Es connecten amb la inestabilitat atmosfèrica i tenen un impacte "més alt"
BARCELONA, 3 jul. (EUROPA PRESS) -
El sotsinspector del Grup de Recolzament d'Actuacions Forestals (Graf) dels Bombers de la Generalitat, Jordi Castellví, preveu que els incendis de sisena generació, vinculats al canvi climàtic i caracteritzats per una velocitat de propagació extrema, ara per ara "són excepcionals, però aniran a més" en un futur a Catalunya.
Ho explica en una entrevista a Europa Press, en la qual ha detallat que aquests incendis --com el que els Bombers ja han controlat a Torrefeta i Florejacs (Lleida) aquest dimecres-- deixen de funcionar a nivell de superfície com fan habitualment i es connecten a nivell atmosfèric, assolint un impacte "més alt" per les altes temperatures, a més de l'augment de vegetació a Catalunya.
Aquests incendis poden generar pirocúmuls, un núvol que es produeix pel fum i l'alta temperatura del foc i que a Lleida ha arribat als 14 quilòmetres d'altura, i són capaços de "succionar" l'incendi i generar intensitats al front de xoc i velocitats de propagació més ràpides.
FORMACIÓ D'AQUESTS INCENDIS
Perquè es donin aquests fenòmens, Castellví explica que l'atmosfera ha de tenir una certa inestabilitat, ja que així l'incendi puja fins a les capes més altes i es pot connectar amb la superficial, on el foc es comença a moure amb les condicions que hi ha a nivell atmosfèric.
És aleshores quan, a diferència dels incendis habituals en què el vent pot ser de 30 o 40 km/h, en cas d'inestabilitat es pot enfilar a 90, 100 o 110, i les condicions són diferents de les que es poden trobar quan és un incendi de superfície.
ACTUACIÓ DELS BOMBERS
Quant al tipus d'actuació dels Bombers, el sotsinspector del Graf explica que l'escenari de treball canvia, ja que s'aborda des d'una perspectiva més àmplia en què a través de tractors, maquinària pesanda, foc tècnic i altres maniobres s'intenta limitar que el foc es traslladi a altres zones.
Per això, es treballa en el perímetre de l'incendi amb maniobres diferents que en altres incendis, intentant minimitzar el risc de la població i fent servir eixos de contenció en espera que les condicions meteorològiques millorin.
RESPOSTA DE LA CIUTADANIA
En un incendi de sisena generació, Castellví explica que el cos el que pretén és que, dins el màxim polígon de potencial que pugui cremar, tota la població que se situa dins aquesta zona s'ha de confinar a casa, tancant portes i finestres i, sobretot, no agafar el vehicle per desplaçar-se, ja que amb el fum i les altes temperatura hi pot haver accidents o poden quedar atrapats.
"Demanem màxima atenció a la ciutadania i que compleixin l'ordre de confinament. Si no podem garantir la seguretat dels bombers, molt menys podem garantir la de la població", afegeix Castellví.
XILE, PORTUGAL I GRÈCIA
Els Bombers de la Generalitat fa anys que estudien aquests incendis i s'han traslladat a punts com Xile, Portugal i Grècia per analitzar com funcionen, i va ser el 2021 amb els incendis de Santa Coloma de Queralt (Tarragona) --que va cremar més de 1.600 hectàrees-- quan van veure "característiques similars" a un de sisena generació.
"Fins al 2021 era un fenomen molt poc probable, però ja sabíem que Catalunya té aquests ingredients", reconeix Castellví.
De cara al futur, Castellví destaca que per fer-hi front no calen més recursos materials i humans, ja que els Bombers de la Generalitat estan dotats de les últimes inversions de millora, sinó que la solució passa per entrenar les unitats per a una presa de decisions més àgil.
A més a més, afegeix que l'estudi de l'estructura atmosfèrica per saber com funcionen, cap on van i, sobretot, quan acaben, és un dels punts clau per anticipar la resposta a aquests fenòmens.
