloure a la llista de les 100 persones més influents del món del 2015.

BIOGRAFIES

   Emmanuelle Charpentier (Juvisy-sur-Orge, França, 11 de desembre del 1968) va estudiar Bioquímica i Microbiologia a la Universitat Pierre i Marie Curie de París i es va doctorar en Microbiologia a l'Institut Pasteur. Va ampliar la seva formació a la Universitat Rockefeller, al Langone Medical Center de la Universitat de Nova York, a l'Institut de Medicina Biomolecular de la mateixa ciutat i al St. Jude Children's Research Hospital de Memphis.

   Després, va establir el seu propi grup d'investigació en els Laboratoris Max F. Perutz de la Universitat de Viena i va ser contractada com a professora associada del Laboratory for Molecular Infection Medicine Sweden de la Universitat d'Ume. El 2012 va ser nomenada professora de la Hannover Medical School i cap del Departament de Regulació en Biologia de la Infecció del Helmholtz Centre for Infection Research de Braunschweig (Alemanya).

   Jennifer Doudna (Washington D.C., 1964) va estudiar Química al Pomona College de Claremont i es va doctorar en Química Biològica i Farmacologia Molecular a Harvard. Va ser investigadora postdoctoral a la Universitat de Colorado i professora, entre el 1994 i el 2002, a Yale. Des del 1997 és investigadora del Howard Hughes Medical Institute i, des del 2003, professora a la Universitat de Califòrnia a Berkeley, on també dirigeix la Divisió de Bioquímica, Biofísica i Biologia Estructural i ocupa la Càtedra Li Ka Shing Chancellor de Ciències Biomèdiques.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés