MADRID, 27 febr. (EUROPA PRESS) -
L'Institut Cervantes, en collaboració amb Espasa, publica 'Las 100 dudas más frecuentes del español', una guia amb recomanacions sobre l'ús de l'idioma que, entre d'altres, suggereix fer servir l'escriptura de localitats en castell com 'Lérida' en lloc de 'Lleida', per una "tradició assentada", o no fer servir un llenguatge inclusiu "de manera repetitiva".
Un dels apartats del llibre se centra en aquesta escriptura de localitats, posant com a exemple Lérida, si bé també es recullen d'altres com 'Gerona' --en lloc de 'Girona'-- ,'Orense' --en lloc d''Ourense'-- i 'Ibiza' --en lloc d''Eivissa'--. En el text es justifica aquesta decisió en qu es fa servir en castell quan "la resta de la frase estigui en castell".
No obstant aix, un dels autors del llibre, Florentino Paredes, en ser preguntat per aquesta recomanació ha defensat que, en el cas dels topnims, "si una de les denominacions ja té una tradició assentada és preferible utilitzar-la abans que la denominació del país al qual pertany". En qualsevol cas, ha recordat que el que es planteja al llibre "no són opinions, sinó doctrines" de diferents institucions de la llengua, com la RAE o ASALE.
Quant a l'ús del llenguatge inclusiu, el llibre apunta al fet que la duplicitat de gnere --dir 'ciutadans' i 'ciutadanes', per exemple-- és "correcte, per pot resultar inadequat per ser redundant". Per a Paredes, la llengua és "un instrument de comunicació en el qual ha de prevaler l'economia".
"És un error estar permanentment utilitzant dos gneres, encara que la llengua ha de ser inclusiva. Sí es pot utilitzar al principi o al final d'una intervenció, per saber que el masculí és el genric i val per als dos gneres, per no es pot fer de manera repetitiva", ha asseverat.
'CROQUETA' I 'COCRETA'
El llibre aborda altres assumptes com a dubtes sobre la pronunciació --incloent la comparació entre 'croqueta' o 'cocreta'--, dubtes ortogrfics --els menys greus, perqu segons Paredes, "n'hi ha prou amb acudir al diccionari"--, sobre puntuació --per exemple, posar una coma abans d''i'-- i sobre construccions de frases --l'ús d'imperatius com 'anats'--.
"Les propostes no són mai taxatives, hi ha casos en els quals la norma és més flexible. A més de parlar del que és acceptable o no, també ens fixem en qu és més preferible o recomanable, tot fonamentat en la norma de les institucions", ha defensat Paredes. 'Las 100 dudas más frecuentes del español' compta amb un tiratge inicial de 5.000 exemplars i, a més del centenar de dubtes, compta amb prop de 1.600 entrades.
"No es tracta d'afirmar on es parla millor l'espanyol, sinó qui el parla millor: tan legítim és l'espanyol de l'Equador que el de Valladolid. Els matisos enriqueixen i cal recordar que l'espanyol manté la seva unitat com a llengua al marge de les varietats, cosa que altres idiomes no poden dir", ha concls el director de l'Institut Cervantes, Luis García Montero.
