Publicat 09/04/2019 17:32CET

El CCCB se submergeix en el "fascinant" món de la física quntica amb un dileg entre art i cincia

...Quntica
CCCB

"La cincia est en la seva infncia", destaca el científic Latorre

BARCELONA, 9 abr. (EUROPA PRESS) -

El Centre de Cultura Contempornia de Barcelona (CCCB) aporta claus per comprendre el món "fascinant" de la física quntica en una mostra de producció internacional que posa a dialogar el treball creatiu de científics, artistes i filsofs, ha destacat el científic assessor, José Ignacio Latorre.

Així ho han explicat també els comissaris de l'exposició 'Quntica', Mónica Bello i José-Carlos Mariátegui, juntament amb la directora del centre, Judit Carrera, i l'assessor científic de l'ambiciosa mostra, que es podr visitar fins al 24 de setembre abans de viatjar a Brusselles i a Nantes i després del seu pas per Liverpool.

L'objectiu del recorregut, que la directora ha considerat el "viatge més apassionant" del CCCB en els darrers anys, és el de fusionar dos itineraris entrellaats en un mateix espai híbrid amb la finalitat de descriure un dels paradigmes més destacats del darrer segle: la física quntica.

Deu projectes artístics tracten d'evidenciar que l'impacte de la quntica va més enll del domini de la cincia, i d'altra banda es presenten nou finestres que introdueixen el treball de recerca en el laboratori i situen el visitant davant l'assoliment intellectual que suposen les teories de la física en contacte amb experiments avanats.

"Estem convenuts que estem davant d'una de les grans revolucions tecnolgiques dels nostres temps, amb la física quntica en mbils, GPS i lásers transformar les nostres vides, tant com ho ha fet Internet i el món digital", ha dit Carrera.

Segons la líder del CCCB, la quntica planteja interrogants filosfics de primer ordre: "Ens fa intuir que probablement mai ho podrem conixer tot del tot, hi ha límits com a humans de la realitat i del coneixement. Quina és la naturalesa de la realitat i el sentit de la nostra presncia en l'univers?".

"La cincia est en la seva infncia", ha destacat Latorre, que ha subratllat que la quntica només ha afectat tres de les 50.000 generacions d'humans que han passat per la terra, i ha augurat una rpida revolució inimaginable amb la trobada d'un ordinador quntic.

DEIXAR DE COSTAT ELS PREJUDICIS

D'entrada, la mostra demana els visitants deixar de costat els seus prejudicis filosfics, i ha evidenciat que les lleis del món microscpic són sorprenents: "No serveix de res el que tu saps sobre el món macroscpic. No hi ha velocitats, ni rbites ni res".

Així, l'itinerari planteja un "panorama polidric" que planteja noves preguntes i connexions que contribueixen a la comprensió d'una realitat aparentment invisible i l'impacte que aquesta té en les vides humanes.

L'exposició enfonsa arrels al programa insígnia d'arts del CERN, l'accelerador més gran de partícules del món, en collaboració amb el FACT Liverpool.

La mostra es fa ress de deu projectes, fruit de tres anys de residncia d'un grup d'artistes convidats a residir en el CERN per desenvolupar la seva prctica artística establint un dileg amb enginyers i físics de partícules.

Entre les obres que es podran veure són 'La vista des de cap lloc', de Semiconductor; 'Supralunar' de Juan Cortés; 'Xoc csmic', de Lea Porsager; 'Cascada', de Yunchul Kim; 'Un1Un', d'HRM199, i 'Oscillació escalar', de Diann Bauer.

També 'En estat de pecat', de James Bridle; 'Rescatant el meu propi cadver', de Julieta Aranda; 'No podem demostrar-ho encara, per sabem que est aquí fora', de Yu-Chen Wang, i 'La teoria holográfica de l'univers de la histria de l'art', de Suzanne Treister.

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2021 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés