Publicat 19/01/2020 12:00

Catalunya, Andalusia i Valncia sumen més del 50% de les installacions amb risc per substncies químiques a Espanya

MADRID, 19 gen. (EUROPA PRESS) -

Catalunya, Andalusia i Valncia tenen 220 installacions amb el risc de nivell superior de patir un accident greu a conseqüncia de l'ús de substncies perilloses que es fan servir en els processos industrials.

La xifra, al gener del 2020, suposa més de la meitat de les 420 installacions 'de nivell superior' d'aquest risc potencial que existeixen a Espanya, que en total té 900 fbriques o plantes on intervé algun tipus de substncia amb risc químic, incloses les de risc inferior, segons dades facilitades a Europa Press per fonts coneixedores de la planificació i prevenció de riscos químics del Govern central.

Per comunitats autnomes, Catalunya encapala el nombre d'installacions d'aquest tipus, amb 101 d'establiments de nivell superior subjectes a la normativa SEVESO --una directiva europea anomenada així pel pitjor accident químic d'Europa--. Precisament, la comunitat autnoma catalana ha patit aquesta setmana un accident greu per l'explosió en la planta d'Indústries Químiques d'xid d'Etil (IQOXE) a Tarragona que ha matat tres persones i ha provocat molts danys materials.

Després de Catalunya, la segona comunitat autnoma amb més installacions de nivell superior és Andalusia, amb 78, seguida de la Comunitat Valenciana, amb 41; País Basc, amb 28 i Canries, amb 25.

A aquestes els segueixen Castella-la Manxa, amb 23 installacions; Extremadura, amb 21; Múrcia, 20; Principat d'Astúries, 15; Galícia, 14; Castella i Lleó, 13; Comunitat de Madrid, 12 i Aragó, amb 11. Per sota de la desena d'installacions de nivell superior de risc d'accident per substncies químiques figuren Cantbria, amb 8 plantes; Illes Balears, amb 6; la ciutat autnoma de Ceuta, amb 3 i en l'última posició figura Navarra, amb 2 installacions. Per províncies, segons aquestes fonts, destaquen Tarragona i Huelva, tot i que afegeixen que el nombre d'installacions d'aquest tipus han disminut.

Les substncies que es fan servir, de diferent índole, des d'explosius, minerals, cids entre d'altres, es destinen a la fabricació d'objectes, materials i productes dels quals els ciutadans se serveixen, des de materials de construcció, per a l'allament trmic i combustibles o fins i tot frmacs, per per a aix necessiten processos industrials que requereixen substncies i condicions perilloses, cosa que fa necessries un seguit de normes de control per prevenir els riscos que comporten i evitar així els possibles accidents amb importants danys que es puguin produir.

La directiva europea que regula aquest assumpte, SEVESO, té aquest nom per l'accident més greu amb substncies químiques registrat a Europa fins ara. El succés va tenir lloc el 10 de juliol del 1976 a Seveso, al nord d'Itlia, prop de Mil.

A Espanya, la trasposició de la normativa més recent és del 2015 i, d'acord amb l'ordenament jurídic espanyol la competncia és de responsabilitat autonmica, tot i que és la direcció general de Protecció Civil i Emergncies la que coordina la normativa que regula els gairebé 900 establiments afectats per aquesta normativa fins a gener del 2020.

La normativa fixa un seguit de mesures que han de prendre els industrials i unes altres que competeixen a les administracions públiques per, en primer lloc, prevenir els accidents mitjanant plans de seguretat dels establiments que defineixen i apliquen un conjunt de mesures que afecten els equips i el personal, perqu la feina dins de la installació es faci en condicions de seguretat.

No obstant aix, en cas que es produeixi un incident, l'industrial ha d'estar "preparat" amb un pla de seguretat, perqu segons aquestes fonts, en els inicis d'un succés l'industrial juga un paper "molt important" d'acord amb els plans de protecció de manera que podria dir-se que el primer pla d'emergncia és el "de portes cap a dins".

D'aquesta manera, amb carcter obligatori, totes les industrials han de comptar amb un pla de prevenció que garanteixi un alt grau de protecció de la salut humana, el medi ambient i els béns i ha de ser "proporcional als perills d'accident greu en l'establiment". Els plans hauran de ser revisats, almenys cada cinc anys.

Per la seva banda, les administracions són responsables de la inspecció a través de les conselleries d'Indústria i els ajuntaments han de controlar l'ús del sl, les distncies d'aquests establiments amb altres installacions i nuclis vulnerables per assegurar una reducció del risc, entre d'altres parmetres.

Després de l'execució dels plans d'emergncia exterior de les indústries, entraria en joc l'acció del pla municipal d'emergncia que pot activar sistemes d'avís, ordenar el confinament de la població o posar en marxa els serveis sanitaris o els bombers i en aquests plans, arribat el cas, també intervenen efectius de la comunitat autnoma que, arribat el cas seria el responsable de sollicitar ajuda un suport extraordinari de l'Administració General de l'Estat.

TARRAGONA, S'ESTUDIAR A EUROPA

L'accident de Tarragona, que ha causat tres víctimes mortals i set persones han resultat ferides, ha obligat a engegar totes aquestes mesures. De tots els detalls del succés haur de donar compte a la Unió Europea la Direcció General de Protecció Civil i Emergncies del Ministeri de l'Interior espanyol, d'acord amb el procediment de la normativa, que estableix que s'informar de tot accident.

L'objectiu d'aquestes comunicacions és analitzar qu ha passat, fer un informe i posar en comú en una base de dades europea les llions apreses per en el futur aplicar possibles millores en el conjunt de la Unió Europea per millorar la prevenció.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés