David Zorrakino - Europa Press - Arxiu
Gairebé 1,6 milions d'alumnes comenaran entre dilluns i dimecres
BARCELONA, 4 set. (EUROPA PRESS) -
Catalunya iniciar aquest dilluns un curs escolar en el qual deixar enrere les mesures per la pandmia del coronavirus, no tindr vagues al setembre després de l'acord entre Govern i sindicats sobre la reducció d'una hora lectiva als docents i sense percentatges de llengües a les aules després de l'aprovació del decret que fixa la inaplicació.
Els centres docents catalans tornaran a la normalitat prepandmica, sense grups bombolla ni mascaretes, una situació que el conseller d'Educació de la Generalitat, Josep Gonzlez-Cambray, va considerar en la roda de premsa d'inici de curs "molt important" des del punt de vista emocional per a l'inici d'un curs que arrencar aquest dilluns per a infantil i primria i dimecres per a ESO, batxillerat i formació professional.
Catalunya obrir el curs amb 1.588.733 alumnes, uns 5.000 menys que en el curs anterior, que es divideixen en 1.316.477 en rgim general, que engloba infantil, primria, secundria, batxillerat i graus d'FP; 129.936 en rgim especial, que inclou els ensenyaments de música i arts; 61.000 en formació d'adults, i 81.320 en ensenyament a distncia.
El conseller va tornar a defensar l'avanament de l'inici de curs una setmana, que per primera vegada ser el 5 de setembre i que tindr jornada intensiva durant tot el mes, i va assegurar que quan acabi el setembre iniciar un procés d'avaluació amb la comunitat educativa per veure quines millores es poden implantar.
Aquest avanament de l'inici de curs suposa una hora d'oci educatiu les tardes de setembre, i el conseller va remarcar que s'han signat la prctica totalitat dels contractes per als monitors per cobrir aquest horari.
Gonzlez-Cambray també va ressaltar la reducció de la rtio a P3, que passar de 25 a 20 alumnes per aula a "prop del 90%" de les guarderies públiques, i la gratutat de P2 per a les famílies de les guarderies públiques, a més de l'augment de la subvenció per plaa a les privades.
El curs s'engegar amb les novetats de l'Escola Balfia-Pinyana de Lleida, per la fusió de les escoles Balfia i Pinyana; l'Escola La Vila de Poliny (Barcelona), per la fusió de Poliny i Pere Calders; l'Escola Castellfollit del Boix, per fusió dels centres Coll de Gossem i Maians, i l'Institut de Logística de Barcelona.
També s'integraran a la xarxa pública tres centres: l'Institut Escola Projecte de Barcelona i l'Institut Escola Maria Miret de l'Hospitalet (Barcelona) --antiga Acadmia Cultura--, tots dos anteriorment concertats, i l'Institut Miquel Biada de Mataró, fins ara municipal.
ACORD AMB ELS SINDICATS
El curs comenar amb l'acord a quatre dies de l'inici entre la Generalitat i els sindicats sobre la reducció d'una hora lectiva als docents a partir del gener del 2023, que ha perms desconvocar les vagues que estaven previstes pel 7 i el 28 de setembre.
Aquest acord suposar a la Generalitat un cost de 170 milions d'euros i la contractació de 1.463 mestres i 2.009 professors i estava supeditat a la desconvocatoria de les vagues: les hores lectives passaran a ser 23 a primria i 18 a secundria.
Aquest pacte suposar una treva en les mobilitzacions sindicals, que van comenar durant el segon trimestre del curs passat, després de l'acord que Cambray va qualificar d'"histric" i que les centrals van afirmar que estaran vigilants en la negociació de la resta de reivindicacions.
LLENGUA
Durant la roda de premsa, el conseller Cambray va remarcar: "A partir de la setmana que ve cap aula d'aquest país no aplicar percentatges d'aprenentatge de llengües, cap aula no aplicar el 25% de castell".
Va subratllar que, després d'un curs passat "marcat per ingerncies judicials", es van fer canvis legislatius que van implicar l'aprovació d'un decret que fixa la inaplicació de percentatges de llengües a les aules.
Cambray va defensar que aquest decret ha estat "un xit de país, que és el que passa quan es treballa en la mateixa direcció al servei de l'alumne", va incidir en els criteris pedaggics per no aplicar percentatges a les llengües, i va assenyalar que treballaran per incrementar l'ús del catal als centres i l'aplicació dels projectes lingüístics.
El departament va enviar una carta als 27 centres afectats per sentncies o mesures cautelars del 25% en la qual assenyala que les recents modificacions legislatives en matria lingüística fan que les resolucions judicials siguin "incompatibles".
