El director de STRATCOM convida Espanya a sumar-s'hi i planteja que la normativa electoral que regeix per als mitjans s'apliqui a xarxes socials
MADRID, 14 des. (EUROPA PRESS) -
El Centre d'Excel·lència de Comunicacions Estratègiques de l'OTAN (STRATCOM) va detectar que, a partir d'un determinat moment, robots informatitzats que difonien a Internet narratives prorusses van començar a tuitar sobre Catalunya, segons ha explicat aquest dijous el seu director, Janis Sarts, en una compareixença en la Comissió Mixta Congrés-Senat de Seguretat Nacional.
Sarts ha puntualitzat que el centre no ha monitorizar la situació d'Espanya, entre altres coses perquè no tenen capacitat per fer un seguiment del que es publica en castellà, i que tampoc el Govern espanyol li ho va demanar. No obstant això, van detectar aquesta situació arran d'una investigació per rastrejar robots que tuitessin missatges amb les paraules "OTAN" i "Lituània", "Letònia" i "Estònia".
Aquesta cerca es va fer en missatges escrits en anglès i en rus durant tres mesos d'estiu i es va arribar a la conclusió que un 85% dels continguts en rus procedia de robots, igual que un 50% dels continguts en anglès.
En declaracions als periodistes, Sarts ha admès que alguns dels actors clau en el cas de Catalunya, com Julian Assange, Edward Snowden o la televisió russa RT han estat també presents en altres "campanyes russes", com va ser el cas dels Estats Units, però ha deixat clar que no hi ha proves de la responsabilitat: "Si tot això és rus no ho sé i no sé tampoc qui ho ha autoritzat".
Aquest expert ha assenyalat que sí s'ha pogut traçar la responsabilitat del Govern rus en alguns casos de desinformació, per exemple a Ucraïna o en el cas de la informació falsa sobre la violació d'una nena per refugiats a Alemanya. "En altres casos no hi ha evidències públiques que portin al Govern, les dades mostren vincles amb territoris russos, però res més enllà d'això", ha afegit.
Quan li han preguntat si el patró d'aquestes històries es va repetir en el cas català, ha respost que és fàcil comprovar com van emmarcar els mitjans russos aquestes històries, incloses les emissores de televisió que estan sota control directe o indirecte del Kremlin.
En la seva compareixença a la Comissió, ha advertit que fins a un 80% o un 90% dels comptes que operen en mitjans socials són robots, programes utilitzats per promoure històries i donar-los credibilitat, i ha alertat de l'efecte combinat de tres tecnologies: la intel·ligència artificial, el big data que permet conèixer les preferències d'una persona i la realitat augmentada, que pot fins i tot arribar a presentar una persona fent o dient alguna cosa.
El director de STRATCOM ha convidat Espanya a unir-se a aquest centre, en el qual actualment participen 12 països, per col·laborar en la lluita contra la desinformació. No obstant això, ha deixat clar que no es tracta d'un centre operatiu i que no fan monitorització, sinó tasques d'investigació i capacitació.
NORMES ELECTORALS PER A XARXES SOCIALS
Sart ha explicat que bona part d'aquestes accions el que pretenen no és tant aconseguir un resultat concret sinó sembrar divisió i minar la confiança, i ha admès que amb freqüència "els governs no tenen credibilitat per desmuntar aquests atacs", sinó que és preferible que ho facin altres persones o organitzacions amb credibilitat. A més, ha assenyalat que en ocasions aquests atacs funcionen amb la manca d'una "narrativa nacional", com va passar als països bàltics.
Segons ha explicat, amb freqüència les notícies falses que es comparteixen són altament emocionals i es difonen a més en moments candents com unes eleccions. Protegir les eleccions, ha apuntat, sol ser el que més preocupa als governs, i per això ha plantejat la possibilitat d'estudiar que la normativa electoral que s'aplica als mitjans de comunicació afecti també les xarxes socials.
