Publicat 25/02/2021 07:51CET

Catalunya cerca l'equilibri sanitari, social i econòmic després d'un any de Covid

Archivo - Arxiu - Treballadors sanitaris protegits atenen a un pacient en l'Unitat de Vigilància intensiva ?UCI- de l'Hospital del Mar, a Barcelona, Catalunya (Espanya), a 19 de novembre de 2020. Ara que la regió passa per la segona ona de la pandèmia, Ca
David Zorrakino - Europa Press - Archivo

   El 25 de febrer de 2020 la Conselleria de Salut va confirmar el primer cas a Catalunya

   BARCELONA, 25 febr. (EUROPA PRESS) -

   Catalunya continua cercant l'equilibri entre l'emergència sanitària derivada de la pandèmia de coronavirus i les activitats social i econòmica quan es compleix un any de la detecció del primer cas de coronavirus a la comunitat.

   El 25 de febrer de 2020 la Conselleria de Salut va confirmar el primer cas a Catalunya: una dona de 36 anys d'origen italià que va donar positiu després d'un viatge a Itàlia, concretament a la zona del nord del país, una de les més afectades durant el primer brot a Europa.

   Des de llavors, Catalunya ha registrat 550.285 casos confirmats acumulats, han mort 20.565 persones, actualment hi ha 1.918 pacients ingressats als hospitals catalans i hi ha 587 persones en unitats de vigilància intensiva (UCI).

   La situació d'emergència sanitària ha provocat que, durant l'últim any, l'administració catalana dictés una sèrie de restriccions a la vida social dels catalans que han anat variant segons la virulència de la malaltia i que han afectat en major o menor grau l'economia catalana.

   Catalunya, com la resta d'Espanya, s'ha vist assotada per tres ones i en aquest moment la comunitat es troba en la desescalada de la tercera, que la Conselleria de Salut vol administrar de forma més continguda que les anteriors amb la vista posada en un més que probable quart episodi.

   La consellera de Salut en funcions, Alba Vergés, ha concretat aquest dimecres que en les últimes setmanes han registrat una millora continuada dels indicadors epidemiològics, no obstant això, en els últims dies han detectat un estancament de la situació; per aquest motiu volen avaluar si rebaixen les restricció "amb contenció".

   A diferència de les anteriors, la tercera ona ha vingut marcada per l'aparició de variants del virus el contagi del qual és més accelerat i la seva capacitat per esquivar els anticossos més elevada.

   Es tracta de les variants britànica, sud-africana i brasilera, i, de fet, el departament de Salut augura que d'aquí a un mes la britànica serà la soca predominant a Catalunya.

PRESSIÓ ASSISTENCIAL

   A més, la pressió assistencial derivada del Covid-19 obliga els responsables de la gestió de la pandèmia a actuar amb "molta prudència" perquè les UCI no s'han buidat prou després de l'impacte de la tercera ona.

   Per la seva banda, el secretari de Salut Pública de la Generalitat, Josep Maria Argimon, va assegurar el dimarts en roda de premsa que veu necessari "donar aire" als sectors afectats social i econòmicament per les restriccions, tot i que va aclarir que era una opinió personal.

INDICADORS EPIDEMIOLÒGICS

   Respecte als indicadors epidemiològics de la pandèmia, la velocitat de reproducció de la malaltia (rt) ha superat el llindar d'1 i se situa en 1,01, quan fa una setmana es trobava en dinàmica descendent i havia aconseguit el 0,84.

   Quan la rt està per sota d'1 significa que el virus està en regressió, mentre que quan supera aquest llindar passa a estar en fase d'expansió perquè cada infectat contagia a més d'una persona de mitjana.

   Ara mateix, el percentatge de proves positives del total de test d'antígens i PCR que s'estan realitzant en aquest moment se situa en el 5,46%; i en els últims 14 dies, per cada 100.000 habitants s'han detectat 276,82 casos positius (incidència acumulada).

   A més, el risc de rebrot, que mesura els possibles nous casos diagnostibles en els propers 14 dies --és el producte resultant entre la rt i la incidència acumulada, i permet valorar el creixement d'una epidèmia-- se situa en 273.

"AMENACES"

   A principis de febrer, el secretari general de Salut, Marc Ramentol, va advertir de tres "amenaces" que condicionen l'evolució de la pandèmia i la decisió a l'hora de prendre certes restriccions i descartar unes altres: les variants del virus, la pressió assistencial i la disponibilitat de dosi de vacunes.

   Actualment el 40% dels casos a Catalunya corresponen a la variant britànica; per a Vergés la tensió als centres sanitaris és "evident" i la consellera també ha criticat el retard en el subministrament de vacunes de les companyies AstraZeneca i Moderna, i ha instat el Govern central, textualment, a lluitar pel compliment de l'estratègia europea de vacunació.

VACUNACIÓ

   Fins a aquest dimecres, Catalunya ha administrat 515.141 vacunes des de l'inici de la campanya, de les quals 330.299 corresponen a la primera dosi i 184.842 a la segona dosi.

   De fet, la sotsdirectora general de promoció de la salut de la Generalitat, Carmen Cabezas, va assegurar el dimarts que Catalunya podria tenir entre el 30 i el 40% de la població vacunada al juny si arriben les dosis.

   Respecte a la primera etapa de la campanya, Cabezas va concretar que "està molt avançada" perquè ja tenen les dues dosis el 83,7% dels ancians en residències (44.977 persones), el 65,3% dels treballadors dels asils (27.450) i el 58,4% dels sanitaris (54.194).

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2021 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés