Impulsa un programa semblant als PQPI per a alumnes que no aconsegueixen el graduat d'ESO
BARCELONA, 9 maig (EUROPA PRESS) -
La consellera d'Ensenyament de la Generalitat, Irene Rigau, ha explicat aquest divendres que ajornarà l'aplicació de la Formació Professional Bàsica (FPB) que preveu la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (Lomce) el setembre fins que el Govern espanyol detalli la seva dotació, i ha explicat que posarà en marxa "nous programes postobligatoris per a la formació i la inserció", anàlegs als Programes de Qualificació Professional Inicial (PQPI), substituïts per la FPB.
En la roda de premsa de presentació de l'oferta d'estudis postobligatoris per al curs 2014-15, la consellera ha especificat que aquests programes, que tindran unes 7.000 places i duraran un curs --com els PQPI, mentre que la FPB durarà dos anys--, estaran dirigits a l'alumnat d'entre 16 i 21 anys, de manera que ha rebutjat implantar aquests estudis a partir de tercer d'ESO, com preveu la FPB.
"Si compromet recursos durant dos anys volem saber quins", ha criticat Rigau, qui ha dit que aplicar la FPB ara perjudicaria els alumnes, i ha recordat que les comunitats autònomes han sol·licitat la compareixença del ministre d'Educació, José Ignacio Wert, al Senat per explicar com es finançarà aquesta nova formació.
Els nous programes, que tindran una oferta territorial semblant als actuals PQPI, estaran vinculats a un perfil professional i tindran mòduls de formació general i altres de professional, i inclouran pràctiques en empreses, a més que certificaran les competències obtingudes i es facilitarà la continuació dels estudis a través de la prova d'accés als cicles de grau mitjà.
Rigau ha apostat per mantenir el seu model de PQPI: "Ara la prioritat és que el màxim nombre d'alumnes acabi l'ESO; la FPB el que fa és que es quedin a mitjana Secundària", ha criticat la consellera, que ha exalçat la bondat d'aquests programes perquè asseguraven que el 50% dels alumnes continués estudiant.
Ha defensat que Catalunya té "autonomia" per aplicar aquest model propi per a estudiants que no obtenen el graduat d'ESO, i no ha precisat la dotació econòmica global que tindran, ja que estaran finançats per Ensenyament i Empresa i Ocupació, que previsiblement aportarà uns cinc milions d'euros, però també poden tenir aportacions d'ens locals.
CREIX L'FP
L'oferta inicial de Batxillerat en el primer curs creixerà en 175 places amb de 43.540 places; la de l'FP de grau mitjà augmentarà en 750 places, fins a arribar a les 37.680 per al curs 2014-15, i l'oferta inicial d'FP de grau superior apujarà en 360 places amb 31.590.
Ha subratllat que en cinc cursos els alumnes de grau mitjà han incrementat un 48%, passant de 41.000 el 2008-009 a 59.400 pupils en el curs 2013-14: "En una situació crítica econòmica i financera és important que els alumnes es preparin per al futur".
Ensenyament segueix amb la seva aposta per l'FP dual --estudis combinats amb contractes laborals amb empreses o beques de formació--, ja que preveu 3.527 alumnes per al curs que ve, 2.000 més que a l'actual.
