Publicat 19/01/2020 12:00CET

Catalunya, Andalusia i València sumen més del 50% de les instal·lacions amb risc per substàncies químiques a Espanya

MADRID, 19 gen. (EUROPA PRESS) -

Catalunya, Andalusia i València tenen 220 instal·lacions amb el risc de nivell superior de patir un accident greu a conseqüència de l'ús de substàncies perilloses que es fan servir en els processos industrials.

La xifra, al gener del 2020, suposa més de la meitat de les 420 instal·lacions 'de nivell superior' d'aquest risc potencial que existeixen a Espanya, que en total té 900 fàbriques o plantes on intervé algun tipus de substància amb risc químic, incloses les de risc inferior, segons dades facilitades a Europa Press per fonts coneixedores de la planificació i prevenció de riscos químics del Govern central.

Per comunitats autònomes, Catalunya encapçala el nombre d'instal·lacions d'aquest tipus, amb 101 d'establiments de nivell superior subjectes a la normativa SEVESO --una directiva europea anomenada així pel pitjor accident químic d'Europa--. Precisament, la comunitat autònoma catalana ha patit aquesta setmana un accident greu per l'explosió en la planta d'Indústries Químiques d'Òxid d'Etilè (IQOXE) a Tarragona que ha matat tres persones i ha provocat molts danys materials.

Després de Catalunya, la segona comunitat autònoma amb més instal·lacions de nivell superior és Andalusia, amb 78, seguida de la Comunitat Valenciana, amb 41; País Basc, amb 28 i Canàries, amb 25.

A aquestes els segueixen Castella-la Manxa, amb 23 instal·lacions; Extremadura, amb 21; Múrcia, 20; Principat d'Astúries, 15; Galícia, 14; Castella i Lleó, 13; Comunitat de Madrid, 12 i Aragó, amb 11. Per sota de la desena d'instal·lacions de nivell superior de risc d'accident per substàncies químiques figuren Cantàbria, amb 8 plantes; Illes Balears, amb 6; la ciutat autònoma de Ceuta, amb 3 i en l'última posició figura Navarra, amb 2 instal·lacions. Per províncies, segons aquestes fonts, destaquen Tarragona i Huelva, tot i que afegeixen que el nombre d'instal·lacions d'aquest tipus han disminuït.

Les substàncies que es fan servir, de diferent índole, des d'explosius, minerals, àcids entre d'altres, es destinen a la fabricació d'objectes, materials i productes dels quals els ciutadans se serveixen, des de materials de construcció, per a l'aïllament tèrmic i combustibles o fins i tot fàrmacs, però per a això necessiten processos industrials que requereixen substàncies i condicions perilloses, cosa que fa necessàries un seguit de normes de control per prevenir els riscos que comporten i evitar així els possibles accidents amb importants danys que es puguin produir.

La directiva europea que regula aquest assumpte, SEVESO, té aquest nom per l'accident més greu amb substàncies químiques registrat a Europa fins ara. El succés va tenir lloc el 10 de juliol del 1976 a Seveso, al nord d'Itàlia, prop de Milà.

A Espanya, la trasposició de la normativa més recent és del 2015 i, d'acord amb l'ordenament jurídic espanyol la competència és de responsabilitat autonòmica, tot i que és la direcció general de Protecció Civil i Emergències la que coordina la normativa que regula els gairebé 900 establiments afectats per aquesta normativa fins a gener del 2020.

La normativa fixa un seguit de mesures que han de prendre els industrials i unes altres que competeixen a les administracions públiques per, en primer lloc, prevenir els accidents mitjançant plans de seguretat dels establiments que defineixen i apliquen un conjunt de mesures que afecten els equips i el personal, perquè la feina dins de la instal·lació es faci en condicions de seguretat.

No obstant això, en cas que es produeixi un incident, l'industrial ha d'estar "preparat" amb un pla de seguretat, perquè segons aquestes fonts, en els inicis d'un succés l'industrial juga un paper "molt important" d'acord amb els plans de protecció de manera que podria dir-se que el primer pla d'emergència és el "de portes cap a dins".

D'aquesta manera, amb caràcter obligatori, totes les industrials han de comptar amb un pla de prevenció que garanteixi un alt grau de protecció de la salut humana, el medi ambient i els béns i ha de ser "proporcional als perills d'accident greu en l'establiment". Els plans hauran de ser revisats, almenys cada cinc anys.

Per la seva banda, les administracions són responsables de la inspecció a través de les conselleries d'Indústria i els ajuntaments han de controlar l'ús del sòl, les distàncies d'aquests establiments amb altres instal·lacions i nuclis vulnerables per assegurar una reducció del risc, entre d'altres paràmetres.

Després de l'execució dels plans d'emergència exterior de les indústries, entraria en joc l'acció del pla municipal d'emergència que pot activar sistemes d'avís, ordenar el confinament de la població o posar en marxa els serveis sanitaris o els bombers i en aquests plans, arribat el cas, també intervenen efectius de la comunitat autònoma que, arribat el cas seria el responsable de sol·licitar ajuda un suport extraordinari de l'Administració General de l'Estat.

TARRAGONA, S'ESTUDIARÀ A EUROPA

L'accident de Tarragona, que ha causat tres víctimes mortals i set persones han resultat ferides, ha obligat a engegar totes aquestes mesures. De tots els detalls del succés haurà de donar compte a la Unió Europea la Direcció General de Protecció Civil i Emergències del Ministeri de l'Interior espanyol, d'acord amb el procediment de la normativa, que estableix que s'informarà de tot accident.

L'objectiu d'aquestes comunicacions és analitzar què ha passat, fer un informe i posar en comú en una base de dades europea les lliçons apreses per en el futur aplicar possibles millores en el conjunt de la Unió Europea per millorar la prevenció.

el més llegit

  1. 1

    Una butlleta de la Bonoloto venuda a Santpedor (Barcelona), premiada amb gairebé 155.000 euros

  2. 2

    El Govern prepara un altre paquet d'ajudes a autònoms, treballadors en ERTO i sectors afectats

  3. 3

    El barri de Baró de Viver a Barcelona estrena un nou rocòdrom per a totes les edats

  4. 4

    Ingressa a presó l'autor de dos robatoris a l'Hospitalet de Llobregat

  5. 5

    Manuel Castells vol "arribar a la gratuïtat total de la universitat"

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2021 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés