David Zorrakino - Europa Press
El secretari de Política Lingüística diu que el catal "presenta tendncies preocupants"
BARCELONA, 22 febr. (EUROPA PRESS) -
El collectiu d'usuaris habituals de catal va perdre 280.000 parlants entre 2003 i 2018, segons es desprn de l'informe acadmic que la Secretaria de Política Lingüística de Cultura ha presentat aquest dimarts en la primera reunió del Pacte Nacional per la Llengua, una trobada amb representants del Govern, partits polítics i entitats de la llengua.
L'informe fa un diagnstic de la situació del catal i suposa l'inici del procés participatiu del Pacte per blindar el seu ús a Catalunya, ha explicat el secretari general de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, en una trobada amb periodistes.
A la reunió, que han participat una cinquantena de persones, també han acudit el vicepresident del Govern, Jordi Puigneró; la consellera de Cultura, Natlia Garriga; representants d'ERC, Junts, CUP, comuns i PSC, d'institucions de la llengua i els set autors de l'informe.
L'informe ha estat coordinat pels membres de l' Institut d'Estudis Catalans (IEC) Isidor Marí i Miquel ngel Padilla i realitzat per acadmics de diverses universitats catalanes, i pretén oferir una "interpretació coherent" i objectiva de la situació de la llengua a Catalunya, tenint en compte el seu context plurilingüe i multicultural.
SITUACIÓ DEL CATAL
L'informe, recollit per Europa Press, estudia la situació demogrfica, demolingüística i jurídica del catal, així com el seu ús en el sector socioeconmic, laboral, sanitari i educatiu, en els mitjans de comunicació i en les indústries culturals; també aborda el catal i el repte digital i com assegurar la continutat de la comunitat lingüística.
També adverteix d'una reculada general en l'ús del catal: entre 2003 i 2018 l'ús mitj va baixar 7,4 punts percentuals, passant del 48,5% al 41,1%.
Situa entre els grans reptes "la capacitat de gestionar el canvi demogrfic" a Catalunya, que ha rebut 1,5 milions de nous ciutadans en dues dcades, i per a aix proposa garantir l'ús del catal en els processos de formació professional i ocupacional i revertir la seva baixa presncia en xarxes socials i continguts audiovisuals, consumit principalment pels més joves.
Davant aquesta situació, aposta per una reforma constitucional o una reinterpretació del model lingüístic i de la normativa estatal, i per garantir que la catalana passada a tenir estatus de llengua oficial en la Unió Europea, com a eina de cohesió social i d'identitat collectiva.
REVERTIR "CERCLES VICIOSOS" PREOCUPANTS
Vila ha defensat que si bé la situació del catal "no est en perill d'extinció imminent, sí que presenta tendncies preocupants", i ha advertit que les circumstncies i el marc actual no afavoreixen el seu aprenentatge.
Ha atribut la situació del catal als fluxos migratoris, a la globalització i dinmiques mundials que afavoreixen llengües majoritries i a les polítiques lingüístiques febles, diu, de les últimes dues dcades a Catalunya, a més de la "criminalització i judicialització de la promoció" del catal.
Davant aquest diagnstic, ha urgit a reforar l'oficialitat del catal en mbits com el legislatiu, el sanitari, en els comeros i a les escoles per trencar amb "cercles viciosos" i dinmiques regressives, i també a frenar la fragmentació que veu entre territoris de parla catalana.
Vila també ha destacat la voluntat de cooperació de tots els partits polítics que participen en el Pacte i el seu compromís per treballar en un mateix objectiu: "De moment no hi ha línies vermelles".
INICI DEL PROCÉS PARTICIPATIU FINS AL JULIOL
La presentació d'aquest informe suposa l'inici del procés participatiu del Pacte, un procés de reflexió i debat que programar fins a juliol sessions i taules rodones en tot el territori catal obertes a entitats, institucions i societat civil.
Aquest procés debatr sobre el catal en dotze eixos: en l'administració; en el sector educatiu; de cohesió social i acolliment; en la cultura; l'audiovisual i comunicació; el digital i tecnolgic; el socioeconmic i laboral; salut; esport; el de les relacions entre territoris de parla catalana; en l'mbit estatal, europeu i internacional, i el de qualitat de la llengua.
A la tardor es procedir a la deliberació dels resultats del procés participatiu als experts i acadmics del Pacte amb l'objectiu que s'incloguin en la discussió i elaboració de l'eventual acord polític.
