MADRID, 12 des. (EUROPA PRESS) -
Catalunya i Andalusia són les comunitats autònomes que més emissions de CO2 han emès en valors absoluts i entre les dues sumen el 14 per cent de tot l'emès a Espanya des del 1990, segons un informe de l'Observatori de la Sostenibilitat i AIS Group publicat amb motiu del Vè aniversari de la signatura de l'Acord del Clima de París, l'efemèride del qual se celebra aquest dissabte.
L'estudi, 'Emissions de CO2 per comunitats autònomes 1990-2019', l'han dut a terme de manera conjunta les dues entitats i reflecteix les tendències en emissions durant aquests anys a les 17 comunitats autònomes.
En concret, lideren el rànquing de les més emissores Andalusia i Catalunya, seguides de Castella i Lleó, que ha emès en aquest període el 10 per cent de totes les emissions de CO2; Galícia (9%), Astúries (8%) i Comunitat Valenciana (7%).
Per contra, les comunitats autònomes que menys han emès són la Rioja, Navarra, Cantàbria i Extremadura. No obstant això aquesta última comunitat ha estat, juntament amb Múrcia i Navarra, la que més ha augmentat les seves emissions. Per contra, Astúries, Castella i Lleó, Galícia i Aragó són les que més han reduït les seves emissions.
"Les comunitats autònomes tenen una important responsabilitat en les emissions del seu territori tant per desenvolupar els seus plans i polítiques de reducció, com per desenvolupar les renovables, incentivar l'autoconsum, així com per a la compra pública des de l'administració o augmentar les exigències a empreses en contractes públics", detallen ambdues organitzacions.
D'altra banda, l'informe assenyala que Astúries, Múrcia i Galícia són les que més pes d'emissions de sectors fixos tenen. En l'altre extrem d'aquesta qüestió, se situen Madrid, Extremadura i la Rioja.
En relació amb els majors emissors per càpita, Astúries encapçala la llista, seguida d'Aragó i Navarra, cosa que coincideix, per a totes organitzacions, amb les centrals tèrmiques de carbó i la indústria pesada a zones poc poblades. No obstant això, en les emissions difuses per càpita, passa el contrari i és que s'observa que els valors més elevats són a les comunitats extenses amb població dispersa com Castella i Lleó, Extremadura, Aragó i Castella-la Manxa.
Respecte a les emissions per unitat de Producte Interior Brut (PIB), l'estudi reflecteix que Astúries estableix "un màxim absolut molt destacat" en aconseguir un valor d'1,39 tones equivalents de CO2 per cada 1.000 euros de PIB, a causa de l'ús del carbó i a l'especialització de la comunitat en la producció energètica mentre que en el pol oposat està Madrid amb 0,11 tones equivalents de CO2.
Finalment, l'informe indica que el bec de les emissions va ser al 2007, any en què van alliberar a l'atmosfera 354 milions de tones de CO2, i les primeres que el van tenir van ser Galícia, Navarra i Canàries al 2005, i les que més tard van disminuir aquest bec van ser Múrcia i Balears. Per tot això, les organitzacions consideren que al 2020 hauran caigut les emissions a causa de la Covid-19 i pronostiquen que aquest descens pot ser "fins i tot amb percentatges més alts d'un 7,6 per cent", percentatge necessari per arribar al 2050 amb zero emissions.
RECOMANACIONS
Tant l'Observatori de la Sostenibilitat com AIS Group incideixen que s'han d'establir responsabilitats diferenciades entre les comunitats autònomes perquè puguin prendre decisions segons les necessitats del seu propi territori i així establir aportacions equivalents quant a la seva aportació a l'escalfament de la terra.
A més, demanen posar en marxa una agenda pròpia cap a la descarbonització i augmentar la rendició de comptes i la coherència en les polítiques i "per descomptat" evitar les subvencions als combustibles fòssils.
"Si les comunitats autònomes són responsables en gran part de les polítiques d'adaptació i compensació han d'assumir el lideratge en la reducció de les emissions i participar en la política energètica i de transports", subratllen.
