Madrid, Catalunya, Valncia, Andalusia, Balears i Castella i Lleó formen part de les zones del bloc més potencialment vulnerables a la pandmia
BRUSSELLES, 12 oct. (EUROPA PRESS) -
Les comunitats autnomes de Madrid, Catalunya, Valncia, Andalusia, Balears i Castella i Lleó es troben entre les regions de la Unió Europea més vulnerables a l'impacte econmic de la Covid-19, així com la regió de París a Frana, la una gran part d'Itlia i zones de Grcia i l'Est del bloc, segons el barmetre sobre els efectes de la pandmia que ha publicat aquest dilluns el Comit Europeu de les Regions (CdR).
L'estudi demostra que les regions que han registrat un major nombre de contagis i defuncions per la malaltia que provoca el virus SARS-CoV-2 "no són necessriament els més copejats econmicament" perqu aix depn d'un seguit de factors addicionals.
En concret, l'estudi assenyala que l'impacte econmic de la pandmia a cada regió depn potencialment i en gran mesura de l'exposició i la sensibilitat de cadascuna a les mesures de confinament adoptades.
A més, aquesta sensibilitat est vinculada a un seguit de factors com la proporció d'ocupació en els sectors més afectats, la dependncia en el turisme o en el comer internacional, la població en risc de pobresa o exclusió social, la taxa d'atur juvenil o la quantitat de pimes o autnoms.
El barmetre que ha elaborat el Comit Europeu de les Regions ha teixit un mapa que creua la durada i el nivell de les mesures de confinament i cadascun d'aquests factors. El resultat assenyala que Madrid, Catalunya, Valncia, Balears i Castella i Lleó es troben entre les regions europees més vulnerables a les conseqüncies econmiques de la pandmia.
També apareixen en vermell en aquest mapa la regió de París a Frana, prcticament tot Itlia, regions costaneres de Crocia, l'est de Bulgria i la Macednia Central i l'illa de Creta a Grcia.
El mapa demostra que l'impacte de la Covid-19 al llarg del bloc és "substancialment negatiu, asimtric i territorialment diferenciat". Les regions del dud i l'est d'Europa, per exemple, són més vulnerables per "l'alt nivell de microempreses i treballadors autnoms". Al Mediterrani i a les comunitats alpines, la seva sensibilitat a l'efecte del virus sobre l'economia es deuen a la seva forta dependncia del turisme.
IMPACTE EN LES FINANCES LOCALS
L'informe també subratlla que les autoritats locals i regionals d'Europa han estat "a l'avantguarda" de la gestió de la crisi sanitria i aix ha tingut un "impacte significatiu" en els seus pressupostos perqu són responsables de més de la meitat de la inversió pública i d'aproximadament un ter de la despesa pública.
En particular, els governs locals i regionals estan a crrec d'alguns dels elements "crítics" per a la gestió d'una crisi epidemiolgica com l'actual, com la protecció social o la sanitat. De fet, el barmetre subratlla que a Espanya i a Itlia, dos dels pasos del bloc amb més contagis, les entitats regionals carreguen amb més del 90% de la despesa sanitria.
A l'augment d'aquest tipus de partides se li uneix la caiguda dels ingressos que es deriva de la "drstica" reducció de l'activitat econmica. Aix ha provocat un "efecte tisores" (menys ingressos i majors despeses) que ha deteriorat "rpidament" els comptes dels governs locals i regionals, una realitat que s'accentua encara més amb la "incertesa" sobre la durada de la crisi.
Aquest afecte va quedar clar en una enquesta conjunta que va elaborar entre juny i juliol el Comit de les Regions de la UE i l'OCDE. En aquesta, el 42% de les autoritats locals i regionals enquestades va afirmar que la falta de recursos financers era "molt problemtica" per gestionar la crisi sanitria. Un altre 33% va qualificar la situació com "una miqueta problemtica".
DISSENYAR LA RECUPERACIÓ
Així, el barmetre del Comit Europeu de les Regions confirma que els efectes de la pandmia són "complexos, pluridimensionals i profundament territorials". Aquest "impacte diferenciat" de la malaltia, assegura l'informe, "ha creat una nova geografia de la Covid-19 a la UE diferent a les línies divisries tradicionals entre l'urb i el rural, el centre i la perifria o les regions de cohesió".
Per aix, una de les principals conclusions del barmetre és que els plans de recuperació hauran d'adaptar-se a les necessitats específiques de les regions i estar basades en una "acurada anlisi" de les mateixes.
En concret, el repartiment del fons europeu de recuperació "s'hauria de basar en la vulnerabilitat socioeconmica i en l'estructura de les regions", i s'haurien de seguir criteris com la dependncia del turisme, el comer internacional o el transport, o la proporció de treballadors autnoms.
A més, defensa que les ciutats i les regions europees han de participar en els plans nacionals de reformes i inversions per "garantir que es complementen amb les necessries estratgies de recuperació" dels governs subnacionals.
