Publicat 15/09/2019 12:04

La causa dels atemptats del 2017 a Catalunya, paralitzada a l'Audiència Nacional pel recompte oficial de víctimes

Homenatge a víctimes de l'atemptat de Barcelona
EUROPA PRESS - Archivo

L'instructor ha rebutjat la personació de gairebé 20 persones que deien tenir seqüeles psicolgiques per no eren damnificades directes

MADRID, 15 set. (EUROPA PRESS) -

La causa que investiga els atemptats gihadistes de Barcelona i Cambrils (Tarragona) d'agost del 2017 es troba paralitzada al Jutjat Central d'Instrucció número 4 de l'Audincia Nacional a causa del recompte oficial de víctimes, doncs, més de dos anys després, encara no s'ha esclarit el nombre real de damnificats en aquesta acció criminal que va deixar 16 persones mortes.

Segons han explicat a Europa Press fonts jurídiques, el problema amb el qual s'ha trobat l'actual instructor de la causa, el magistrat José Luis Calama, és que gairebé una vintena de persones que diuen ser víctimes dels atemptats han volgut personar-se en el procediment.

Mentre la Direcció general de Suport a les Víctimes del Terrorisme recapta la informació necessria per elaborar un balan oficial, que espera tenir llest a finals d'aquest any o principis del 2020, el jutge de l'Audincia Nacional ha hagut de fer un seds pel seu compte davant les nombroses peticions.

Per realitzar una selecció precisa, el magistrat ha sollicitat informes mdics d'aquestes persones que es personaven com a víctimes dels atemptats de la cllula gihadista. En el cas dels quals ja ha rebutjat, Calama argumenta en les seves interlocutries, a les quals ha tingut accés Europa Press, que "els metges forenses no poden establir la relació causa-efecte entre l'atemptat terrorista i les presumptes lesions de naturalesa psíquica referides pels recurrents".

UNA MICA MÉS QUE UNA PERCEPCIÓ SUBJECTIVA

El magistrat també recorda una sentncia del Tribunal Suprem segons la qual "per reivindicar el carcter de víctima es necessita una mica més que una percepció subjectiva", de manera que "la simple conscincia de la victimització no atorga el concepte d'ofs pel delicte".

Aquesta sentncia de l'alt tribunal estableix que "tampoc n'hi ha prou amb l'experincia psicolgica de la injustícia" i que la "conceptuació" com a víctima "no pot derivar-se de l'impacte emocional ocasionat pel delicte". "La victimitat, fins i tot entesa en la seva dimensió més histrica, ha d'entendre's com una condició objectiva, originada per un patiment lligat de manera directa a un fet punible", subratlla.

Les fonts consultades per Europa Press han precisat que la majoria dels casos que el jutge ha descartat com a damnificats es tracta de persones que allegaven seqüeles de tipus psicolgic pels fets que van passar a Barcelona i Cambrils fa dos estius, per ha resultat que no van ser víctimes directes dels atacs.

Mentrestant, el Ministeri de l'Interior calcula que la xifra definitiva de víctimes acabar rondant el centenar de persones. De moment s'han abonat 5,2 milions d'euros en concepte d'indemnitzacions i s'ha reconegut 96 persones com a víctimes, a les quals cal sumar 24 persones més a les quals s'han atorgat ajudes com a afectats.

Per al mateix temps, Interior segueix tractant de resoldre els 549 expedients que ha rebut després de suposades víctimes, dels quals ja ha resolt el 74%, segons va explicar a Europa Press l'agost passat la mateixa directora general de Suport a les Víctimes del Terrorisme, Sonia Ramos.

El 26% restant procedeix del "devessall de tramitacions" derivades des de la Unitat d'Atenció i Valoració d'Afectats per Terrorisme (UAVAT), que al juny del 2018 va signar un conveni amb l'Ajuntament de Barcelona dirigit per Ada Colau. Ramos ja va avanar que "la immensa majoria dels expedients encara en estudi seran negatius".

La UAVAT, amb el suport del Consistori barceloní, va llanar un telfon gratut i es va queixar que Interior no atenia gaires afectats amb seqüeles psicolgiques, per segons l'oficina que dirigeix Sonia Ramos, aquests "testimonis" amb seqüeles no són reconeguts per la llei com a víctimes amb dret a indemnització econmica, encara que sí poden tenir ajuda psicolgica o donar-se de baixa per malaltia.

El procediment oficial per reconixer una persona com a víctima del terrorisme est contemplat en la Llei de Reconeixement i Protecció Integral, que estableix una srie de requisits clars: haver sofert acció terrorista, tenir presncia directa en l'acció terrorista o haver sofert danys personals conseqüncia de l'acte terrorista. Per a aix s'utilitzen també informes oficials de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat.

GEOLOCALITZACIÓ DEL TELFON MBIL DE DRISS OUKABIR

Per el recompte oficial de damnificats --i les corresponents tramitacions per acceptar o no la seva personació en la causa-- no és l'únic escull per tancar la instrucció d'aquesta causa, ja que la defensa d'un dels processats, Driss Oukabir, va sollicitar una nova diligncia.

Es tractava de la geolocalització del seu telfon mbil en els dies previs dels atemptats per tractar de demostrar que no va estar ni a la casa d'Alcanar (Tarragona) ni en un restaurant de Tona (Barcelona), on dos testimonis el van situar el 16 d'agost.

El jutge Calama va encarregar al principi aquesta diligncia als Mossos d'Esquadra, per finalment ser la Policia Nacional la que emeti l'informe, el qual encara no s'ha traslladat a l'Audincia Nacional, segons les fonts jurídiques consultades.

PROCESSAMENTS FA GAIREBÉ UN ANY

I tot aix, a pesar que es complir ja un any que el primer instructor, el magistrat Fernando Andreu --ara a la Sala penal--, emetés una ordre de processament amb un prolix relat dels fets ocorreguts a Barcelona i Cambrils i en el qual no veia indicis suficients per atribuir als tres acusats el delicte d'assassinats terroristes.

En concret, Driss Oukabir i Mohamed Houli Chemlal estan processats per delictes d'integració en organització terrorista, fabricació, tinena i dipsit d'explosius i estralls en grau de temptativa. A Said Ben Iazza, qui va ser detingut a Castelló mesos després dels atemptats, li imputa collaboració en organització terrorista.

El delicte d'integració en organització terrorista preveu una pena entre 6 i 14 anys de presó. El de fabricació i tinena d'explosius entre 8 i 15 anys i el d'estralls, en grau de temptativa, de 10 a 15 anys. El delicte de collaboració amb organització terrorista est sancionat amb penes que oscillen entre els 5 i els 10 anys de presó.

Segons el criteri del jutge Andreu, amb el qual Fiscalia va estar d'acord, no hi ha indicis suficients que els tres processats coneguessin els plans de la cllula que va executar l'atac. D'aquesta cllula en formaven part Mohamed i Omar Hichamy, Moussa Oukabir, Said Aalla i Younes i Houssaine Abouyaaqoub, els qui van ser abatuts pels Mossos poques hores després dels atemptats, i l'imant de Ripoll Abdelbaki Es Satty i Youssef Aalla, que van morir en l'explosió de la casa d'Alcanar un dia abans.

A diferncia del criteri d'instructor i Fiscalia, acusacions populars com l'Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT) i particulars sí consideren que es pot atribuir als tres processats els 16 assassinats dels atemptats, per la qual cosa és més que previsible que la pena que sollicitaran ser molt més alta.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés