MADRID, 9 gen. (EUROPA PRESS) -
La ministra d'Educació i Formació Professional, Isabel Celaá, ha precisat que portar el seu projecte de reforma de la Llei Orgnica Educativa (LOE) al Congrés al febrer, i hi incorporar les propostes que han traslladat diferents comunitats autnomes, així com 71 de les 121 esmenes que va aprovar aquest dimarts el ple del Consell Escolar de l'Estat, a les quals els representants del ministeri d'Educació van donar el vistiplau o se'n van abstenir.
Celaá ha presidit aquest dimecres la Conferncia Sectorial d'Educació, en la qual ha presentat la seva reforma als consellers autonmics del ram en una trobada que s'ha perllongat durant més de quatre hores.
En la roda de premsa posterior a la reunió, la ministra ha precisat que tindr preparat un text definitiu de l'avantprojecte de llei la setmana vinent que s'aprovar en el Consell de Ministres i arribar al Congrés "a principis del mes vinent" sense esperar l'informe del Consell d'Estat, que segons Celaá no és "preceptiu per a aquesta llei".
"Nosaltres volem arribar a un acord amb totes les forces polítiques, i quan portem la llei al Congrés parlarem més amb tots", ha afegit Celaá en la roda de premsa, en la qual ha subratllat que l'objectiu del Govern espanyol és "aconseguir el mxim consens possible" per a aquesta reforma educativa, que necessitar una majoria parlamentria a la Cambra baixa per a la seva aprovació, amb la qual es derrogaria la Llei Orgnica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE) i es reformaria la Llei Orgnica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE).
Celaá ha destacat "l'alt grau de suport" amb el qual explica el seu avantprojecte per a la nova llei educativa, encara que no ha precisat quines formacions polítiques donen suport a la també coneguda ja com a Llei Celaá, que de moment no ha aconseguit cap adhesió important en la resta de grups parlamentaris.
Units Podem, principal soci del Govern de Pedro Sánchez, va advertir al desembre que l'avantprojecte "compta ara només amb 84 diputats", en allusió als del grup socialista.
La ministra, que ha comparegut acompanyada del secretari d'Estat d'Educació, Alejandro Tiana, i el sotssecretari d'Educació, Fernando Gurrea, ha subratllat a Celaá que el Consell Escolar de l'Estat "ha manifestat el seu clar suport" a la reforma i ha rebutjat en el ple celebrat aquest passat dimarts "les esmenes que defensaven l'esperit de la LOMCE", una llei que va rebre "cinc informes que en demanaven la devolució" quan va passar per aquest rgan consultiu.
Celaá ha defensat la seva proposta de llei educativa pel seu afany "modernitzador" i per estar sustentanda en eixos com el "refor de l'educació infantil", "l'enfocament trasversal de la igualtat de gnere" o el seu propsit "d'elevar els resultats de tots els estudiants" amb "una dinmica de millora contínua dels centres educatius".
"Per aquest motiu hem revertit diversos aspectes de la LOMCE contraris a aquesta filosofia, com la doble titulació de l'ESO, i hem modificat el seu model de desenvolupament curricular, perqu la LOMCE mantenia alguns plantejaments molt antiquats", ha assegurat la titular d'Educació, i ha qualificat el seu projecte de llei de "modern, realista i ambiciós"
Sobre les esmenes aprovades en el Consell Escolar de l'Estat que s'incorporaran a l'avantprojecte de llei, Alejandro Tiana ha assegurat que es tancaran la setmana vinent, igual que les propostes remeses per les comunitats autnomes, que s'han manifestat durant la reunió de la Conferncia Sectorial per hauran d'arribar redactades per escrit al Ministeri.
Celaá, no obstant aix, ha revelat que algunes de les esmenes que s'inclouran a l'avantprojecte són les presentades pel Comit Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat (CERMI). "És una llei que aposta per la inclusió i aix no significa en absolut una igualació per a baix, sinó el contrari", ha puntualitzat la ministra, que ha defensat l'objectiu de "restringir el nombre de repeticions" de la reforma per igualar les xifres d'Espanya amb "la resta de sistemes educatius europeus".
MESURES DE LA LLEI CELAÁ
L'avantprojecte de reforma inclou mesures com deixar l'assignatura de Religió fora de la nota mitjana, incloure una nova matria d'Educació en Valors Cívics i tics, tornar l'obligatorietat de Filosofia o permetre que un estudiant obtingui el títol de Batxillerat amb una assignatura suspesa.
L'esborrany també elimina la "demanda social" com a criteri per a la planificació escolar, un "eufemisme", en paraules de Celaá, per "propiciar que l'escola pública pugui considerar-se subsidiria de la concertada" que es va incorporar a la LOMCE redactada per l'ex-ministre del PP José Ignacio Wert.
A més, la Llei Celaá inclou la possibilitat que les comunitats autnomes decideixin l'ús del castell i les altres llengües cooficials com a "llengua vehicular", amb l'objectiu que els alumnes i les alumnes spiguen expressar i comprendre les dues llengües en finalitzar l'educació obligatria, segons el text elaborat pel Ministeri.
"A tal objectiu les administracions educatives fixaran la proporció de l'ús de la llengua castellana i la llengua cooficial com a llengua vehicular, així com les matries que hagin de ser impartides en cada una, i es podr fer de manera heterognia al seu territori, atenent les circumstncies concurrents", es llegeix en el document.
