Actualitzat 18/11/2020 17:12 CET

Celaá defensa que la reforma educativa reconeix la Constitució i els estatuts d'autonomia

La ministra d'Educació i FP, Isabel Celaá, en el ple del Congrés d'aquest dimecres 18 de novembre
CONGRESO

El PP assegura que el PSC "va rebutjar el castellà" quan governava Zapatero "i per això el PP ho va haver de defensar en la LOMCE"

MADRID, 18 nov. (EUROPA PRESS) -

La ministra d'Educació i FP, Isabel Celaá, ha defensat aquest dimecres que la LOMLOE, el projecte de llei orgànica pel qual es modifica la llei orgànica d'educació, que es troba en tràmit parlamentari, sí que reconeix la Constitució espanyola i els estatuts d'autonomia, a més de la llibertat d'ensenyament.

Així ho ha assegurat en el ple del Congrés al diputat Óscar Clavell (PP), que li ha preguntat sobre què entén per fer complir els articles 3 (que diu que el castellà és la llengua espanyola oficial de l'Estat i que tots els espanyols tenen el deure de conèixer i el dret de fer servir) i l'article 27 (que recull que tothom té dret a l'educació i que es reconegui la llibertat d'ensenyament) de la Constitució espanyola, en una clara referència a la reforma educativa.

Segons ha contestat la titular del Departament d'Educació i FP, fer complir tots dos articles de la Constitució vol dir "donar, garantir l'aplicació efectiva del contingut en tots dos articles". "No com fa ara la LOMCE (actual llei educativa que es pretén modificar), encara vigent", ha retret.

En el seu torn de rèplica, el diputat (que duia un llaç taronja de suport a l'educació concertada) ha retret a Celaá que hagi eliminat de la reforma educativa el terme "llengua oficial de l'Estat" i "llengua vehicular" per referir-se al castellà, cosa que suposa "trair el seu honor", perquè li recorda que va jurar la Constitució quan va accedir al càrrec.

El diputat ha recordat que el president del PP, Pablo Casado, ja va oferir al Govern central un pacte per l'educació, però el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, "va preferir uns altres companys de viatge", és a dir, "els comunistes, radicals i Otegi" en aquesta qüestió educativa.

Per Clavell, la llei Celaá (nom amb el qual es coneix també la reforma educativa) "no és una qüestió d'educació", sinó un "manifest ideològic" que "exclou el castellà com a llengua vehicular de l'ensenyament", com ja va passar, segons diu, amb l'anterior govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero. "Perquè això ja ve d'abans, el PSOE català ja va rebutjar el castellà aleshores i per això el PP ho va haver de defensar en la LOMCE", comenta.

Segons el popular, la llei Celaá "retalla el dret dels pares a triar el tipus d'educació dels seus fills i ataca la llibertat d'ensenyament i d'elecció de centre, signa l'acta de defunció de cert ensenyament, també de l'especial", critica el diputat, que considera la ministra un "clar exemple de totalitarisme", perquè "nega als pares un dret" quan la ministra el va exercir "quan va portar les seves filles a un col·legi concertat i catòlic".

"Aquesta llei neix sense consens, emmordassa la comunitat educativa, menysprea el Consell d'Estat, es tramita durant l'estat d'alarma, aplica el corró supremacista, un autèntic error històric", ha lamentat Clavell, que ha acabat la seva intervenció recordant a Celaá que el PP anirà als tribunals si s'aprova aquest dijous la llei en el ple del Congrés.

La ministra ha demanat al diputat que, en primer lloc, obri el projecte de reforma, i en segon lloc, que obri la Constitució, en concret en els articles 3 i 27, i li ha preguntat què diuen aquests articles. "Què diu la nostra llei sobre aquesta qüestió?", ha formulat.

Així, la ministra s'ha limitat a reproduir en veu alta el que recull el projecte normatiu: "Les administracions educatives garantiran el dret dels alumnes i les alumnes a rebre ensenyaments en castellà i en les altres llengües cooficials als seus respectius territoris, d'acord amb la Constitució espanyola, els estatuts d'autonomia i la normativa aplicable". I ha continuat: "Després de l'educació bàsica, tots els alumnes hauran d'assolir el domini ple i equivalent de la llengua castellana i, si escau, en la llengua cooficial corresponent".

"Què es fa? Es reconeix la Constitució, els estatuts d'autonomia i es fixa un objectiu educatiu", s'ha contestat a si mateixa, que ha insistit a preguntar al diputat que, dels tres punts de l'article 3 de la Constitució, quin no hi és en el projecte de reforma, a més de l'article 27.

"En la llei, en l'article 1, es reconeix el ple dret a la llibertat d'ensenyament i la plena possibilitat que tothom pugui arribar al domini i desenvolupament ple de la seva educació, de la seva personalitat, del respecte als principis de convivència i de llibertat i drets fonamentals", ha resolt Celaá.

Contador

el més llegit

  1. 1

    Coronavirus.- Barcelona adapta el pla d'actuació municipal per donar resposta a la crisi

  2. 2

    Desmantellen tres plantacions de marihuana a la comarca del Bages

  3. 3

    Abascal exigeix a Catalunya unes eleccions "en llibertat i igualtat de condicions" per a Vox

  4. 4

    La presó de Brieva proposa per unanimitat concedir el tercer grau a Urdangarin

  5. 5

    Una dona accepta quatre mesos de presó per apunyalar el seu fill a Lleida

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés