Es converteix en pioner a analitzar aquestes influències des dels anys 50 fins a l'actualitat
BARCELONA, 15 maig (EUROPA PRESS) -
El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) descobreix les relacions "secretes" entre art contemporani i esoterisme en una exposició que aborda per primera vegada aquestes influències des dels anys 50 fins a l'actualitat amb obres de Joseph Beuys, Agnes Martin, Antoni Tàpies, Barnett Newman i Henri Michaux, entre d'altres.
Ho ha anunciat el director, Vicenç Villatoro, en la presentació de 'La llum negra. Tradicions secretes en l'art des dels anys cinquanta', que es podrà visitar fins al 21 d'octubre, comisariada per Enrique Juncosa.
Convençut que "l'abstracció té una dosi espiritual molt forta" perquè no representa la realitat, sinó invisibles de la mateixa, el comissari defensa que les prop de 350 obres d'art que es despleguen en un recorregut cronològic que pren forma en blocs temàtics.
"Aquestes obres solament s'entenen plenament si tenim en compte la seva influència i pertinença a corrents de pensament situades al marge del racionalisme científic, des dels misticismes més o menys ortodoxos i heterodoxos fins a la psicodèlia, societats secretes, societats hermètiques i món esotèric", ha ressenyat el director.
L'exposició aspira a constatar que, tot i que la segona part del segle XX va imperar una hegemonia del pensament racional i científic, "a l'hora de donar sentit a les seves pròpies vides, mantenir i preservar i actuar segons íntimes creences, una part molt important de la societat acudeix a societats secretes, esotèriques i hermètiques", ha subratllat Villatoro.
Al costat del comissari, ha descartat que l'exposició sigui una enciclopèdia il·lustrada del pensament hermètic, esotèric i secret, i ha reivindicat la seva capacitat d'aflorar la part espiritual, mística i esotèrica que havia quedat als "marges".
HARRY SMITH I JORDAN BELSON PER COMENÇAR
Els cineastes nord-americans Harry Smith i Jordan Belson, precursors de la psicodèlia i de la contracultura, donen el tret de sortida d'aquesta exposició, que després fa parada en l'expressionisme abstracte nord-americà en diàleg amb exponents del moviment 'Dau al Set', representats per Antoni Tàpies i Joan Ponç.
Els artistes catalans dialoguen amb dues pintures d'Agnes Martin --considerada precursora del minimalisme i a què el seu galerista canviava el títol figuratiu dels quadres per etiquetes de 'Sense títol'-- i una altra de Barnett Newman --interessat a plasmar el buit existencial--, que en la dècada dels 50 a EUA parlaven de misticisme i art al costat d'un altre grup d'artistes com Mark Rotkho.
En aquest espai, també es poden veure obres de l'artista autodidàctic i aïllat Forrest Bess, que pintava imatges simbòliques i visionàries i de què els galeristes no mostraven la faceta més histriònica de l'artista que volia fer-se forats en el penis perquè se sentia hermafrodita.
RUDOLF STEINER I JOSEPH BEUYS
De la dècada dels 60, en què va aparèixer la contracultura i el moviment hippy, es poden veure obres de l'escriptora nord-americana William S.Burroughs i l'artista i escriptor Brion Gysin, que van desenvolupar la tècnica del 'cut-up', per escriure textos des del collage.
El comissari ha destacat el diàleg que entaulen en l'exposició el filòsof austríac Rudolf Steiner i l'artista alemany Joseph Beuys, qui s'inspirava en els textos del primer, que va ser fundador de l'antroposofia.
HENRI MICHAUX, PIONER EN L'ÚS DE DROGUES
De si mateix, Steiner deia que "es va perdre en la dimensió espiritual de les persones al segle XX", ha parafrasejat el comissari, que també ha seleccionat obres del poeta i pintor belga Henri Michaux, pioner en l'ús de les drogues i que va produir sèries de dibuixos sota la influència de la mescalina.
També se succeeixen obres de la Generació Beat com Wallace Berman, Bruce Conner, Jess i Cameron, a més de l'artista català autodidacta Zush, el músic de jazz Sun Ra, la pionera de la performance i el vídeo Joan Jonas i altres artistes com Genesis P-Orridge, Tania Mouraud, Gino de Dominicis, Derek Jarman, Grant Morrison, Alejandro Jodorowsky, Suzanne Treister, Goshka Macuga i Ulla von Brandenburg.
