MADRID 16 juny (EUROPA PRESS) -
Les comunitats autònomes de Catalunya, Andalusia i Madrid van originar el 45% de la despesa sanitària pública el 2011, segons l'Informe del Tribunal de Comptes sobre el sector públic autonòmic corresponent als exercicis 2010 i 2011, recollit per Europa Press.
Tot i això, l'informe destaca que com a conseqüència de les mesures legislatives per a la reducció del dèficit públic adoptades a partir de l'exercici 2010, el 2011 es va reduir la despesa sanitària en tots els sectors, excepte Mutualitats de Funcionaris, arribant a 67.626 milions d'euros, corresponents al sector CA el 91,9% del total de la despesa --62.169 milions d'euros--, en ser les responsables últimes de la seva execució.
Tornant a la despesa per CA, Catalunya es posiciona com la primera amb 10.120, seguida d'Andalusia amb 9.442 i Madrid amb 8.418 milions d'euros.
Són seguides de la Comunitat Valenciana amb 6.717 milions, el País Basc amb 3.566, Galícia amb 3.556, Castella i Lleó amb 3.332, Castella-la Manxa amb 3.067, Canàries amb 2.731, Múrcia amb 2.266, Aragó amb 2.051, Astúries amb 1.721, Extremadura amb 1.693 i les Balears amb 1.273. Al final de la taula hi ha la Rioja (461), Cantàbria (676) i Navarra (988) amb la despesa més baixa.
En relació amb la població, les comunitats amb més despesa sanitària pública en euros per habitant el 2011 són el País Basc (1.632 euros per habitant), Astúries (1.591) i Navarra (1.538), seguides de Múrcia (1.541), Extremadura (1.526), Aragó (1.523), Castella-la Manxa (1.450), la Rioja (1.428) i Catalunya (1.342).
Per sota de la despesa mitjana per habitant, que es troba en els 1.322 euros, hi ha la Comunitat Valenciana (1.313), Castella i Lleó (1.302), Madrid (1.297), Cantàbria (1.293), Canàries (1.284), Galícia (1.272), Balears (1.144) i Andalusia (1.121).
La taxa de variació interanual de la despesa sanitària pública segons comunitat autònoma en el bienni 2010-2011, implica que en termes de despesa total, que inclou la inversió (despeses de capital), es va experimentar un descens del 2,1%.
Així, l'informe indica que les que més van reduir la seva despesa sanitària van ser les Balears, amb un 18,8%; Cantàbria, amb un 10,6%; i Castella i Lleó, amb un 7,9%; únicament quatre comunitats van incrementar la seva despesa, amb augments que van oscil·lar entre l'1,1% de Múrcia i el 14,3% de Madrid.
DESPESES AMB CÀRREC A EXERCICIS FUTURS
D'altra banda, el percentatge de la despesa sanitària pública dedicat per les comunitats autònomes a la remuneració del seu personal va oscil·lar entre el 35,8% de Catalunya i el 57,0% de Castella i Lleó.
La despesa farmacèutica representa el 18,9% de la despesa consolidada del sector, i va experimentar un descens d'un 8,6% respecte a l'any anterior, si bé en els dos exercicis la quantificació de la despesa inclou també l'import de factures pendents d'aplicar a pressupostos en exercicis anteriors.
En general, l'informe assenyala que "el sector sanitari revesteix una peculiaritat respecte a la resta d'àrees del sector públic, que es manifesta en la limitació del document pressupostari per actuar com a instrument de previsió i control de la seva activitat", adverteix l'informe que, més endavant, explica que es genera despesa de manera periòdica que excedeix les consignacions pressupostàries.
"Aquesta situació implica al seu torn la tendència generalitzada de fer despeses a l'exercici sense la necessària cobertura financera, fet que comporta la no comptabilització d'una rellevant quantitat econòmica de despesa, derivant-se doncs a exercicis posteriors, amb incompliment dels límits quantitatius i d'anualitat establerts legalment", afegeix.
Així mateix, observa un "progressiu increment", amb especial rellevància en algunes CA, de la consignació de compromisos de despeses amb càrrec a exercicis futurs, que "pot distorsionar la sostenibilitat financera del sistema autonòmic de gestió sanitària".
L'informe remarca que, en abordar l'anàlisi de la despesa sanitària de les comunitats autònomes, cal tenir en compte que el nostre sistema autonòmic no és uniforme, sinó que les diferents comunitats més aviat difereixen no només en les seves característiques geogràfiques, demogràfiques, socials i econòmiques, sinó també pel que fa al sistema de finançament de les seves administracions i a les formes de gestió de les seves competències, donant lloc a comparatives heterogènies que impedeixen efectuar conclusions mínimament clares des d'un punt de vista informatiu.
