BARCELONA, 5 oct. (EUROPA PRESS) -
La Coordinadora Catalana pel Reconeixement i la Regulació de l'Educació en Família, que aglutina a un centenar de famílies que eduquen als seus fills a casa, ha alertat de l'enjudiciament de la seva opció pedagògica, perquè en els últims dos anys han crescut les denúncies per no portar els fills al col·legi.
A una entrevista d'Europa Press, la portaveu de la Coordinadora Àfrica Jou ha sostingut que "s'ha de moure fitxa perquè la situació se n'ha anat complicant", i que la seva entitat té vuit famílies denunciades, mentre que abans havia més tolerància si es demostrava que no havia deixadesa dels pares.
Les famílies que advoquen pel 'homeschooling' --es calcula que a Catalunya hi ha al voltant de 500 i a l'Estat unes 2.000-- han demanat a la Generalitat que es regularitzi la seva situació i se les diferenciï de les "absentistes".
Fonts de la Conselleria d'Ensenyament han apuntat a Europa Press que la legislació espanyola, la catalana i la jurisprudència del Tribunal Constitucional (TC) obliguen a escolaritzar en un centre, pel que consideren "il·legal" aquesta opció; en canvi, la Coordinadora lamenta el buit legal perquè tampoc està prohibida, i demana un protocol diferenciat.
PROTOCOL ACTUAL
Actualment s'activa un protocol si un nen no va a classe --independentment de si es forma o no a casa--: els serveis socials visiten el domicili i, si persisteix la posició de la familia, el cas arriba a la inspecció educativa, que ho trasllada a la Secretaria General de la Conselleria, i d'aquí arriba a la Fiscalia, que decideix si obre investigació judicial.
Les famílies afectades han demanat precisament diferenciar: "Com no està regulat, no hi ha un protocol establert per a les famílies que eduquen a casa i sí per a les absentistes", ha deplorat Jou, llicenciada en Història i mare de dos fills de 7 i 9 anys.
UNA OPCIÓ PEDAGÒGICA
Cada família segueix la seva pròpia opció pedagògica, ha remarcat Jou, que relata que en el seu cas utilitzen com a "eines" les Matemàtiques i la Llengua --matèries amb les quals segueixen un programa més oficial--, i potencien Història i Geografia a base de moltes lectures i documentals, a més d'utilitzar material manipulable i exemples pràctics.
En el seu origen, moltes famílies van apostar pel 'homeschooling' per motius religiosos als Estats Units, però Jou ha destacat que a Europa s'ha desenvolupat per motius pedagògics, perquè defensen que "els fills poden aprendre d'una altra manera", i ha sostingut que les famílies tenen un perfil molt variat.
LLEI CATALANA
Les famílies afectades sostenen que la seva opció pedagògica es podria incloure a l'article 55 de la Llei d'Educació de Catalunya (Lec), que cita "l'educació obligatòria no presencial", si bé Ensenyament indica que aquest punt es refereix a l'estudi semipresencial i a l'escolarització hospitalària, però no a l'ensenyament a casa.
Per això, en les successives reunions que han mantingut, la Conselleria ha instat a les famílies a acudir a l'Estat perquè la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (Lomce) aclareixi aquest tipus d'educació, ja que d'això depèn que la Lec pugui desplegar un registre amb aquests alumnes.
Jou també ha criticat que l'actual legislació impedeix que els escolars puguin obtenir el títol la ESO als 16 anys com els estudiants que van a l'institut, pel que ha lamentat que hagin d'esperar als 18 i "estar aturats dos anys en una edat complicada".
