MADRID/BARCELONA 24 maig (EUROPA PRESS) -
Catalunya és la comunitat més afectada per mossegades de serp amb 302 casos anuals, seguida per Castella i Lleó (270), Galícia (203) i Andalusia (172), tot i que es produeixen casos en totes les autonomies.
Així ho assenyala el Primer Panell d'Experts sobre intoxicacions per mossegada d'Ofidis Verinosos d'Espanya, en què participen representants de l'Agència d'Avaluació de Tecnologies Sanitàries, de l'Institut de Salut Carlos III.
Les mossegades de serps verinoses a Espanya, que s'estimen en uns 130 casos a l'any, tenen un cost d'uns 2.000 euros per cas en atenció sanitària i cost hospitalari.
D'acord amb aquest grup, entre 1997 i 2009 es van registrar 1.649 casos, dels quals l'1 % han estat mortals.
A Europa es calcula que cada any es registren 8.000 casos, dels quals uns 130 es produeixen a Espanya, només superada per França, amb 387 casos anuals i Polònia, amb 162 casos, i segueixen Bèlgica i Romania amb 119 casos cadascuna.
A Espanya, la comunitat amb major nombre de defuncions en el període estudiat ha estat Madrid, amb cinc; tres morts s'han produït a Galícia i Andalusia, dos a Catalunya i una a Aragó, Cantàbria, Comunitat Valenciana i Extremadura.
Els més afectats per mossegades de serp a Espanya són els nens d'entre 5 i 14 anys (387 casos) seguits dels més grans de 65 anys (337) i els menors de cinc anys (181) casos i en tots els grups d'edat són els homes els més afectats, ja que dos de cada tres incidents els afecten a ells.
L'atenció hospitalària als casos registrats entre 1997 i 2010 han suposat unes estades totals de 9.026 dies, amb una mitjana de 5 jornades d'hospitalització per cas, amb un cost de 415 euros per dia de cada més 853 euros per estada en UCI.
L'estudi del Panell, presentat aquest dijous a Logronyo per la Conselleria de Salut i Serveis Socials de La Rioja, assenyala que la concentració dels casos no només s'associa a les dades demogràfiques de la comunitat, sinó també a factors com l'exposició a l'hàbitat de la fauna verinosa, el volum de la població rural, les activitats agrícoles i la pràctica d'activitats a l'aire lliure.
Per al cap d'àrea de l'Agència d'Avaluació de Tecnologies Sanitàries del ISCIII, José María Amate, "habitualment" s'identifiquen les mossegades verinoses amb regions càlides tropicals o subtropicals, però sovint s'ignora que a Europa existeixen espècies autòctones, com la vípera berus, l'hàbitat de la qual arriba fins al cercle polar.
En aquest sentit, ha precisat que Espanya és un dels pocs països europeus on concorren tres espècies verinoses d'escurçons europees i que provoquen uns 130 casos d'atenció hospitalària, respecte dels 380 casos de França; 160 a Polònia i 35 casos a Lituània.
TRES ESCURÇONS AUTÒCTONES
Les espècies verinoses d'escurçons autòctones presents a Espanya són la vipera seonani, que es troba al nord de la península i bona part de la cornisa cantàbrica; la vipera aspid, la més perillosa, que s'estén des de la part oriental de la cornisa cantàbrica i zona pirinenca; i la vipera latasti, la de menor toxicitat, que habita per la resta de la península fins a la conca del Duero i com passa a Rioja, pot coincidir en algunes zones amb la vipera aspid, tot i que sense compartir hàbitat.
Les picades d'aquestes espècies plantegen la necessitat de tractament urgent i amb freqüència, de suport vital i fins i tot reconstrucció plàstica.
Entre la població més afectada, "potser per immaduresa" i pel tipus d'activitat són els adolescents i els nens, que representen un 31 % del total de casos.
La incidència s'estabilitza entre els adults a partir de 25 anys i torna a augmentar entre els més grans de 65 anys, amb el 18 % de les mossegades.
Les millors possibilitats de suport vital disponibles els últims anys, van tendir a desplaçar als sèrums antiofídics convencionals constituïts per una àmplia càrrega de proteïnes heterogènies susceptibles d'ocasionar greus complicacions.
