BARCELONA, 13 oct. (EUROPA PRESS) -
El Centre Dramàtic Nacional (CDN) torna a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) amb el muntatge 'Montenegro (Comedias Bárbaras)', d'Ernesto Caballero a partir de la trilogia 'Comedias Bárbaras', de Ramón-María del Valle-Inclán sobre la caiguda del feudalisme, en una producció que podrà veure's del 15 al 26 d'octubre i que ha estat sis setmanes a Madrid amb una "recepció extraordinària".
En roda de premsa, el director artístic del TNC, Xavier Albertí, ha explicat que el CDN no trepitja el teatre català des del 2010 --amb 'Platonov', de Txèkhov--, i ha avançat que aquesta producció significa el començament d'una col·laboració entre les dues sales: "Això que iniciem seguirà funcionant de manera natural", ha explicat Caballero --director del CDN--, que és la primera vegada que presenta una producció al TNC.
Albertí ha afegit que Barcelona no és aliena a l'obra de Valle-Inclán, ja que la ciutat va acollir quatre estrenes mundials de les seves obres: la primera d'aquestes, precisament, va ser una de les 'Comedias Bárbaras', --'Águila de Blasón'-- el 1907.
L'adaptació de Caballero explica la caiguda de Juan Manuel Montenegro: un senyor feudal gallec, cacic, dèspota i conscient amb el qual "mor un món, un sistema de valors i una cosmovisió", un tipus de gent que Valle-Inclán havia conegut, i per la qual mostrava certa fascinació.
Tot i això, el dramaturg era molt crític amb el teatre de l'època i el tracte psicològic-burgès dels personatges, perquè trobava a faltar certa grandesa i va decidir escriure una obra que se saltés els esquemes del teatre burgès, ha explicat.
"Va fer un teatre més enllà del bé i del mal, influït per la filosofia de Nietzsche", i ho va aconseguir mirant com William Shakesperae transcendia les cotilles de la moral burgesa amb personatges que travessen situacions extremes, escabroses i de gran potencialitat teatral.
EL MÓN S'ENSORRA
Aquesta producció, de la mateixa manera que la proposta original, mostra el camí d'un home que entén que el món s'ensorra i que ell mateix no ha estat tan recte com caldria esperar, i que l'herència que deixa als seus fills és un món de cobdícia, rapinya i de gran degradació moral; una història vigent per a Caballero: "És actual perquè hi ha un món que va de cap a caiguda. El pessimisme de Don Ramón ningú el voldria compartir, però està aquí".
Prenent com a base la trilogia --formada per 'Águila de Blasón' (1907), 'Romance de lobos' (1908) i 'Cara de plata' (1923)--, aquesta producció arrenca quan el senyor feudal cau del seu cavall i el sotgen una sèrie de premonicions de mort abans de saber que la seva dona ha mort.
Això el porta a emprendre un viatge cap al 'pazo' on aquesta es troba, i l'espectacle continua amb un 'flashback' de la seva vida i acaba quan desembarca. En aquesta reconstrucció, Caballero ha optat per no seguir cronològicament la publicació de les obres.
Respecte a la fidelitat de la proposta, ha advertit que voler representar Valle-Inclán de manera literal seria un error: "Ell diu que cal ser un poeta de l'escena des del seu propi llibret. Cal donar aquest salt", de manera que explora l'estètica simbolista tot allunyant-se d'una versió galaico-costumista i endinsant-se en una visió dels personatges més poètica.
El resultat escènic és un pont de pedra amb tres ulls símbol de la transició d'un món vell a un de nou, on les bruixes, les meigues i els ramats van a càrrec de la "capacitat suggeridora de l'actor", com quan els nens aconsegueixen fer creure als adults que juguen amb un amic invisible, ha exemplificat.
21 ACTORS
Es tracta d'una gran producció de 21 actors i dos músics, tots ells de procedències diverses, molt versàtils i amb la mentalitat molt oberta, ha dit, i que realitzen sobre l'escenari una interpretació "molt física" de menys de dues hores i mitja.
En realitat, el 'dramatis personae' inclou més de 60 personatges en l'original, per la qual cosa aquests 21 actors han doblat papers, mentre que altres personatges han desaparegut per evitar que l'obra es prolongués fins a nou hores: "És un esquema molt coral".
Per al protagonista, Ramón Barea, el cavaller és un heroi que s'espatlla, un personatge molt seriós i bàrbar, amb un punt d'humor malvat, de manera que Valle-Inclán es riu un mica d'ell i el "filtra amb l'òptica de l'esperpent i el col·loca en un lloc que pretén ser el d'un heroi tràgic".
