Actualitzat 24/02/2021 19:03 CET

Catalunya busca l'equilibri sanitari, social i econòmic després d'un any de covid

Archivo - Arxiu - Unitat de vigilància intensiva de l'Hospital del Mar de Barcelona
David Zorrakino - Europa Press - Archivo

BARCELONA, 24 febr. (EUROPA PRESS) -

Catalunya continua buscant l'equilibri entre l'emergència sanitària derivada de la pandèmia del coronavirus i les activitats social i econòmica quan es compleix un any des que es va detectar el primer cas a la comunitat.

El 25 de febrer del 2020 la Conselleria de Salut va confirmar el primer cas a Catalunya: una dona de 36 anys d'origen italià que va donar positiu després d'un viatge que va fer a Itàlia, concretament a la zona del nord del país, una de les més afectades durant el primer brot a Europa.

Des de llavors, Catalunya ha registrat 550.285 casos confirmats acumulats, han mort 20.565 persones, a hores d'ara hi ha 1.918 pacients ingressats als hospitals catalans i 587 persones a les unitats de cures intensiva (UCI).

La situació d'emergència sanitària ha provocat que durant un any l'administració catalana hagi dictat un conjunt de restriccions a la vida social dels catalans que han anat variant segons la virulència de la malaltia i que han afectat en més o menys grau l'economia catalana.

Catalunya, com la resta d'Espanya, s'ha vist colpejada per tres onades i en aquest moment es troba en la desescalada de la tercera, que la Conselleria de Salut vol administrar de manera més continguda que les anteriors amb la vista posada en un més que probable quart episodi.

La consellera de Salut en funcions, Alba Vergés, ha concretat aquest dimecres que aquestes setmanes han registrat una millora continuada dels indicadors epidemiològics, no obstant això, els darrers dies han detectat que s'ha estancat la situació; per la qual cosa volen avaluar si rebaixen les restriccions "amb contenció".

A diferència de les anteriors, la tercera onada ha vingut marcada per l'aparició de diverses variants del virus, el contagi de les quals és més accelerat i la capacitat per esquivar els anticossos més elevada.

Es tracta de les variants britànica, sud-africana i brasilera, i, de fet, el departament de Salut augura que d'aquí un mes la britànica serà la variant predominant a Catalunya.

PRESSIÓ ASSISTENCIAL

A més, la pressió assistencial derivada de la covid-19 ha obligat els responsables de la gestió de la pandèmia a actuar amb "molta prudència" perquè les UCI no s'han buidat prou per l'impacte de la tercera onada.

D'altra banda, el secretari de Salut Pública de la Generalitat, Josep Maria Argimon, va assegurar dimarts en una roda de premsa que considera necessari "donar aire" als sectors afectats socialment i econòmicament per les restriccions, però va aclarir que era una opinió personal.

INDICADORS EPIDEMIOLÒGICS

Respecte als indicadors epidemiològics, la velocitat de reproducció de la malaltia (Rt) ha superat el llindar d'1 i se situa en 1,01, quan fa una setmana es trobava en una dinàmica descendent i havia arribat al 0,84.

Quan l'Rt està per sota d'1 significa que el virus està en regressió, mentre que quan supera aquest llindar passa a estar en fase d'expansió perquè cada infectat contagia més d'una persona de mitjana.

Ara mateix, el percentatge de proves positives del total de tests d'antígens i PCR d'aquest moment se situa en el 5,46%; i en 14 dies, per cada 100.000 habitants s'han detectat 276,82 casos positius (incidència acumulada).

A més, el risc de rebrot, que mesura els possibles casos diagnostibles en 14 dies --és el producte resultant entre l'Rt i la incidència acumulada, i permet valorar el creixement d'una epidèmia-- se situa en 273.

"AMENACES"

A principi de febrer, el secretari general de Salut, Marc Ramentol, va advertir de tres "amenaces" que condicionen l'evolució de la pandèmia i la decisió a l'hora de prendre unes determinades restriccions i descartar-ne d'altres: les variants del virus, la pressió assistencial i la disponibilitat de dosis de vacunes.

A hores d'ara el 40% dels casos a Catalunya corresponen a la variant britànica, per Vergés la tensió als centres sanitaris és "evident" i la consellera també ha criticat el retard en el subministrament de vacunes de d'AstraZeneca i Moderna, i ha instat el Govern espanyol a lluitar perquè es compleixi l'estratègia europea de vacunació.

VACUNACIÓ

Fins aquest dimecres, Catalunya ha administrat 515.141 vaccins des del començament de la campanya, dels quals 330.299 corresponen a la primera dosi i 184.842 a la segona.

De fet, la sub-directora general de Promoció de la Salut de la Generalitat, Carmen Cabezas, va assegurar dimarts que Catalunya podria tenir entre el 30 i el 40% de la població vacunada al juny si arriben les dosis.

Respecte a la primera etapa de la campanya, Cabezas va concretar que "està molt avançada" perquè ja tenen les dues dosis el 83,7% dels ancians de les residències (44.977 persones), el 65,3% dels treballadors dels asils (27.450) i el 58,4% dels sanitaris (54.194).

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2021 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés