El 155 retarda alguns tràmits i dificulta el programa de mentors de refugiats
BARCELONA, 17 juny (EUROPA PRESS) -
Catalunya ha registrat 2.207 demandes d'asil fins a maig i preveu duplicar les 3.925 sol·licituds del 2017 amb un total de 6.000 peticions a finals d'any, ha explicat el secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat, Oriol Amorós, en una entrevista d'Europa Press.
Amorós ha detallat que les sol·licituds d'asil no han fet més que augmentar en els últims anys, especialment des del 2015 i 2016, quan es van registrar 1.302 i 1.834 peticions respectivament, i ha atribuït la tendència a l'alça a tres crisis migratòries que se sobreposen.
"Hi ha una crisi al refugi, en l'arribada de joves migrants no acompanyats i a la frontera sud", per la qual ha recordat que aquest any han passat 11.000 persones, i 40.000 més esperen per creuar.
Respecte a les causes de les migracions, Amorós ha indicat que majoritàriament es deuen a la fugida pels conflictes bèl·lics a Àfrica, però també a la inseguretat d'alguns països de Llatinoamèrica, i ha especificat que veneçolans, ucraïnesos, hondurenys i colombians encapçalen les peticions d'asil a Catalunya.
L'ACOLLIMENT A CATALUNYA
En relació amb l'acolliment, Amorós s'ha mostrat satisfet amb la consolidació del programa català de mentors de refugiats, que actualment compta amb 330 voluntaris aparellats amb 210 demandants d'asil, i té un total de 2.740 voluntaris, més de la meitat formats i a l'espera d'atendre refugiats.
Sobre l'efecte de l'article 155 al programa, ha declarat que ha retardat vuit setmanes alguns tràmits, i que ha impedit renovar les contractacions als tècnics externs de suport als mentors, però que finalment han aconseguit mantenir-los fins a maig.
Ha anunciat també que a partir d'aquest juny personal de la Generalitat assumirà part d'aquestes funcions a l'espera d'una nova contractació al setembre i "per no deixar solos als mentors".
LA COMISSIÓ CATALANA D'AJUDA Al REFUGIAT
Una de les entitats col·laboradores, la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat (CCAR), va haver de paralitzar la seva participació al gener per falta de finançament, però ràpidament la va reprendre, ha explicat el seu responsable d'incidència, Pascale Coissard, en declaracions a Europa Press.
Malgrat els alts i baixos, Coissard ha opinat que el programa ha donat bons resultats per als seus usuaris: "Hi ha hagut un augment en el coneixement de la llengua, en l'arrelament en pobles i ciutats, i en alguns casos s'ha aconseguit una inserció laboral".
HABITATGE: LA GRAN DIFICULTAT
Tot i això, ha emfatitzat que trobar habitatge és una de les principals dificultats per als demandants d'asil, ja que les places residencials destinades al territori --1.928-- no són suficients, considera.
I ha explicat que sovint es troben traves per llogar perquè es desconeix el document identificatiu concedit a l'espera de l'asil, i que Espanya hauria d'arribar a un pacte d'Estat sobre aquesta qüestió i modificar les seves polítiques migratòries, especialment després d'acollir l'Aquarius.
CAMPS SOBRE L'AQUARIUS
En aquesta línia s'ha manifestat el fundador de l'ONG Proactiva Open Arms, Óscar Camps, en declaracions a Europa Press, i ha demanat al Govern que no es tracti d'un cas puntual, que sigui la manera d'implicar a la Unió Europea (UE) a buscar solucions profundes.
I ha advertit que és convenient que s'aclareixin les normes de joc que se seguiran a partir d'ara en el salvament marítim, sobretot després que Itàlia hagi incomplert el compromís de ports negant-se a acollir el vaixell.
