El 25 de febrer de 2020 la Conselleria de Salut va confirmar el primer cas a Catalunya
BARCELONA, 25 febr. (EUROPA PRESS) -
Catalunya continua cercant l'equilibri entre l'emergncia sanitria derivada de la pandmia de coronavirus i les activitats social i econmica quan es compleix un any de la detecció del primer cas de coronavirus a la comunitat.
El 25 de febrer de 2020 la Conselleria de Salut va confirmar el primer cas a Catalunya: una dona de 36 anys d'origen itali que va donar positiu després d'un viatge a Itlia, concretament a la zona del nord del país, una de les més afectades durant el primer brot a Europa.
Des de llavors, Catalunya ha registrat 550.285 casos confirmats acumulats, han mort 20.565 persones, actualment hi ha 1.918 pacients ingressats als hospitals catalans i hi ha 587 persones en unitats de vigilncia intensiva (UCI).
La situació d'emergncia sanitria ha provocat que, durant l'últim any, l'administració catalana dictés una srie de restriccions a la vida social dels catalans que han anat variant segons la virulncia de la malaltia i que han afectat en major o menor grau l'economia catalana.
Catalunya, com la resta d'Espanya, s'ha vist assotada per tres ones i en aquest moment la comunitat es troba en la desescalada de la tercera, que la Conselleria de Salut vol administrar de forma més continguda que les anteriors amb la vista posada en un més que probable quart episodi.
La consellera de Salut en funcions, Alba Vergés, ha concretat aquest dimecres que en les últimes setmanes han registrat una millora continuada dels indicadors epidemiolgics, no obstant aix, en els últims dies han detectat un estancament de la situació; per aquest motiu volen avaluar si rebaixen les restricció "amb contenció".
A diferncia de les anteriors, la tercera ona ha vingut marcada per l'aparició de variants del virus el contagi del qual és més accelerat i la seva capacitat per esquivar els anticossos més elevada.
Es tracta de les variants britnica, sud-africana i brasilera, i, de fet, el departament de Salut augura que d'aquí a un mes la britnica ser la soca predominant a Catalunya.
PRESSIÓ ASSISTENCIAL
A més, la pressió assistencial derivada del Covid-19 obliga els responsables de la gestió de la pandmia a actuar amb "molta prudncia" perqu les UCI no s'han buidat prou després de l'impacte de la tercera ona.
Per la seva banda, el secretari de Salut Pública de la Generalitat, Josep Maria Argimon, va assegurar el dimarts en roda de premsa que veu necessari "donar aire" als sectors afectats social i econmicament per les restriccions, tot i que va aclarir que era una opinió personal.
INDICADORS EPIDEMIOLGICS
Respecte als indicadors epidemiolgics de la pandmia, la velocitat de reproducció de la malaltia (rt) ha superat el llindar d'1 i se situa en 1,01, quan fa una setmana es trobava en dinmica descendent i havia aconseguit el 0,84.
Quan la rt est per sota d'1 significa que el virus est en regressió, mentre que quan supera aquest llindar passa a estar en fase d'expansió perqu cada infectat contagia a més d'una persona de mitjana.
Ara mateix, el percentatge de proves positives del total de test d'antígens i PCR que s'estan realitzant en aquest moment se situa en el 5,46%; i en els últims 14 dies, per cada 100.000 habitants s'han detectat 276,82 casos positius (incidncia acumulada).
A més, el risc de rebrot, que mesura els possibles nous casos diagnostibles en els propers 14 dies --és el producte resultant entre la rt i la incidncia acumulada, i permet valorar el creixement d'una epidmia-- se situa en 273.
"AMENACES"
A principis de febrer, el secretari general de Salut, Marc Ramentol, va advertir de tres "amenaces" que condicionen l'evolució de la pandmia i la decisió a l'hora de prendre certes restriccions i descartar unes altres: les variants del virus, la pressió assistencial i la disponibilitat de dosi de vacunes.
Actualment el 40% dels casos a Catalunya corresponen a la variant britnica; per a Vergés la tensió als centres sanitaris és "evident" i la consellera també ha criticat el retard en el subministrament de vacunes de les companyies AstraZeneca i Moderna, i ha instat el Govern central, textualment, a lluitar pel compliment de l'estratgia europea de vacunació.
VACUNACIÓ
Fins a aquest dimecres, Catalunya ha administrat 515.141 vacunes des de l'inici de la campanya, de les quals 330.299 corresponen a la primera dosi i 184.842 a la segona dosi.
De fet, la sotsdirectora general de promoció de la salut de la Generalitat, Carmen Cabezas, va assegurar el dimarts que Catalunya podria tenir entre el 30 i el 40% de la població vacunada al juny si arriben les dosis.
Respecte a la primera etapa de la campanya, Cabezas va concretar que "est molt avanada" perqu ja tenen les dues dosis el 83,7% dels ancians en residncies (44.977 persones), el 65,3% dels treballadors dels asils (27.450) i el 58,4% dels sanitaris (54.194).
