Publicat 16/12/2019 15:53CET

El catal és la llengua més parlada a Andorra i el castell la més coneguda

El director del Servei de Política Lingüística, Joan Sans, la ministra de cultura, Sílvia Riva, i el director del CRES, Joan Micó
SFG

ANDORRA LA VELLA (ANDORRA), 16 des. (EUROPA PRESS) -

El catal i el castell són les llengües més parlades a Andorra i el castell és la que té un grau més alt de coneixement, segons l'Estudi de coneixements i usos lingüístics presentat aquest dilluns.

L'ús del catal obté un 3,2 en una escala que va de l'1 'res' al 5 'molt utilitzat', xifra que s'obté agrupant els mbits de parla a casa, amb els amics i a la feina i que es manté pel que fa al 2014, ha informat el Govern andorr en un comunicat.

El castell se situa en segona posició, amb un 3 sobre 5, mentre que el portugus i el francs obtenen un 1,4 i un 1,3, respectivament.

Segons el grau de coneixement, és el castell la llengua més coneguda entre els enquestats amb un 9,3 en una escala de 0 a 10 -on 0 és que 'no es coneix per res' i 10 que 'es coneix perfectament'-, una desena més que en l'estudi anterior fet el 2014.

El catal, que és l'idioma oficial del Principat d'Andorra, és la segona llengua més coneguda, amb un 8 de mitjana, una xifra "gairebé equivalent a la del 2014, quan el nivell de coneixement se situava en el 8,1".

L'executiu destaca que el coneixement de catal és més alt entre les persones d'entre 15 i 24 anys i que les dades "mostren una millora de la competncia en catal entre les persones nascudes a Andorra i entre les que fa més de 20 anys que hi resideixen".

LLENGÜES DE REFERNCIA

El coneixement de la resta de llengües augmenta: el francs és la tercera més coneguda, l'angls la quarta i el portugus la cinquena; la nota sobre el coneixement s'obté de la combinació de diverses competncies lingüístiques com són entendre, llegir, parlar i escriure.

De la combinació de tots dos indicadors -coneixement i ús- resulta l'indicador lingüístic, que "dibuixa el catal i el castell com les llengües de referncia de la població andorrana"; concretament, el catal obté un 56,8 i el castell un 57,6 d'indicador lingüístic.

Aquestes dades són "molt similars" a les que es van obtenir el 2014, quan el catal tenia un punt menys i el castell un més; el francs ha augmentat l'indicat més de dos punts i aconsegueix un 16,9 mentre que el portugus es manté en el 13,9, segons l'estudi.

EL 45,9% ÉS PEL CATAL COM A LLENGUA PRPIA

El 35,7% dels enquestats per fer l'estudi de coneixements i usos lingüístics tenen el catal com a llengua materna, i el 43,2% el castell.

El 45,9% considera el catal com a llengua prpia mentre que el 42,6% veu així el castell, element que la ministra de Cultura, Sílvia Riva, ha valorat "com a mostra d'integració".

La ministra ha recordat que la diversitat demogrfica del país és "una font de riquesa cultural inqüestionable i de progrés social".

Riva ha apuntat a l'increment de residents com un dels elements que explica els resultats de l'enquesta, que és "un instrument objectiu per programar les accions de planificació lingüística més adequades".

La ministra ha avanat la "intenció de dissenyar i impulsar una nova campanya de promoció de l'ús del catal, centrada sobretot en l'atenció al públic".

L'estudi, elaborat pel Centre de Recerca Sociolgica (CRES) per encrrec del Servei de Política Lingüística, és la sisena vegada que es fa i se centra a estudiar els hbits lingüístics de la població de més de 14 anys.

L'enquesta, feta a 742 persones, mostra la situació actual i l'evolució des del 1995 en relació als usos lingüístics en les relacions interpersonals a Andorra en els diferents mbits -família, amics, feina, entitats públiques i món socioeconmic- i serveix per conixer i quantificar les llengües d'identificació de la població.

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés