Actualitzat 17/12/2013 22:10

El català supera un rècord de 10,1 milions de parlants malgrat el "context hostil"

Presentación de un informe sobre el catalán en 2012
EUROPA PRESS

BARCELONA, 13 nov. (EUROPA PRESS) -

El català ha arribat a un rècord de parlants de 10,1 milions, malgrat el "context hostil" de les polítiques públiques en determinats territoris de parla catalana, ha explicat aquest dimecres el coordinador del VI Informe sobre la situació de la llengua catalana del 2012, Miquel Àngel Pradilla, i elaborat per la Xarxa Cruscat de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC).

Ho ha explicat Pradilla --també director de la Xarxa Cruscat-- en el Born Centre Cultural de Barcelona, al costat de la presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals; el de la Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, i el de l'IEC, Joandomènec Ros.

El 72,4% de la població de la comunitat lingüística parla català; 12,8 milions de persones declaren entendre la llengua --suposa un 91,7%-- i 7,3 milions la saben escriure -52,6%--: "La comunitat lingüística avança a ritmes diferents més enllà del setge juridicopolític en què s'ha vist immersa últimament", segons Pradilla.

Els qui diuen no saber parlar català a Catalunya són el 14,8%; a Balears són el 28,5%, i a la zona catalanoparlant de la Comunitat Valenciana, el 41,63%.

La xifra rècord de 10,1 milions de parlants s'entén a partir de les dades de Catalunya, on l'ensenyament amb immersió lingüística va aportar parlants a la comunitat, i on la població nouvinguda troba oportunitats laborals si sap català, ja que la llengua està afavorida institucionalment i es promou la seva presència pública.

Tot i això, ha deplorat que el canvi de lideratges polítics amb l'arribada del PP al Govern espanyol "va trencar una dinàmica globalment favorable" vers el català des del 2011, quan es van iniciar noves formes de gestionar la llengua que van en contra del seu estatus normatiu, a més de l'ofensiva judicial sense precedents.

Així, ha esmentat el canvi de nom del català per llengua aragonesa pròpia de l'àrea oriental (Lapao) a Aragó; la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (Lomce), que qüestiona el model d'immersió; i la reforma de la llei de la funció pública, en el qual el català deixa de ser requisit per accedir a l'administració a Balears.

Muriel Casals (Òmnium) ha lamentat la "política obsessiva contra el català, allunyada de les necessitats reals" en alguns territoris, i ha recordat el tancament de Canal 9 a la Comunitat Valenciana, mentre que l'Informe recull dèficits de competència oral activa a València i Alacant.

EL CATALÀ EN ELS JOVES

Miquel Àngel Pradilla ha destacat que les dades a Catalunya acrediten un cert "comportament comunicatiu" dels joves de 15 a 34 anys, ja que, tot i que aquesta generació té les competències adquirides a l'escola, tenen uns usos deficitaris a l'àmbit social perquè el castellà segueix tenint preeminència considerable sobre el català en les converses intergrupals bilingües.

Aquest fet s'explica en part per la forta arribada d'immigrants: el 2008 una quarta part de la població jove a Catalunya --25,7%-- havia nascut a l'estranger, pel que és necessària una "difusió de les pautes de negociació col·lectiva" per canviar la situació d'equilibri actual.

L'informe també destaca l'augment de parlants inicials --que tenen el català com a llengua inicial-- al passar d'un índex de 2,25 el 2011 a un 2,32 el 2012, quan aquests parlants van arribar als 4,4 milions --un 31,2% del total--.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés